Insectes d’interès en medicina o en veterinària
Els insectes són capaços d’atacar múltiples organismes, però ací farem referència només als que tenen interès mèdic o veterinari. Els danys que produeixen són fonamentalment de dos tipus: directes o indirectes. En el primer cas hem de distingir entre els que produeixen simples molèsties, que poden ser de consideració diversa, i els paràsits (endoparàsits o ectoparàsits), que són causa directa de malalties. Entre els del segon grup hi situem els insectes que actuen de vectors o transmissors d’organismes patògens, atès que, en darrer terme, aquests són els responsables de les malalties, tot i que en molts casos l’acció del vector és indispensable per a la transmissió dels organismes patògens. A més, en general, tant els insectes vectors com els paràsits, causen molèsties als seus hostes, independentment que els provoquin o els transmetin malalties.
Insectes molestos o verinosos
L’acció sobre el bestiar d’alguns dípters, principalment tabànids i múscids, no sols resulta molesta o dolorosa per l’efecte de les picades sinó que, a més, pot ésser un vehicle de transmissió de malalties, fins i tot de miasi. Noteu a la fotografia la preferència dels dípters per les parts més sensibles del cavall, especialment el voltant dels ulls.
Josep M. Barres.
Hi ha un gran nombre d’insectes domèstics, també anomenats antropòfils o sinàntrops, com les paneroles, els peixets de plata, coleòpters, dípters, tèrmits, etc., que alteren materials de natura diversa i fins i tot poden transmetre malalties. Però, més importants com a insectes molestos són els que segreguen verí i que són capaços d’injectar-lo o de posar-lo en contacte amb la pell de l’home i dels animals.
La majoria d’aquests insectes injecten el verí segregat per determinades glàndules annexes a l’aparell reproductor de la femella o per les glàndules salivals per mitjà d’òrgans vulnerants, que en el primer cas són representats per l’agulló i en el segon per les peces bucals. Piquen amb l’agulló els himenòpters, entre els quals les abelles, les vespes i els abellots són notables pel dolor que produeixen; altres, com el betílid Scleroderma domestica, espècie que en estat larval depreda les larves de xilòfags domèstics (anòbids), és molt perjudicial en l’estat adult perquè produeix una picada molt dolorosa. Tots els insectes esmentats poden provocar trastorns greus, si injecten el verí en zones molt vascularitzades i, sobretot, quan l’organisme agredit rep alhora moltes picades. L’efecte del verí, d’altra banda, és funció de la sensibilitat del receptor. Pel que fa als insectes que poseeixen saliva tòxica, tenen les peces bucals de tipus picador i en general són hematòfags, i les lesions que produeixen són funció de les característiques d’aquestes peces bucals i de la naturalesa del verí.
Des d’un punt de vista mèdic i veterinari, si no hi ha transmissió de gèrmens patògens, les picades d’aquests insectes no solen provocar grans problemes als organismes receptors. Es comporten com a picadors de l’home i els animals domèstics, els heteròpters, entre els quals destaquen la xinxa dels llits (Cymex) i els redúvids en general (xinxes assassines), de picada molt dolorosa. Finalment, els dípters, tant els nematòcers (mosquits) com els braquícers (mosques) resulten molestos, especialment els del grup dels tabànids (Tabanus, Chrysops, Ochrops, Haematopota) i dels múscids (Stomoxys, Glossina, Hydrotaea, Haematobia, Haemotabosca). Els braquícers esmentats piquen principalment els cavalls, les mules, els bous i les ovelles i altres animals domèstics, els quals fan fugir quan es troben en grans quantitats. Altres insectes injecten verí a través de pèls urticants, que són pèls buits per dins i connectats a glàndules productores de verí, les quals, en trencar-se, l’alliberen. Presenten pèls urticants especialment les larves, com és el cas de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa), destacable per les reaccions al·lèrgiques que provoca a la pell i les mucoses. Finalment, hi ha altres insectes que llencen substàncies tòxiques o corrosives quan es troben en situacions de perill, sense produir ferides a la pell de l’agredit. És conegut en aquest sentit el cas de l’escarabat escopeter (Brachynus), el qual, mentre produeix un so molt característic, descarrega el verí en forma d’un núvol de vapor tòxic, que si arriba a la pell i als ulls provoca lesions de diversa consideració.
