Resultats de la cerca

Ericacies 1 Bruc d’hivern Erica multiflora a branca amb inflorescències terminals x 0,5 b detall d’una flor amb els estams exserts, el pedicel llarg i tres bràctees x 2,5 c flor seccionada longitudinalment amb els estams i l’ovari fixats sobre el disc nectarífer x 5 d secció transversal d’una fulla de marges revoluts x 10 2 Bruc d’escombres Erica scoparia detall d’una flor amb la corolla poc més llarga que el calze i l’estigma eixamplat en forma de disc x 5 3 Bruc Erica arborea detall d’una flor amb el peduncle més curt que a E multiflora, els estams no exserts i la corolla…

Les dillènides solen tenir les fulles simples i els primordis seminals molt nombrosos L'estepa blanca Cistus albidus , una planta pertanyent a una de les vint famílies de dillènides presents als Països Catalans Montserrat Comelles Comprenen unes 25 000 espècies llenyoses o herbàcies, agrupades en 78 famílies, 20 de les quals són presents als Països Catalans Les dillènides solen tenir les fulles simples, amb el marge enter o dentat i la corolla dialipètala De tota manera hi ha un grup nombrós format, entre d’altres, per les cucurbitàcies, les ericàcies, les primulàcies, etc, que tenen els…

Branca amb fruit de l’èmpetrum Empetrum nigrum subspècie hermaphroditum , una mateta de fulles ericoides amb els marges fortament revoluts, pròpia de les zones altes de les parts més humides dels Pirineus El fruit, que veiem a la fotografia, és una baia gairebé sèssil, negra a la maturitat Ramon M Masalles Considerada propera a les ericàcies tot i tenir els pètals lliures, aquesta família comprèn únicament tres gèneres i unes cinc espècies, la majoria pròpies de les regions temperades i fredes de l’hemisferi boreal, bé que n’hi ha alguna que viu a l’extrem meridional d’Amèrica del Sud Així,…

Constitueixen una petita família àmpliament repartida per les regions fredes i temperades de l’hemisferi boreal Relativament properes a les ericàcies, comprenen tres gèneres i unes trenta espècies Es tracta de petites herbes perennes que formen micorrizes i, per tant, poden aprofitar les substàncies que resulten de la descomposició de l’humus Les flors són hermafrodites i actinomorfes, grosses i solitàries o bé petites i agrupades en raïms Tenen quatre o cinc pètals lliures o poc soldats i vuit o deu estams, disposats en dos verticils, l’exterior enfront dels pètals i l’interior oposat als…

Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…

L’acció de l’home, modificant o destruint els ecosistemes naturals, posa en perill la supervivència de nombroses espècies vegetals d’àrea molt reduïda, i també de les poblacions extremes d’espècies d’àrea dispersa, malmetent així el patrimoni genètic i biològic En alguns casos s’ha arribat ja a l’extinció total d’alguna d’aquestes espècies o poblacions La causa més comuna és la destrucció de l’hàbitat on viu la planta, però en altres ocasions la desaparició d’una espècie pot ser deguda a causes que poden semblar més inofensives, com és l’acció indiscriminada de colleccionistes i botànics…

Al llarg dels darrers quinze anys, la sistemàtica vegetal ha experimentat una important revolució en la seva metodologia deguda, per una banda, a la incorporació de la metodologia cladista i, per l’altra, a la utilització de les tècniques pròpies de la sistemàtica molecular en la inferència de les relacions filogenètiques entre els organismes Els estudis filogenètics duts a terme i els arbres resultants han conduït al reconeixement de grups monofilètics naturals i, en conseqüència, han tingut un gran impacte sobre les hipòtesis prèvies de les relacions existents entre els diversos grups…

La classificació dels fongs en vuit fílums, àmpliament acceptada actualment A partir de dades del The Tree of Life Web Project Els fongs en sentit ampli són un grup heterogeni d’organismes heteròtrofs, que no tenen plasts i que han de treure l’energia que necessiten per viure de l’oxidació de restes vegetals o animals fongs sapròfits o d’organismes vius fongs paràsits Els estudis moleculars han tingut una gran repercussió en la sistemàtica actual d’aquest conglomerat d’organismes en què figuren, entre d’altres, algunes floridures que pertanyen al grup dels zigomicots, les cassoletes…

Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa, però, condiciona el contingut d’aquesta obra fins…

Els elements florals poden prendre aspectes molt variables El cas més simple, en què els sèpals, exteriors i verds, envolten els pètals, acolorits i de consistència diferent, a l’entorn de les parts fèrtils gineceu i androceu, no és pas l’únic entre les plantes superiors, ja que les diverses peces poden modificar-se de forma i de color Les flors de l’aranya Nigella damascena , que veiem a la fotografia, presenten un involucre de bràctees laciniades disposades a tocar del periant, format per cinc peces petaloides Segueix un verticil amb cinc petits nectaris de color fosc, un androceu integrat…