Resultats de la cerca

Poblacions superficials de Paramuricea clavata a Cabrera afectades per un esdeveniment de mortalitat en massa A dalt, comunitat amb un gran nombre de colònies afectades per la pèrdua total o parcial de teixit A baix, poblacions fondes no afectades Enric Ballesteros La comunitat del coralligen és el resultat de l’acumulació d’algues calcàries incrustants en condicions de baixa disponibilitat de llum La fauna característica del coralligen varia en funció de la llum, el corrent, la sedimentació i la temperatura A les zones més eutròfiques, com ara la Mediterrània nord-occidental, el coralligen,…

Dirina massiliensis vista al microscopi estereoscòpic Josep Girbal L’acció beneficiosa dels fongs en el procés de biodegradació de materials, com la descomposició de fullaraca i virosta dels boscos, és prou coneguda No obstant això, aquests organismes tenen efectes perjudicials quan creixen en materials d’interès patrimonial, com ara documents, talles i retaules de fusta, monuments i altres elements arquitectònics Quan es tracta de substrats orgànics, com ara fusta, roba, cellulosa, cuir o, fins i tot, alguna mena de material plàstic, els fongs se’n nodreixen les conseqüències…

Els fongs poden produir tota una sèrie d’efectes adversos per a la salut tant dels humans com dels animals Aquests organismes poden ser la causa de diferents tipus d’allèrgies a més, la ingestió d’aliments contaminats o la inhalació d’espores fúngiques poden tenir efectes tòxics sobre diferents òrgans i, igual que els bacteris i els virus, també poden causar infeccions, anomenades micosis Segons el lloc afectat, les micosis poden ser superficials, cutànies, subcutànies i sistèmiques Les micosis superficials són causades per fongs que colonitzen les capes més externes…

Els amfibis dels Països Catalans comencen a ésser relativament ben coneguts hom els estudia actualment amb força interès Ultra l’atenció particular que el grup mereix en ell mateix, els amfibis presenten certs avantatges en llur cicle biològic que faciliten llur estudi la fase reproductora aquàtica permet una més fàcil detecció de llur presència i una anàlisi més assequible de llur activitat, almenys en allò que fa referència a la reproducció pròpiament dita Per aquesta raó, la cartografia de moltes espècies és ja prou completa, el cicle biològic és ben conegut i es desenvolupen recerques en…

Espadats i costers meridionals de la serra de Cavalls Ernest Costa Les serres de Pàndols i de Cavalls 25, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre els rius de la Canaleta i Sec, que prolonguen pel nord-est els ports de Tortosa i Beseit, es localitzen les serres de Pàndols i de Cavalls, muntanyes que configuren la transició entre les terres litorals i les planes continentals de la depressió de l’Ebre Malgrat les escasses altituds el cim més alt és el puig Cavaller de 709 m, presenten un relleu abrupte i retallat per barrancs bastant profunds El…

La màquia litoral que ocupava en altres temps la plana de Sant Jordi ha estat substituïda per altres formacions arbustives menys madures La plana limita al nord amb les muntanyes de Vandellòs, força visibles al fons de la illustració Anna Motis La plana de Sant Jordi 211, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La plana de Sant Jordi s’estén al sud del coll de Balaguer, des del cap del Terme a l’Ametlla de Mar i entre els contraforts de la serra de la Mar i la Mediterrània Ocupa en total més de 800 ha El substrat, format per una capa de conglomerats quaternaris,…

Els conceptes bàsics que permeten considerar els fenòmens sísmics són els de sismicitat, intensitat i magnitud S’entén per sismicitat la determinació de les característiques i de l’ocurrència de terratrèmols en una àrea determinada Altrament, la intensitat i la magnitud donen la mida dels terratrèmols Així, la intensitat és la força amb què es nota un terratrèmol en un punt de la superfície terrestre Aquesta força es calibra en funció dels danys causats als terrenys, persones i estructures La intensitat màxima és la força amb què se sentiria un terratrèmol al seu epicentre Existeixen diverses…

Luvar Luvarus imperialis , en dos estadis juvenils successius 1a i 1b , i en estat adult 1c , que pot fer fins a 2 m de llargària Durant molt de temps hom va creure que els estadis juvenils pertanyien a altres espècies, dels gèneres Astrodermella 1a i Luvarella 1b Noteu la falta de pínnules al final de l’aleta caudal Al mercat, un cop trossejat, hom el confon sovint amb el peix espasa Domènec Lloris Els luvàrids són peixos de cos oblong, més aviat alt i comprimit, amb el perfil del cap arrodonit i amb una quilla a cada costat del peduncle caudal Tenen la boca petita, terminal i allunyada…

Les aranyes s’enterren en els fons sorrencs litorals, algunes en la plataforma litoral, com l’aranya fragata Trachinus araneus , que es reconeix fàcilment per la filera de taquetes negres que té als flancs El verí que injecten per mitjà dels radis de l’aleta dorsal i de l’espina de l’opercle les defensa dels seus depredadors Juan C Calvín Aquesta família comprèn les denominades aranyes de mar, que són peixos de cos allargat i comprimit lateralment, revestit d’escates petites i cicloides Tenen una boca gran, obliqua, protràctil i constituïda per una mandíbula prominent amb dents menudes i…

Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos fluvials representa un valor…