Insectes paràsits
Cicle de la miasi produïda per Hypoderma bovis en el bestiar boví. La femella de la mosca (1) fixa els ous (2) als pèls dels bòvids, especialment a les potes, per mitjà d’un tub de posta flexible (2a). L’ou tanca una larva penetrant (2b). Quan el bòvid es llepa les potes, la larva es desprèn i entra a la boca, on es transforma en larva migradora, i posteriorment es desplaça fins a la mucosa subesofàgica (3). Durant tota la tardor i l’hivern aquesta larva es troba a les parets de l’esòfag voltada d’un líquid sanguinolent del qual s’alimenta. A la primavera es trasllada a la regió lumbar, on pot afectar les meninges de la medul·la espinal. Després perfora la pell dels hostes i ocasiona furóncols i tumors, dins dels quals muda i creix (4) fins atènyer el seu darrer estadi (als mesos de juny o juliol), en què abandona els tumors i, tot eixamplant-ne l’obertura, es deixa caure a terra. És, doncs, a terra on es transforma en pupa (5) i, al cap de 20 o 30 dies, neix l’adult, i recomença el cicle.
Servei de Fotografia/Román Montull.
Els insectes paràsits provoquen per ells mateixos malalties o alteracions patològiques en l’hoste. Poden ésser ectoparàsits o endoparàsits, i en ambdós casos, obligats o facultatius. Els insectes ectoparàsits en general són hematòfags i produeixen lesions o molèsties de consideració diversa als seus hostes; de vegades poden actuar també com a vectors de malalties.
Es comporten com a ectoparàsits els polls (anoplurs) i les puces (sifonàpters), ambdós amb peces bucals picadores. També els mal·lòfags són ectoparàsits, però aquests tenen les peces bucals de tipus mastegador i, per tant, no són hematòfags. No obstant això, produeixen molèsties semblants, en mossegar la pell del cos; altrament, les petites ferides afavoreixen les infeccions bacterianes i fúngiques. Igualment, alguns dípters, com la mosca d’ase (Hippobosca equina), el fals poll de les ovelles (Melophaphagus ovinus) i la mosca del colom (Ornithomyia avicularia), són ectoparàsits de diversos vertebrats. Els ectoparàsits solen actuar tant en els estadis juvenils com en les fases adultes.
Els insectes endoparàsits en són únicament i exclusivament en la fase larval. La seva acció provoca la destrucció dels teixits parasitats alhora que facilita les infeccions i produeix miasis. En alguns casos són paràsits obligats, mentre que en d’altres són facultatius o fins i tot accidentals. Les miasis, tot i que són més freqüents als països tropicals, no han estat erradicades del tot dels països temperats, i se’n registren alguns casos encara cada any. Poden ser de diversos tipus: cutànies o subcutànies, cavitàries (nasofaríngies), gastrointestinals i urogenitals, i sempre són transmeses per larves de dípter. En general provoquen traumes mecànics d’importància variable i només en ocasions comptades lesions greus; aquest és el cas del dípter Dermatobia hominis, una espècie tropical que provoca lesions subcutànies molt greus, denominades miasis forunculoses, a l’home i els animals. La majoria de les espècies productores de miasis al nostre país són paràsits facultatius, tot i que algunes són paràsits obligats, ja que generalment tenen un altre tipus de vida; és el cas, per exemple, del múscid Fannia canicularis, que provoca miasis cutànies, viscerals, auriculars i oftàlmiques, tant a l’home com als animals.
