Resultats de la cerca

Espècie holàrtica, amb una distribució dels quarters de cria lligats a l’hàbitat de la tundra, principalment de Sibèria Hiverna principalment als Països Baixos, la Mediterrània oriental i, a menor escala, a la mar Càspia i les illes Britàniques Molt rara a la Mediterrània occidental, aquí és excepcional, ja que solament és citat un exemplar a l’albufera d’Alcúdia Mallorca el 190921

Aquest morell, que acostuma d’anar barrejat dins els estols de morells de cap-roig i/o de morells de plomall, nidifica a latituds altes, i la seva hivernada a la Mediterrània és molt marginal A la península Ibèrica es presenta regularment, però en una quantitat molt baixa, al litoral N i E, així com, als anys amb un bon nivell d’aigua, a l’estany de Gallocanta Terol Als Països Catalans 35 citacions es concentra especialment al delta de l’Ebre 17 citacions Observat també a d’altres aiguamolls litorals, com el delta del Llobregat, l’albufera de València, l’estany de la Rogera Alt Empordà, l’…

El gatovell Launaea cervicornis és una mata en forma de coixinet espinós, endèmica de Mallorca i Menorca, i característica de costes rocoses com la de Felanitx Jesús R Jurado La costa de Felanitx 27, entre els principals espais naturals de Mallorca La costa de Felanitx, més baixa que la de Manacor just al nord, ha estat encara més afectada per l’ocupació turística del litoral N’han restat estalvis dos fragments, avui protegits Sa Punta i S’Algar, vora Porto Colom i el conjunt de cala Mitjana, cala Sa Nau i cala Brafi, al sud Ens trobem aquí amb una constitució geològica, flora i fauna…

Abans, però, de concloure i fora ja de l’ordenació dels ordres i famílies d’ocells que hem seguit, farem un simple esment de les que no havíem inclòs en la ressenya anterior, atesa la seva minsa representació a l’àrea que estudiem La família dels bombicíllids, amb l’ocell sedós, de rara aparició a les nostres latituds la dels cínclids, amb la singular merla d’aigua la dels prunèllids, amb el modest pardal de bardissa i el cercavores la dels timàlids o paradoxornítids, amb l’anomenada mallerenga de bigotis i la dels oriòlids, família tropical que aquí només representa l’esplèndid…

Avetosa al bosc de Boixavila Ernest Costa El bosc de Boixavila 216, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Als confins dels departaments dels Pirineus orientals i l’Aude s’estenen els boscos d’Aigüesbones, Boixavila, Rabolhet i Ginclà, que sovint són agrupats sota el nom únic de bosc de Boixavila L’altitud varia entre els 800 i els 1300 m, i el clima es fa més atlàntic són freqüents les boires sobre les carenes És colpidor el contrast entre la vegetació mediterrània de les valls veïnes de l’Aglí i de la Bolzana 300 m d’altitud i la del bosc de Boixavila La humitat…

Paisatge plàcid del torrent de Na Borges Climent Picornell El torrent de Na Borges 211, entre els principals espais naturals de Mallorca El torrent més llarg de Mallorca és el de Na Borges, amb un recorregut de més de 40 km de longitud, i una conca de més de 330 km 2 Aquest curs d’aigua, avui temporal, neix a les proximitats del terme de Felanitx, i corre cap al nord aplegant les aigües del vessant septentrional de la serra de Llevant Constitueix un dels pocs barrancs mallorquins dignes del seu nom, i inclou, ja dins dels termes de Manacor i Petra, algunes parets calcàries ben notables,…

Cala Barques, una mostra dels trams inalterats de la costa de Manacor Yves Hennechart La costa de Manacor 26, entre els principals espais naturals de Mallorca El sud del litoral manacorí és format per una costa rocosa, en esglaó o discrets penyals, tallada per un conjunt de cales que han arribat al final de segle intactes Una fallida operació immobiliària de gran envergadura va estalviar algunes grans propietats de la pressió urbanística quotidiana, i la llei de protecció ha estat promulgada sobre més de 620 ha intactes Es tracta d’un paisatge litoral característic de les «marines» del…

Actualment aquesta espècie, ben diferent de la grua, nia al S de Rússia, des d’on s’estén cap al centre d’Àsia Es troba en una forta regressió i en el decurs del segle passat encara criava a Argèlia, Tunis i Romania, i a la península Ibèrica era un migrador regular Als Països Catalans solament es coneixen 3 captures a Mallorca un exemplar caçat a Santa Ponça el 1718 i un altre a l’albufera d’Alcúdia el 1782 tots dos exemplars foren naturalitzats i enviats a Madrid Segons Gil Lletget 1945, durant aquest temps segle XVIII es capturà i naturalitzà un altre individu a l’illa, sense que aquest…

Els moixons terrenejants, característics dels espais oberts, prades, camps de conreu i estepes, són dotats generalment de plomatge críptic En aquest agrupament, la família més destacada i alhora molt uniforme, és la dels alàudids o aloses, que aplega 75 espècies i 15 gèneres —sobretot africans—, dels quals aquí tenim representants tan coneguts com són l’alosa i la cogullada un tret propi d’aquests moixons és el cant aflautat que emeten tot volant Similars per l’hàbitat i la forma als alàudids, hi ha els motacíllids, amb 50 espècies repartides entre 4 i 6 gèneres segons els autors El gènere…

La primera, i fins ara única, observació comprovada del martinet fosc Egretta gularis als Països Catalans és la d’un exemplar que, juntament amb 5 martinets blancs, arribà a l’estany de Vilaüt Alt Empordà el 240584, on romangué durant 12 dies Altres dues possibles citacions de martinets foscos són un exemplar el 250576, als aiguamolls de l’Alt Empordà i un exemplar barrejat amb tres martinets blancs, al delta de l’Ebre el 140579 Val a dir que l’observació de martinets de color obscur no és un fet gaire rar al delta de l’Ebre, però atesa la presència d’individus melànics de martinet blanc i…