Resultats de la cerca

Els holocèfals són peixos d’esquelet cartilaginós en els quals persisteix el notocordi Presenten una única obertura branquial coberta per un fals opercle dèrmic Un altre tret morfològic que els caracteritza és l’absència d’espiracle i de vàlvula espiral a l’intestí En aquests peixos, la suspensió mandibular és holostílica i el cartílag palatoquadrat està completament fusionat al neurocrani Les dents són planes i soldades en plaques El cos és nu en les formes actuals, si bé hi ha alguns denticles dèrmics petits D’altra banda, els orificis uro-genitals estan separats de l’orifici anal, i els…

Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons verinosos a la base de la cua…

Constitueixen un ordre molt problemàtic des del punt de vista de la classificació, que acull unes 150 espècies de mida petita i mitjana, marines o d’aigua dolça, les quals tenen en comú el tipus d’aparell bucal, molt especialitzat i protràctil, i també el fet d’estar mancats de determinats ossos orbitals concretament el tercer, el quart i el cinquè infraorbitals Els ous que produeixen són demersals i tenen gotes d’oli, a més d’uns filaments adhesius Un altre tret característic és que de les dues aletes dorsals, la primera és constituïda per radis espinosos les aletes pelvianes, que són…

Reconstrucció d’un pelicosaure Dimetrodon que permet observar la vela dorsal, relacionada, segons totes les interpretacions fetes fins ara, amb fenòmens de regulació tèrmica Ferran Rodríguez, a partir de fonts diverses S’accepta que hi ha tres grans expansions en la història dels rèptils en la primera, es van diferenciar els pelicosauris, alguns dels quals presentaven, segurament, control tèrmic, com indica la gran alçada de les apòfisis neurals, que devien sostenir una gran vela, que intervenia en la termoregulació En la segona, es van diferenciar els teràpsids, que originaren els mamífers…

Constitueixen un ordre de peixos força heterogeni pel que fa a la morfologia, perquè en molts casos adopten un aspecte insòlit, com ara el dels peixos cofre ostraciònids, que tenen el cos cobert de plaques òssies, o els peixos lluna mòlids, que el tenen comprimit i rodó Però tots tenen una sèrie de característiques comunes el cos desproveït d’escates i el tegument, a la majoria de grups, recobert de plaques òssies o d’espines els ossos operculars reduïts i les obertures branquials convertides en uns petits forats la boca petita, proveïda de maxilles curtes i fortes cobertes de dents de…

Tots els primats del Neogen de Catalunya són antropoïdeus catarins o simis de l’antic continent, ja siguin de la superfamília dels cercopitecoïdeus mones de l’antic continent, dels hominoïdeus antropomorfs i humans o dels pliopitecoïdeus Les dues primeres tenen representants actuals, mentre que els pliopitecoïdeus constitueixen un grup de catarins basals anterior a la divergència de les dues superfamílies supervivents actualment extingits Cara bucal i oclusal del fragment de maxillar dret IPS14955 del cercopitècid Macaca sylvanus del Plistocè inferior terminal de can Guardiola Terrassa David…

Les corones dentàries dels rosegadors presenten una gran variabilitat, relacionada generalment amb els hàbits alimentaris El tipus de corona permet agrupar-los en famílies, i les particularitats són emprades en sistemàtica per a diferenciar espècies L’esquema indica diferents tipus de corona en nou famílies de rosegadors 1 castòrids, 2 esciúrids, 3 arvicòlids, 4 múrids, 5 cricètids, 6 glírids, 7 hidrocoèrids, 8 octodòntids i 9 histrícids Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els rosegadors constitueixen l’ordre de mamífers més diversificat Conté unes 1700 espècies vivents,…

Aquest ordre fou establert per a separar aquests peixos dels gadiformes Els caràcters que els atorgà són, entre d’altres de 5 a 10 radis branquiostegals acinaciformes, l’epihial i el ceratohial suturats el ceratohial sense foramen i amb projeccions sota dels hipohials i els operculars complets, que poden ésser sense espina o tenir-ne fins a 3 Els ofidiformes tenen característiques pròpies dels acantopterigis, com ara el nombre, l’ordenació i la forma dels radis branquiostegals, la presència d’espines operculars en un nombre important dels seus gèneres i la mandíbula superior protràctil El fet…

La distribució mundial dels mamífers Les adequacions mastològiques i la corologia Moltes de les característiques anatomofisiològiques dels mamífers poden ésser considerades com adaptacions que s’han seleccionat al llarg del procés evolutiu Aquestes característiques, homeotèrmia i viviparisme entre altres, els ha donat una elevada independència respecte al medi, que els ha permès d’ocupar territoris vedats a altres grups de vertebrats Les espècies terrestres s’estenen des de l’Àrtic fins a l’extrem de l’Amèrica Meridional i les illes de les mars del S A les muntanyes, es troben per sobre de…

Els marsupials Els marsupials van fer una petita incursió a Europa a la base de l’Eocè, quan encara era viable la comunicació directa amb l’Amèrica del Nord, i van romandre en aquest subcontinent fins al Miocè inferior Només tres gèneres, Peradectes, Peratherium i Amphiperatherium , tots tres pertanyents a la família dels didèlfids Didelphidae , van colonitzar Europa A Catalunya, el registre s’estén des de l’Eocè superior fins a l’Oligocè mitjà A l’Eocè superior Ludià de Sossís Pallars Jussà trobem el gènere Peratherium representat per dues espècies P lavergnense i P perrierense A l’…