Resultats de la cerca

Concepte d’aqüífer Les aigües del subsol, al llarg de tots els temps, han estat un fet misteriós i motiu d’especulació i controvèrsia pel que fa al seu origen, a les roques que li donen cabuda, i a la forma com les travessen És en el segle passat que definitivament se les inclou dins el cicle hidrològic, i és la ciència hidrològica anomenada hidrogeologia la que s’ocupa de la seva avaluació i repartició invisible dins l’espai subterrani Les excavacions subterrànies de tot tipus són les que han donat imatges de com les aigües circulen per l’interior dels massissos rocosos, demostrant l’…

Els amfibis dels Països Catalans comencen a ésser relativament ben coneguts hom els estudia actualment amb força interès Ultra l’atenció particular que el grup mereix en ell mateix, els amfibis presenten certs avantatges en llur cicle biològic que faciliten llur estudi la fase reproductora aquàtica permet una més fàcil detecció de llur presència i una anàlisi més assequible de llur activitat, almenys en allò que fa referència a la reproducció pròpiament dita Per aquesta raó, la cartografia de moltes espècies és ja prou completa, el cicle biològic és ben conegut i es desenvolupen recerques en…

Esquelet silici d’un radiolari vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 150 Hom n’ha trobats en sediments marins molt antics, fins del Cambrià, on la seva acumulació dona lloc a la formació d’unes roques especials, les radiolarites El de la fotografia procedeix del Miocè inferior de Muro, Mallorca J Antoni Curto Són protozous amb pseudopodis rígids i esquelet axial, que ofereixen una gran uniformitat d’organització i una monòtona simplicitat morfològica, la qual cosa fa que siguin poc utilitzats en biostratigrafia La gran majoria dels radiolaris tenen un esquelet segregat pel mateix…

Gastròtric de l’espècie Chaetonotus laroides , vist al microscopi a dalt, i detall de les espines i escames dorsals d’una espècie germana, Ch chuni a baix Ambdós exemplars, de menys d’1 mm de llargada, procedeixen de les sorres i llims del riu Daro, on s’alimenten de bacteris, protozous i algues unicellulars David Masalles Els gastròtrics Gastrotricha són organismes microscòpics, molt comuns en les aigües dolces i a la sorra de la platja, i molt característics per la seva forma de locomoció i de fixació al substrat generalment s’hi desplacen lliscant gràcies als cilis ventrals el nom del…

Aspecte general dels cestodes monozoics i dizoics A, B Cestodes monozoics cestodaris A adult d’ Amphilina foliacea, B adult de Gyrocotyle C, D Cestodes monoics eucestodes C adult de Caryophyllaeus laticeps, D adult de Spathebothrium simplex E, F, G, H Cestodes polizoics E adult de Nematoparataenia southwelli , sense segments, ni porus sexuals, ni bossa del cirrus, ni vagina els seus òrgans sexuals ocupen zones indistintes dins el curt estróbil F adult de Litobothrium alopias , amb segments anteriors modificats i proglotis terminal madur G adult de Taenia saginata diversos metres de llargada,…

Aqüifers amb problemes d’explotació als Països Catalans, concretament de sobreexplotació i de salinització Maber, original de l’autor La utilització de les aigües subterrànies arreu del món ha provocat un seguit de problemes, alguns irreparables Fins i tot s’han inutilitzat aqüífers, amb el corresponent impacte sòcio-econòmic, i moltes vegades ecològic, damunt les regions implicades i sempre com a reflex d’una manca d’ordenació, control i gestió de l’explotació Els Països Catalans no són aliens a aquesta problemàtica, i malauradament gran part dels seus aqüífers són mostrats com exemple dels…

Els rodòfits Distribució de les principals algues calcàries en una hipotètica plataforma carbonatada i medis continentals adjacents i detalls del teixit cellular i òrgans reproductors d’una rodofícia A , del tallus d’una dasicladàcia B , dels filaments corticals i medullars que formen una codiàcia C i del girogonit d’una carofícia D 1 conceptacles, 2 peritallus, 3 hipotallus, 4 esporangi, 5 branca, 6 tija central, 7 filaments medullars, 8 filaments corticals Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els rodòfits, també coneguts com a algues vermelles per la presència de ficoeritrina,…

Insectes d’interès en medicina o en veterinària Els insectes són capaços d’atacar múltiples organismes, però ací farem referència només als que tenen interès mèdic o veterinari Els danys que produeixen són fonamentalment de dos tipus directes o indirectes En el primer cas hem de distingir entre els que produeixen simples molèsties, que poden ser de consideració diversa, i els paràsits endoparàsits o ectoparàsits, que són causa directa de malalties Entre els del segon grup hi situem els insectes que actuen de vectors o transmissors d’organismes patògens, atès que, en darrer terme, aquests són…

Els protosteliomicets Processos biològics característics dels protosteliomicets a dalt, esporogènesi en Nematostelium ovatum a baix, cicle vital de Ceratomyxa fruticulosa Hom hi ha indicat 1 cèllula vegetativa ameboide procedent de la germinació de l’espora, 2 estadi inicial de prespora, 3 estadi en forma de barret, 4 aparició de l’esteliogen, 5 inici de la formació de l’estípit, 6 darrer estadi de la formació de l’estípit l’esteliogen penetra dins el tub de l’estípit, 7 esporocarp madur, amb una espora terminal envoltada per una coberta exterior a la part alta de l’estípit hi ha una…

Els medis granulars sorres, graves, conglomerats i gresos poc cimentats són els que presenten millors condicions per a emmagatzemar i transmetre aigua Per aquest motiu, la reconstrucció paleogràfica dels medis sedimentaris on ha tingut lloc la sedimentació detrítica, a més de la repartició de les fàcies litològiques, és d’un gran interès hidrogeològic per a conèixer amb aproximació suficient la geometria dels aqüífers, així com la distribució dels paràmetres hidràulics que els caracteritzen Si bé en els dipòsits recents Holocè i Quaternari això és relativament fàcil, mitjançant la informació…