Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Gestió forestal i avifauna: algunes variables clau a tenir en compte
Mussol pirinenc Aegolius funereus criant en un niu vell de picot negre Dryocopus martius en un tronc mort de pi negre al Ripollès Eudald Solà Entre la gran varietat d’organismes forestals, els ocells es fan servir sovint com a bioindicadors de l’estat de conservació dels boscos relativament fàcils de censar i molt diversificats, responen de manera prou fidedigna a les pertorbacions dels hàbitats Alhora, algunes espècies estan amenaçades d’extinció i, en conseqüència, reben una atenció especial dels investigadors i els gestors del medi natural Els boscos catalans van estar sotmesos a un…
Els isòtops estables, una nova eina per a estudiar l’ecologia dels ocells
Mostreig de plomes d’un gavià argentat Larus michahellis capturat durant l’estació reproductora L’obtenció de plomes mudades en diferents moments i la seva anàlisi isotòpica posterior han permès conèixer l’ús que fa aquesta espècie oportunista dels abocadors urbans al llarg de l’any i estimar la importància d’aquest recurs en diferents colònies nidificante a la costa mediterrània Carola Sanpera Aspectes de l’ecologia dels ocells com són l’alimentació, l’ús de l’hàbitat o els moviments migratoris constitueixen alguns dels objectius més importants d’estudi dels ornitòlegs La major part de la…
El mosquit tigre
La línia blanca del tòrax diferencia, si es conserva, a simple vista el mosquit tigre Aedes albopictus adult d’algunes espècies locals que també són fosques i tenen ornamentacions blanques i potes ratllades Tanmateix, aquesta línia és fràgil, ja que les escates es perden amb certa facilitat, especialment en casos de captura traumàtica o de mala conservació Aleshores, es poden confondre amb Aedes geniculatus, Ae echinus o, fins i tot, Ochlerotatus pulcritarsis Roger Eritja El mosquit tigre Aedes albopictus és l’única espècie del subgènere Stegomyia al qual també pertany Ae aegypti…
Els himenomicets afil·loforats
Els afilloforats reuneixen un collectiu heterogeni de fongs, majoritàriament sapròfits, descomponedors de matèria orgànica, sobretot fusta, capaços de causar pèrdues econòmiques importants A vegades poden envair la fusta d’arbres debilitats Són ben patents els efectes causats pel fong Ganoderma applanatum sobre un garrofer del Jardí de la Universitat, a Barcelona, al qual correspon la fotografia el podriment blanc causat destruí la lignina de la fusta i l’estovà tant que l’arbre s’esfondrà la part baixa de la soca trencada deixa veure zones blanques una part del miceli Xavier Llimona / SCM Es…
Els factors que limiten la producció en els ecosistemes terrestres
La relació entre la disponibilitat hídrica i la producció del bosc es fa palesa en aquesta gràfica, en la qual es relacionen els valors mitjans de la producció amb la mitjana dels valors del coeficient evaporatiu en diferents províncies Carto-Tec, original de l’autor Si hi ha una característica que destaqui especialment en el clima dels Països Catalans és la coincidència de l’estació més càlida de l’any, l’estiu, amb l’època més eixuta Es tracta d’un tret característic dels climes de tipus mediterrani que planteja un repte seriós a les comunitats naturals La precipitació tendeix a caure…
La conservació de vegetals amenaçats a les Balears
El manteniment de la biodiversitat les espècies, les comunitats biològiques i els processos ecològics requereix l’ús d’eines diverses, les més importants de les quals són la declaració i gestió d’espais naturals protegits, l’ordenació territorial i la prevenció o correcció dels impactes generats per les activitats econòmiques Però aquests instruments són insuficients per a espècies de supervivència improbable sotmeses a factors d’una determinada intensitat La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura UICN defineix com a amenaçats els tàxons o les poblacions que tenen una alta…
La serra de Collserola
Els perfils suaus i el mantell quasi continu de les pinedes de pi blanc són dos trets ben definidors del paisatge de Collserola Jaume Orta La serra de Collserola 17, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre el Besòs i el Llobregat, separant la depressió del Vallès del pla de Barcelona, es dreça Collserola, una de les serres més populars per als barcelonins La seva silueta, amb el punt culminal del Tibidabo 512 m, és indissociable de l’horitzó de la ciutat La gran proximitat a un macronucli urbà no ha afavorit la conservació del seu patrimoni natural, i força de…
Les Gavarres i el massís de Cadiretes
Característic aspecte de les Gavarres, en una panoràmica des del puig d’Arques El relleu és ondulat i els vessants són totalment coberts per boscos d’arbres de fulla perenne, com alzines, arboços, sureres i pins Ernest Costa Les Gavarres i el massís de Cadiretes 11, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Els massissos de les Gavarres i Cadiretes, amb les muntanyes de Begur, formen part del límit septentrional de la Serralada Litoral Catalana Són un conjunt paisatgístic de primer ordre, i conserven importants reductes de bosc mediterrani, enfront les planes extenses…
L’arbre de la vida dels artròpodes
Esquema consensuat de les relacions externes dels artròpodes, amb especial atenció als fílums més estretament relacionats, els quals constitueixen, juntament amb els artròpodes, el gran clade protostomat dels ecdisozous Els protòstoms inclouen també els lofotrocozous anomenats per alguns autors espirals i els quetognats, un fílum de posició encara incerta Els deuteròstoms i els protòstoms constitueixen un llinatge evolutiu que hom anomena nefrozous , per la presència en aquests grups dòrgans excretors Dos petits grups, els acelomorfs, antigament inclosos en els platihelmints, i els mesozous…
Introducció al coneixement dels artròpodes i grups afins
Concepte d’artròpode i de parartròpode Els artròpodes, malgrat la seva gran diversitat morfològica, tenen en comú la metamerització del cos i la seva divisió en regions, els apèndixs articulats i la presència al damunt del cos d’un exosquelet fet en gran part de quitina, a més d’altres caràcters d’ordre intern A la fotografia un insecte odonat, Calopterix virgo , hom pot apreciar-hi les tres regions del cos pròpies dels insectes cap, tòrax i abdomen, la situació dels apèndixs en els segments toràcics i la presència dels dos parells d’ales que els caracteritza Enric Curto Malgrat la diversitat…