Resultats de la cerca

Actualment aquesta espècie, ben diferent de la grua, nia al S de Rússia, des d’on s’estén cap al centre d’Àsia Es troba en una forta regressió i en el decurs del segle passat encara criava a Argèlia, Tunis i Romania, i a la península Ibèrica era un migrador regular Als Països Catalans solament es coneixen 3 captures a Mallorca un exemplar caçat a Santa Ponça el 1718 i un altre a l’albufera d’Alcúdia el 1782 tots dos exemplars foren naturalitzats i enviats a Madrid Segons Gil Lletget 1945, durant aquest temps segle XVIII es capturà i naturalitzà un altre individu a l’illa, sense que aquest…

Aquesta família, pròpia de les regions temperades i subtropicals, comprèn quatre gèneres i unes 90 espècies, herbàcies o subarbustives, de port ajagut i de tiges que creixen molt juntes Les frankeniàcies es troben als sòls salins i solen tenir les fulles menudes, de marges corbats i vestides d’una pilositat densa Les flors són hermafrodites Els sèpals, en nombre de quatre a sis, estan llargament soldats, mentre que les peces de la corolla, en igual nombre, són lliures L’androceu és constituït per sis estams i el gineceu per un sol pistil que dóna lloc a una càpsula L’espècie més comuna als…

Els moixons terrenejants, característics dels espais oberts, prades, camps de conreu i estepes, són dotats generalment de plomatge críptic En aquest agrupament, la família més destacada i alhora molt uniforme, és la dels alàudids o aloses, que aplega 75 espècies i 15 gèneres —sobretot africans—, dels quals aquí tenim representants tan coneguts com són l’alosa i la cogullada un tret propi d’aquests moixons és el cant aflautat que emeten tot volant Similars per l’hàbitat i la forma als alàudids, hi ha els motacíllids, amb 50 espècies repartides entre 4 i 6 gèneres segons els autors El gènere…

L’àrea de cria d’aquest cabussó s’estén, d’una forma fragmentada, pel N dels EUA, el Canadà, Alaska, l’Àsia nord-oriental i el N del Japó, així com per l’Europa nord-oriental, i arriba fins a Dinamarca per l’W i fins a Turquia pel S Aquesta distribució indica que la Mediterrània occidental no es troba dins la seva àrea d’hivernada Als Països Catalans és un visitant excepcional, a l’hivern, a les zones litorals, i ha estat citat amb seguretat solament 4 cops un exemplar vist durant diversos dies a la badia d’Alcúdia Mallorca al començament de desembre de 1930 un exemplar davant el port de…

Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent Les mesures corporals de N fodiens són les següents 62-96 mm de cap…

Aquesta família és àmplia i s’estén per bona part del món, llevat de la quasi totalitat de la regió australiana Tenen el cos rabassut, la seva cintura pectoral és arcífera, és a dir, no soldada, el maxillar no té dents, i les seves vèrtebres són procèliques Les espècies europees tenen la pell berrugosa, les glàndules paròtides molt grosses i la pupilla horitzontal Mostren el timpà visible, la llengua piriforme o ellíptica, lliure a la vora posterior i projectable Tenen els dits anteriors lliures, la pota posterior els és relativament curta i amb els dits a penes palmats més aviat caminen que…

Àrea de distribució mundial dels cànids El ratllat blau indica l’àrea ocupada pel dingo Canis dingo , espècie que va colonitzar Austràlia fa uns 20 000 anys i que, pertant, no pertany a la fauna originària d’aquest continent-illa Maber, original dels autors Els cànids són carnívors adaptats al desplaçament a la carrera per espais oberts Per aquest motiu, són dotats d’extremitats relativament llargues La base de la seva alimentació la constitueixen les preses d’origen animal, inclosa la carronya, però molts d’ells, i pràcticament tots en alguna ocasió, consumeixen vegetals sovint Aquesta…

Els conglomerats de la serra de Sant Honorat donen lloc a unes formes de relleu arrodonides, prou diferenciades de les de la serra d’Aubenç, que apareix al fons amb les cingleres calcàries del vessant sud Ernest Costa Les serres d’Aubenç i Sant Honorat 29, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La serra d’Aubenç 1610 m s’estén a l’oest del pantà d’Oliana Alt Urgell, i és força impressionant a causa de les imponents cingleres calcàries de llevant Just al sud d’aquesta hi ha la serra de Sant Honorat que presenta una morfologia ben diferent, atesa la…

Les platges properes a la desembocadura del tec acullen una petita població de corriol camanegre Charadrius alexandrinus Michel Cambrony El Mas Larrier 21, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La Reserva Natural de Mas Larrier és una petita àrea protegida 145 ha, creada l’any 1984 al voltant de la desembocadura del Tec, al sud del Rosselló Té una forma triangular, i s’estén entre la mar i la carretera D-81, que uneix els nuclis turístics de la platja d’Argelers i la platja de Sant Cebrià L’àrea mostra una notable diversitat, encara que tots els medis han sofert…

Depressió salina vora de Mont-ral que exhibeix un dens recobriment de salat ver Suaeda fruticosa Juan M Borrero L’altiplà de Mont-ral 21, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Al nord-est de Fraga s’estén un altiplà de reduïda extensió que culmina en el turó de Mont-ral 262 m Geomorfològicament aquesta zona forma part del sistema de terrasses quaternàries esteses entre els primers contraforts prepirinencs i el riu Ebre El relleu és típicament en taula sostre molt pla que reposa sobre una capa de conglomerats i retallat per unes valls força pendents, excavades sobre…