Resultats de la cerca

La Cadena Costanera catalana es formà durant la compressió paleòcena L’estructura l’ha determinada l’acció de grans falles direccionals sinistres orientades NE-SW, que produïren deformacions intenses al sòcol i a la cobertora Els elements estructurals principals de la Cadena Costanera són, així, tres falles i les respectives bandes de deformació associades en vermell ple, en el dibuix la banda deformada del Vallès-Penedès, la banda deformada de la serra de Miramar, associada a la falla del Camp, i la banda deformada de les serres de Cavalls-Pàndols-el Montsant Les àrees compreses entre…

Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per exemple a…

Ramon Margalef va proposar en el seu mandala una distribució dels grups de fitoplàncton segons les característiques químiques nutrients i físiques turbulència de l’aigua Les proliferacions de dinoflagellades es trobarien en el quadrant d’elevada concentració de nutrients i baixa turbulència, situació que es dóna a les aigües confinades de la zona costanera Els ports només estan representats en els dos quadrants rics en nutrients, i la diagonal defineix la mida dels ports Adaptat a partir de Margalef, Estrada i Blasco, 1980, i Vila i Masó, 2005 La visió tradicional de la…

A la Serralada Costanera catalana, entre les fàcies buntsandstein —que localment podrien haver començat a dipositar-se durant el Permià terminal— i els materials hercinians hi ha, en alguns llocs, uns dipòsits poc potents —no presenten gruixos superiors als 15 m— que, en una primera aproximació, es poden atribuir al Permià superior i, per tant, correlacionar amb la unitat Roja Superior definida als Pirineus Del Priorat cap al S s’incrementa la potència d’aquests materials i els terrenys rojos situats per sota del Buntsandstein superen, al País Valencià, el centenar de metres Aquestes…

Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i…

La relació genètica entre les successions cenozoiques dels Pirineus i de la Conca de l’Ebre és molt estreta Les successions que actualment es troben a les unitats allòctones pirinenques enllaçaven inicialment, sovint sense solució de continuïtat, amb les que es troben al S dels mantells més meridionals Tots dos conjunts de successions van formar-se a conseqüència d’un mateix procés general l’edificació de l’Orogen Pirinenc Esquema sintètic de les unitats estratigràfiques del Cretaci superior i el Terciari de la part catalana de la Conca de l’Ebre i de les unitats allòctones pirinenques Noteu…

Gràcies a l’anàlisi de les dades proporcionades pels sondatges realitzats per a la prospecció d’hidrocarburs coneixem les principals característiques del Triàsic que hi ha sota els terrenys terciaris de la Depressió de l’Ebre El Triàsic recobert pels terrenys terciaris de la conca de l’Ebre és conegut gràcies als sondatges d’hidrocarburs A l’esquema cartogràfic s’han indicat només els sondatges que han travessat els terrenys triàsics S’han remarcat trames els diferents tipus de Triàsic, segons el contingut d’evaporites dels trams argilosos A la seqüència de seccions de la conca de l’Ebre es…

Disposició de les grans unitats litològiques del Triàsic a la vora oriental d’Ibèria i les illes Balears La intercalació de nivells carbonàtics marins i els seus atasconaments cap a la Meseta, intercalats entre terrenys rojos continentals, reflecteixen les diferents transgressions que se succeïren i la disminució del caràcter marí del conjunt del Triàsic de les illes Balears cap a la Meseta Servei de Fotografia/CBM, original de l’autor, a partir de materials diversos Al marge oriental d’Ibèria els terrenys d’aquest cicle afloren en força bones condicions i han estat especialment ben estudiats…

A la branca aragonesa de la cadena ibèrica el tret més característic són els plecs i encavalcaments orientats en direcció NW-SE, que afecten el sòcol hercinià i la cobertora mesozoica i terciària Una d’aquestes estructures és l’ anticlinal de Montalbán , al nucli del qual afloren els materials del sòcol hercinià, recobert en ambdós flancs pels materials mesozoics Al flanc SW d’aquest anticlinal les capes es disposen verticalment o arriben a invertir-se, cosa que produeix, doncs, una estructura vergent cap al SW La fotografia, presa entre Montalbán i Castel de Cabra, mostra aquest flanc de l’…

Les dades disponibles sobre l’evolució precenozoica indiquen, malgrat l’escassetat i el caràcter local, que l’estructuració alpina fou condicionada per l’estructuració mesozoica prèvia Així, les grans unitats estructurals compressives alpines se superposen a les conques mesozoiques, amb una disposició geomètrica similar En aquest sentit, els estudis estratigràfics fets als materials mesozoics demostren que la Cadena Ibèrica estructurada, com hem vist, en uns sistemes d’encavalcament NW-SE i E-W durant el Paleogen coincideix amb una regió on, durant el Mesozoic, es van desenvolupar un seguit…