Resultats de la cerca

Coriariàcies 1 Roldor Coriaria myrtifolia a fragment d’una branca de fulles oposades amb tres nervis principals prominents i raïms de fruits x 0,7 b detall d’una flor hermafrodita, amb cinc peces a cadascun dels verticils periàntics, deu estams i un pistil pentacarpellar x 5,3 c fruit immatur amb els pètals mig corbats entre els aquenis x 4 d fruit madur x 4 e grana x 4 Eugeni Sierra Un sol gènere i només vuit espècies, pròpies de les zones temperades i càlides, constitueixen aquesta família, utilitzada des d’antic a la indústria de la pelleteria pels abundants tanins que la caracteritzen…

La balena blava Balaenoptera musculus es distingeix fàcilment de la resta de balenoptèrids per la grandària i també pel seu color gris blavós, el seu llom jaspiat i la seva petita aleta dorsal Té el rostre més ample que la resta dels rorquals Eduardo Saiz De tots els éssers vivents, la balena blava és el més gran s’han arribat a capturar exemplars de pesos propers als 150 000 kg A l’hemisferi S, aquesta espècie assoleix una mida màxima d’uns 31 m, però a les aigües boreals no sol sobrepassar els 26 m Té una distribució cosmopolita, però és abundant en aigües fredes i d’alta productivitat…

Nidificador del N i NE siberià, hiverna al Japó i al S i SE de la Xina, amb divagants hivernals a la regió de l’índia A l’Europa s’han controlat exemplars a diversos països, entre els quals Itàlia, França i Suïssa, però, atesa la distribució de l’espècie, la major part de les citacions deu correspondre a individus escapats de colleccions zoològiques, on és un hoste comú Aquest és també probablement l’origen de l’única citació existent a la península Ibèrica, la d’un mascle fotografiat a l’albufera de València el 150284

La balena amb bec de Cuvier Ziphius cavirostris és força robusta i presenta un cap i unes aletes pectorals de mida petita La seva natació és vigorosa, i sovint treu el cap a fora de l’aigua mentre neda A causa del seu règim alimentari, a base de cefalòpodes de profunditat, necessita fer immersions de llarga durada Eduardo Saiz En la balena amb bec de Cuvier, les dues úniques dents tenen forma triangular, es troben situades a la punta de la mandíbula i només afloren en els mascles adults La forma del cos és, en general, força robusta, però el cap i les aletes pectorals són petits La seva…

L’esparver cendrós Circus pygargus és un dels nostres esparvers, una de les característiques del qual és el seu costum de fer el niu a terra, com es veu a la fotografia, en camps de conreu o en herbassars És difícil de distingir de l’esparver d’estany pròpiament dit Circus cyaneus , bé que en el mascle, en vol, s’aprecia el color grisós del carpó que li és característic, contra el carpó blanc d’aquest Xavier Ferrer Als Països Catalans l’esparver cendrós és una espècie estival en pas i un nidificant localitzat Els principals nuclis reproductors a Catalunya es troben a les comarques de l’Alt…

Constitueixen una petita família àmpliament repartida per les regions fredes i temperades de l’hemisferi boreal Relativament properes a les ericàcies, comprenen tres gèneres i unes trenta espècies Es tracta de petites herbes perennes que formen micorrizes i, per tant, poden aprofitar les substàncies que resulten de la descomposició de l’humus Les flors són hermafrodites i actinomorfes, grosses i solitàries o bé petites i agrupades en raïms Tenen quatre o cinc pètals lliures o poc soldats i vuit o deu estams, disposats en dos verticils, l’exterior enfront dels pètals i l’interior oposat als…

La marsopa comuna Phocoena phocoena és una espècie gregària, que forma grups de deu a tretze individus Viu a prop de la costa i sovint penetra a les ríes i badies per tal de buscar arengades, lluços o verats, que són les seves preses preferides Eduardo Saiz Es tracta del més petit dels cetacis que habita a les nostres costes Es caracteritza per la seva forma robusta, l’absència de morro i l’aleta de forma triangular o lleugerament falciforme Només la trobem a les aigües costaneres de l’hemisferi N, tant a les aigües temperades, com en les aigües fredes A l’Atlàntic septentrional és molt…

Tot i que en una bona part d’Europa la griva cerdana es troba clarament en expansió des del començament d’aquest segle, i s’estén cap a l’W, a la península Ibèrica és una espècie escassa com a hivernant i apareix, sobretot, a la seva meitat septentrional A tota l’àrea mediterrània és un hivernant escàs als territoris continentals i quelcom més rar a les Illes, on apareix irregularment fent invasions ocasionals o irrupcions, segons les més intenses onades de fred que afecten Europa Aquesta mateixa situació és la que es produeix als Països Catalans, encara que la seva raresa va augmentant…

La sargantana marroquina Lacerta perspicillata és una espècie introduïda en petites poblacions, procedent del N d’Àfrica A la fotografia hom mostra la varietat reticulada, la més corrent, que també s’identifica gràcies a la parpella inferior, proveïda d’una «finestra» transparent Javier Andrada Aquesta sargantana és pròpia del NW d’Àfrica i es troba a les muntanyes del Marroc i a la costa d’Algèria és introduïda a l’occident menorquí i té una certa capacitat invasora És una sargantana petita, de 5 cm de cap i tronc, amb cua de 7 a 8 cm, deprimida, de color oliva més o menys uniforme, o amb…

Formen aquesta petita família un sol gènere i menys de deu espècies, herbes cosmopolites que viuen submergides a les aigües dolces i calmes Com altres fanerògames adaptades secundàriament a aquest medi, els Ceratophyllum són plantes sense rels, de tiges febles i ramificades que duen fulles dividides en segments molt fins, linears En aquest cas, les fulles es disposen, en nombre variable, en verticils bastant propers entre ells, i es bifurquen un o més cops L’aspecte general d’aquestes plantes resulta força gràcil, per la qual cosa hom les veu de vegades als aquaris Són vegetals monoics que…