A continuació, la taula reuneix els principals insectes productors de miasis en mamífers, presents als Països Catalans. Tots ells pertanyen a l’ordre dels dípters (D) i al nostre país tenen poca incidència.
| INSECTE PARÀSIT | ESPÈCIE PARASITADA | EFECTES |
|---|---|---|
| MIASIS OBLIGADES | ||
| Oestrus ovis | bestiar oví, accidentalment, l’home | els adults llancen les larves directament al nas de les ovelles i als ulls de l’home i els provoquen la miasi dels sins frontals i nasals de les ovelles i la miasi ocular externa a l’home |
| Rhinoestrus purpureus | cavalls i home | miasis nasals |
| Hypoderma sp. | bòvids, també l’home | miasis cutànies de tipus tumoral en els bòvids, i miasis cutànies oculars greus en l’home; les larves penetren per la pell |
| Gasterophilus sp. | cavalls, mules, més rarament conills, gossos i home | els adults fan la posta sobre els hostes (èquids, principalment) i quan aquest la llepen eclosionen les larves, que provoquen miasis gastrointestinals en els èquids i miasis cutànies de tipus reptant en l’home |
| Wohlfahrtia sp. | animals domèstics i home | provoca miasis de diversos tipus principalment en el bestiar (i altres animals domèstics) i en l’home |
| Cordylobia anthropo-phaga | animals domèstics salvatges, home | provoca miasis de tipus furóncol en l’home i en animals domèstics (gossos, gats, etc.) i salvatges (rosegadors); les larves atenyen l’hoste pels propis medis |
| MIASIS FACULTATIVES I ACCIDENTALS | ||
| larves en general de músclds carronyers i copròfags | home i animals | poden causar accidentalment miasis cutànies en l’home i els animals |
| Lucilia sp. | bestiar, animals domèstics i salvatges i l’home | causen les anomenades gusaneres de l’ovella, la vaca i altres animals, pot causar miasis a les ferides obertes i auriculars en l’home i en animals |
| Chrysomya sp. | bestiar, animals domèstics i home | provoca danys similars |
| Calliphora sp. | bestiar, animals domèstics i home | provoca danys similars; també miasis intestinals |
| Sarcophaga sp. | bestiar, animals domèstics i home | els adults dipositen les larves directament a les ferides obertes o prop de certs orificis naturals o directament a les cavitats naturals i provoquen miasis de diversos tipus |
| Wohlfahrtia sp. | bestiar, animals domèstics i home | provoca miasis de diversos tipus |
| Fannia canicularis | bestiar, animals domèstics i home | provoca miasis genitourinàries en l’home i en animals. Els adults són atrets pel flux purulent, on fan les postes; les larves arriben fins a la bufeta urinària; també provoquen miasis cutànies, intestinals i genitourinàries, auriculars i oftàlmiques |
| larves de psicòdids en general | bestiar, animals domèstics i home | miasis genitourinàries |
| Piophila casei | home i animals | miasis de tipus intestinal, transmeses per aliments crus i cuinats, que porten ous o larves, els quals arriben a l’hoste per via oral; la larva pot desenvolupar-se també a la carn fumada o adobada, en els embotits, etc. És totalment accidental |
| Musca sp. | home i animals | fa la posta a la carn i provoca miasi intestinal; és totalment accidental |
| Erystalis sp. | home i animals | fa la posta a la carn i provoca miasi intestinal; és totalment accidental |
| Dades obtingudes a partir de Zumpt 1965 | ||
Insectes vectors de malalties
Hi ha insectes que tenen efectes perjudicials d’una manera indirecta, a través de la transmissió dels agents patògens, responsables de malalties. La majoria dels insectes vectors de malalties són hematòfags i tenen les peces bucals de tipus picador.
La transmissió d’agents patògens pot ser de dos tipus: mecànica i biològica. En el primer cas, el vector (és a dir, l’insecte) porta l’agent patogen d’un hoste a un altre; un cas típic d’aquest tipus de transmissió és la mosca domèstica, que sense picar transmet una gran quantitat de patògens per mitjà del vòmit, de les defecacions o bé perquè els porta adherits a les potes i al cos. En el cas de la transmissió biològica, la més corrent i típica, el vector fa d’hoste intemediari i la seva intervenció és decisiva per a completar el cicle del paràsit; en aquest cas, el vector pren el paràsit de l’ambient i el transmet a l’hoste definitiu.
