Eduardo Saiz.
En la balena amb bec de Cuvier, les dues úniques dents tenen forma triangular, es troben situades a la punta de la mandíbula i només afloren en els mascles adults. La forma del cos és, en general, força robusta, però el cap i les aletes pectorals són petits. La seva coloració canvia amb l’edat i el sexe i varia molt d’un exemplar a un altre. Els animals joves són de color marró o gris i es van aclarint més, començant pel cap i seguint per la resta del cos, a mesura que es fan vells. El color dels mascles sol ser més clar.
És una espècie freqüent a les zones temperades i tropicals de tots els oceans. A la Mediterrània, sovinteja a la zona de les Balears. Si ens basem en els nombrosos embarrancaments produïts al llarg de tota la costa catalana, es pot arribar a la conclusió que aquesta espècie deu ser força abundant a les nostres aigües, tot i que és molt rar poder observar-la en viu, segurament a causa del seu caràcter esquiu.
Àlex Aguilar.
És un odontocet de costums pelàgics que sol formar grups de tres a deu individus. S’alimenta fonamentalment de cefalòpodes i peixos o crustacis bentònics, i no sembla que realitzi migracions estacionals. Dels seus costums o pautes reproductores, se’n té poc coneixement, encara que tant els mascles com les femelles sembla que arriben a la maduresa sexual quan mesuren, aproximadament, 5,5 m de talla.