Resultats de la cerca

Aquesta família és molt evolucionada i es coneix en estat fòssil des del Miocè europeu És un grup de gran èxit i de distribució molt extensa Són granotes petites, esveltes, de pell llisa, amb pupilla horitzontal i ovalada, amb potes molt llargues i primes Tenen tots els dits acabats en coixinets esfèrics adhesius que indiquen llurs costums francament arborícoles El maxillar superior presenta dents La cintura escapular és arcífera, les vèrtebres són procèliques i no hi ha costelles L’amplexus és axillar i hi ha callositats nupcials a la mà del mascle Els ous són clars, dipositats…

La balena del nord Balaenoptera borealis , a l’esquerra i el Rorqual d’aleta blanca Balaenoptera acutorostrata , a la dreta es distingeixen fàcilment per la silueta la primera es caracteritza per la seva aleta dorsal gran i els seus plecs ventrals, que acaben molt abans d’arribar al melic la segona, per la forma del seu cap, estret i acabat en punxa, i per la cresta rostral i l’aleta dorsal ben desenvolupades La balena del nord viu en aigües de temperatures inferiors a 18°C, per la qual cosa la seva presència és molt estranya a les nostres costes tanmateix, hi ha alguns exemplars erràtics…

Aquest jaciment es troba prop de Castelló, en estrats datats de l’Aquitanià La conca, situada uns 40 km a l’W de Castelló, té forma allargada, acaba cap al N en tres branques i s’estén des de la localitat de Ribesalbes fins a Rubiols a Aragó el jaciment se situa a la sortida del poble després de travessar el riu Mijares i consta de dos trams l’inferior, argilós i amb aparició freqüent de guixos, i el superior, compost per margues de tons clars, taulajades i amb una olor fètida a la percussió, tram en el qual s’han trobat les restes fòssils Les margues clares taulajades presenten…

El ratpenat soprano Pipistrellus pygmaeus presenta un aspecte semblant al ratpenat comú P pipistrellus , però més petit Xavier Bayer L’espècie de ratpenat soprano Pipistrellus pygmaeus és el quiròpter més petit d’Europa, encara que té una mida i un aspecte molt similars al ratpenat comú P pipistrellus Fins fa pocs anys eren considerats una mateixa espècie És de color marronós, més clar a la panxa que a l’esquena Les orelles i el musell són foscos, potser una mica més clars que els del ratpenat comú En el cas del musell, cap a la banda dels ulls es va difuminant en tonalitats més…

Àrea de nidificació del mosquiter pàllid Phylloscopus bonelli als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest petit moixó és un migrador transsaharià que nia als Països Catalans continentals, mentre que s’observa d’una manera escassa en migració per qualsevol lloc, àdhuc les Illes És una espècie nidificadora estival molt estesa i bastant comuna al N de l’Ebre Al País Valencià solament cria a les comarques interiors muntanyoses o continentals, i defuig una àmplia franja litoral, de clima molt més mediterrani i sec, que s’eixampla progressivament cap al S, alhora que esdevé rar a les…

Àrea de nidificació del cotoliu Lullula arborea als Països Catalans Maber, original dels autors El cotoliu és un alàudid sedentari de costums quelcom particulars, no molt comú als Països Catalans, on es troba ben distribuït, encara que de manera una mica irregular pel que fa a l’època de reproducció Una bona part dels buits de la seva àrea de cria corresponen als sectors occidentals dels Pirineus i els Prepirineus i a la terra baixa per sota els 300 m d’altitud Així, doncs, manca de la plana del Rosselló, l’Empordà, les parts baixes del Maresme, les comarques litorals tarragonines i, en una…

La musaranya dels jardins Crocidura suaveolens és més petita que la comuna C russula Malgrat que hi ha alguns detalls específics al crani i en la dentició, es pot dir que la gran variabilitat morfològica i morfomètrica que presenten ambdues espècies no permet una diagnosi específica correcta basada en aquests caràcters Les seves mesures corporals són les següents 50-66 mm de cap i cos, 28-41,5 mm de cua, 10-12 mm de peu, i el pes és de 3,1-3,9 g Gustavo Hormiga Es caracteritza per la seva petita talla La morfologia corporal i cranial és similar a la de la musaranya comuna Crocidura…

Zanniquel-liàcies 1 Zanniquèl-lia Zannichellia palustris a aspecte general x 0,5 b flor masculina formada per un únic estam i flor femenina amb quatre pistils, tots en el mateix verticil x 3 c detall dels fruits x 3 Eugeni Sierra Es tracta d’una altra família de plantes aquàtiques distribuïda per tot el món que comprèn quatre gèneres i set espècies pròpies de les aigües dolces o una mica salabroses Viuen completament submergides i, pel seu aspecte, es poden confondre amb alguns potamogètons o amb les rúpies, descrits anteriorment A partir dels rizomes s’originen tiges filiformes i força…

Santalàcies 1 Thesium divaricatum a branca terminada en inflorescències x 0,5 b fragment de la inflorescència, amb una flor i un fruit immatur que conserva el calze a la part apical x 5 2 Ginestó Osyris alba a branca fructífera d’aquest arbust de port genistoide x 0,5 b brot florit, de flors trímeres x 5 c fruit immatur x 3 Eugeni Sierra Les santalàcies són herbes o arbusts, rarament arbrets, propis més aviat de les regions eixutes i àrides, dins de les zones tropicals i temperades de les gairebé 400 espècies que se’n coneixen, la majoria són africanes, i només sis es fan als Països…

Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de…