Resultats de la cerca

Reproducció d’una de les pàgines cartogràfiques de l’ Atles geològic de Catalunya IGC L’any 2006 es va donar per finalitzada l’elaboració de la primera versió de la Base de dades geològiques 150000 de Catalunya Aquesta base oferia per primer cop informació geològica digital, contínua i homogènia de tot el territori de Catalunya a una escala superior a 1250000 En la seva elaboració es van prendre com a punt de partida els mapes geològics de la sèrie MAGNA acrònim de Mapa Geológico Nacional publicats per l’Instituto Geológico y Minero de España Els continguts d’aquests mapes van…

El ratolí espiguer Micromys minutus té, com a característiques més rellevants, el fet que la seva cua, llarga en relació al cos i clarament bicolor, és prènsil i els dits són funcionalment oposables Té els ulls petits i unes orelles que gairebé no sobresurten del pèl El cap i la part anterior de l’esquena són de tons ocres o marrons, o també grisosos, i la posterior pot tirar a vermellós, mentre que la regió ventral sempre és més clara Les mesures corporals són les següents 48-75 mm de cap i cos, 39-65 mm de cua, 12-15 mm de peu posterior i 5-9 mm d’orella Servei de Fotografia/Román Montull…

El vulcanisme català és un testimoni de la tectònica distensiva ocorreguda al final del Terciari dins la placa ibèrica Principalment de tipus bàsic i de caràcter intraplaca, ha produït roques del tipus basalt i basanita, i es concentra en tres punts, dels quals el de la zona de la Garrotxa és el que ha deixat un registre més complet La fotografia mostra una visió de conjunt del volcà de Santa Margarida, dins la zona volcànica d’Olot, que representa un exemple d’edifici volcànic cònic construït per acumulació de lapillis gredes i escòries durant una erupció estromboliana Ernest Costal El…

Salicornar, a l’illa de Buda delta de l’Ebre, amb dues espècies de salicòrnia, una perenne, la cirialera vera Arthrocnemum fruticosum , i l’altra anual, la cirialera herbàcia Salicòrnia herbacea , clarament diferenciades pels colors verd la primera i vermell la segona que prenen al final de l’estiu Anna Motis La vegetació dels ecosistemes halobis o salobrars comprèn bàsicament tres grans tipus de comunitats els salicornars herbaci Thero-Salicornion i arbustiu Arthrocnemion fruticosi les jonqueres halòfiles, la jonquera amb plantatge crassifoli Schoeno-Plantaginetum crassifoliae i l’…

Consideracions generals Vistes les característiques generals dels ocells, procedeix que ens endinsem en el coneixement de la nostra realitat ornítica més immediata Abans d’entrar en l’examen analític, espècie per espècie, de l’ornitofauna dels Països Catalans, serà útil tenir-ne una visió sintètica que n’ofereixi la panoràmica general A tal efecte, i per mantenir la coherència d’aquesta part de l’obra, ens basarem en els grans grups establerts per la sistemàtica zoològica, tot i que hi hauria arguments a favor de reunir les espècies en grups d’afinitat ecològica ocells d’aiguamoll, de zones…

El talpó de tartera Microtus nivalis és el talpó més gran dels que viuen als Països Catalans Els caràcters que més el diferencien dels altres talpons són la longitud de les vibrisses, en relació segurament amb la seva vida rupícola, i la de la cua, que arriba a ser quasi la meitat o una mica més de la llargada del cos i el cap junts És el que presenta tonalitats de pelatge més clares, generalment de la gamma dels grisos Les mesures corporals són les següents 92-140 mm de cap i cos, 45-74 mm de cua, 17,5-25 mm de peu posterior, 12,5-21 mm d’orella el pes és de 21,5-70 g Javier Andrada És un…

Hi ha tres espècies de diatomees que han estat introduïdes en les aigües continentals i que presenten diferents graus d’invasivitat Didymosphenia geminata afecta l’ictiofauna i també les canalitzacions i les construccions, com ara les de les centrals hidroelèctriques, que resten obturades per les colònies d’aquesta diatomea introduïda a les aigües continentals Núria Flor-Arnau L’espècie Didymosphenia geminata té frústuls heteropolars, grans i robusts, i un sol eix de simetria axial, capitat en ambdós àpexs Les estries són puntejades i en un costat de l’àrea central es diferencien de 2 a 5…

Els trets més característics del liró Glis glis són la seva cua llarga i totalment coberta de pèls llargs i estarrufats, que li donen un aspecte molt particular, i el cercle negre que porta al voltant dels ulls, que destaca del to força uniforme del cos gris marronós al dors i més clar, cremós o blanquinós a la part ventral, amb una línia de separació clara entre ambdues parts Les mesures corporals són les següents 150-193 mm de cap i cos, 120-170 mm de cua, 25-32 mm de peu posterior, 15,7-21 mm d’orella el pes és de 80-185 g, segons l’estació Jordi Muntaner El liró gris és una espècie gran…

El sòcol hercinià a Menorca situació a l’illa dels afloraments paleozoics Ricardo Génova, simplificat a partir d’un mapa original de Bourrouilh La presència de materials paleozoics a l’illa de Menorca representà durant molt de temps un problema a l’hora de concretar el seu paper dins de l’orogènesi alpina de les serralades perimediterrànies Fins i tot es parlava sovint, i fins no fa gaires anys, del "problema geològic de l’illa de Menorca" Ara per ara aquest problema ja s’ha resolt, així com també hi ha una certa uniformitat de criteris pel que fa a la posició de Menorca dins de la conca…

La vora meridional de la zona axial pirinenca presenta una estructura de làmines encavalcants, les superfícies d’encavalcament de les quals cabussen cap al S i donen lloc a geometries complexes En aquestes estructures d’edat alpina són involucrats tant els materials de la cobertora alpina com els del sòcol hercinià És justament en aquestes escates de terrenys del sòcol on, entre Rocabruna i Ribes de Freser, els terrenys de l’Ordovicià superior contenen abundants intercalacions de roques volcàniques Hi predominen les roques piroclàstiques, fet que indica el caràcter explosiu d’aquest episodi…