A continuació es reuneixen els principals insectes vectors de malalties provocades pels agents que s’indiquen (de poca incidència al nostre país). Els vectors pertanyen als ordres de dípters (D) i anoplurs (A), majoritàriament, i també als de sifonàpters (S), coleòpters, dermàpters i mal·lòfags, minoritàriament.
| INSECTE VECTOR | AGENT PATOGEN | ESPÈCIE AFECTADA | MALALTIA TRANSMESA | |
|---|---|---|---|---|
| TRANSMISSIÓ MECÀNICA | ||||
| Musca domestica (mosca) i altres dípters domèstics | D | Shigella (bacteri) | home | disenteria bacil·lar |
| Salmonella (bacteri) | home | febres tlfoïdees i paratifoïdees | ||
| Vibrio comma (virus) | home | còlera | ||
| Poliomyelitis sp. (virus) | home | poliomielitis | ||
| Trachoma (virus) | home | virosi mucosa de les parpelles, que pot ocasionar ceguesa | ||
| quists i ous de paràsits intestinals (helmints) | home | diverses malalties, segons l’espècie transmesa | ||
| Trypanosoma (protozou) | home | tripanosomiasi | ||
| TRANSMISSIÓ BIOLÒGICA | ||||
| Pediculus humanus (poll) | A | Spirochaeta recurrentis (espiroqueta) | home i animals | febre recurrent europea |
| Rickettsia | home, rates, ratolins | tifus exantemàtic | ||
| Haematopinus suis | A | virus | porc | verola porcina |
| Haematopinus equi | A | virus | cavall | anèmia perniciosa |
| Haemodipsus ventri cosus | A | Pasteurella turalensis bacteri | conill | tularèmia |
| Phlebotomus sp. | D | Leishmania (protozou) | home, rosegadors, carnívors | Botó-Orient, leishmaniosi cutània, leishmaniasis visceral, kala-azar |
| Aedes sp., Culex sp. | D | virus | home | encefalitis i encefalomielitis |
| Anopheles sp. (mosquit) | D | Plasmodium (protozou) | home | malària |
| Aedes sp. | D | Charon evagatus (virus) | home | febre groga |
| D | virus | home | dengue | |
| Aedes, Anopheles, Culex (mosquits) | D | Wuchereria bancrofti (nematode) | home | filariosi |
| Culicoides lebeculo sus | D | Onchocerca cervicalis (nematode) | home i bestiar boví | filariosi |
| virus de la llengua blava de les ovelles | bestiar oví | llengua blava de les ovelles | ||
| Culicoides | D | Leucocytozoon (protozou) | ocells domèstics (gallines, ànecs i altres) | leucocitozomosi |
| Simulium sp. | D | Onchocerca volvulus (nematode) | home | oncocercosi, filariosi cutània amb afectació ocular, que pot produir ceguesa |
| Chrysops sp. | D | Loa loa (nematode) | home i micos | loiasi, filariosi cutània |
| Pasteurella turalensis (bacteri) | home, rosegadors | tularèmia | ||
| Stomoxys calcitrans | D | Trypanosoma (protozou) | home i animals | tripanosomiasi |
| carboncle (bacteri) | bestiar, home | carboncle | ||
| Glossina sp. (mosca tse-tse) | D | Trypanosoma gambiense (protozou) | home i animals | malaltia de la son |
| Xenopsylla cheopis | S | Pasteurella pestis (bacteri) | home i rosegadors | pesta bubònica |
| Rickettsia typhi (rickettsia) | home i rosegadors | tifus murí | ||
| diversos coleòpters, dípters, sifonàpters, dermàpters, mal·lòfags, etc. | Hymenolepis nana | home i ratolins | tènia nana | |
| Hymenolepis diminuta | rosegadors, de vegades l’home | tènia dels rosegadors | ||
| Dipylidium caninum (platelmints) | gos, de vegades l’home | tènia del gos, que de vegades pot afectar l’home | ||
| Dades obtingudes a partir de Kenneth i Smith 1973 | ||||