Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Els arqueociats
Els arqueociats formen un grup fòssil que apareix exclusivament en fàcies carbonatades del Cambrià Els seus esquelets calcaris, tant individuals com colonials, són ben coneguts L’esquelet, anomenat copa , té forma de con invertit o de cilindre de doble muralla interna i externa, connectada per mitjà d’envans o septes verticals radials que limiten un volum de secció anullar, anomenat interval la part basal presenta, generalment, una expansió amb fixacions en forma d’arrels Les dimensions del diàmetre solen oscillar entre els 10 i els 25 mm, i l’altura entre els 80 i els 150 mm Calcàries d’…
Ratolí espiguer
El ratolí espiguer Micromys minutus té, com a característiques més rellevants, el fet que la seva cua, llarga en relació al cos i clarament bicolor, és prènsil i els dits són funcionalment oposables Té els ulls petits i unes orelles que gairebé no sobresurten del pèl El cap i la part anterior de l’esquena són de tons ocres o marrons, o també grisosos, i la posterior pot tirar a vermellós, mentre que la regió ventral sempre és més clara Les mesures corporals són les següents 48-75 mm de cap i cos, 39-65 mm de cua, 12-15 mm de peu posterior i 5-9 mm d’orella Servei de Fotografia/Román Montull…
Els cnidaris fòssils
Característiques generals Els cnidaris fòssils poden prendre aspectes molt diversos pel fet que poden correspondre a pòlips individuals o bé a colònies de morfologia variada La fotografia correspon a una colònia típica del grup dels favins, de l’espècie Hydnophyllia scalaria × 3,5, força repartida per tot l’Eocè superior català, i procedent en aquest cas de Castellolí Anoia Hom hi pot reconèixer les sèries de calzes, més o menys meandroides, que convergeixen cap al centre de la colònia, cosa que caracteritza l’espècie Noteu que els septes de dues sèries veïnes s’ajunten a dalt de les carenes…
Botxí
El botxi Lanius excubitor és més gros que l’escorxador ateny 24 cm, i es reconeix pels colors grisencs del mantell, el negre de les ales i la taca allargassada de la zona de l’ull Al dibuix s’aprecia la llargada de la cua i la forma del bec, alhora que s’illustra l’hàbit alimentari d’aquest depredador d’insectes i rosegadors Aquesta qualitat de depredador, que és ben manifesta en la forma del bec i de les potes, es complementa amb la seva manera de menjar, comparable a la dels rapinyaires, perquè fixen la presa amb la pota, i hi recolzen tot el tars al damunt, mentre l’estripen i en van…
Les craspedofícies
Organització cellular de les craspedofícies, concretament de Monosiga varians a flagel b collar flagellar c nucli d vacúols contràctils e partícules nutritives Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són organismes flagellats, sovint estudiats també pels zoòlegs amb el nom de craspedomonadins i de coanoflagellats Es caracteritzen per presentar un flagel apical que, a la seva part basal, està envoltat per un collar plasmàtic constituït per fibres molt fines Existeixen espècies unicellulars i espècies colonials, lliures i fixes No presenten plasts, si exceptuem els…
La diversitat dels procariotes: genomes i comunitats
L’estanyol del Cisó, del sistema càrstic de Banyoles, mostra la capa de bacteris fototròfics anaeròbics del sofre Chromatium spp, que pot arribar a la superfície a causa de l’excés de sulfhídric i a l’absència d’oxigen Aquest petit estanyol a penes 500 m 2 de superfície és conegut pels limnòlegs de tot el món i va ser el punt de partida per a estudiar l’enorme diversitat microbiana de les aigües dolces dels Països Catalans Ricard Guerrero En l’estudi dels bacteris i els arqueus, l’avaluació de la diversitat microorganismes presents, la distribució heterogeneïtat espacial i temporal de les…
Els fongs ameboides: el tipus d’organització mixomicet
Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un fong sapròfit…
L’expansió d’un corall invasor
Colònia d’ Oculina patagonica a l’estatge infralitoral rocós somer de Cabrera El creixement del diàmetre de les colònies oscilla entre 0,6 i 1 cm/any però el creixement potencial en condicions favorables i amb una competència feble pel substrat, pot assolir els 2,2 cm/any Aquest és el cas de comunitats en substrats artificials de recent construcció, com ara espigons o esculleres o ports, amb molta contaminació, o subjectes a processos intensos de sedimentació i erosió Enric Ballesteros Oculina patagonica és un hexacorall de l’ordre dels escleractinis Scleractinia que va ser introduït a la…
Orquídies: diversitat i diversificació dins de les abelleres
L’any 1988 es coneixien una dotzena d’espècies d’orquídies família orquidàcies, Orchidaceae del gènere Ophrys als Països Catalans Actualment 2010, el total d’espècies en un sentit molt analític és de 22, perquè se n’han descrit algunes de noves i se n’han trobat d’altres que no havien estat localitzades abans El gènere Ophrys presenta dificultats taxonòmiques, perquè les espècies s’hibriden fàcilment, però, a més, els orquidòlegs han tendit a descriure espècies noves en lloc de considerar la categoria de subespècie, moltes vegades basant-se en petites diferències morfològiques o fenològiques…
Els verms celomats: anèl·lids i afins
Sangonera Hirudo medicinalis fixada a les tiges dels helòfits, esperant l’arribada d’un possible hoste, en una bassa d’aigües eutròfiques on van a abeurar-se els ramats La sangonera, com els cucs marins, els cucs de terra i moltes altres menes de cucs, fa part del gran fílum dels anèllids, al qual hom pot acostar altres fílums de verms, la posició taxonòmica dels quals ha estat i és encara molt discutida A i Jacques Six / Firo-Foto La possessió d’un tub digestiu complet, la boca del qual deriva del blastòpor embrionari, i d’una cavitat general del cos esquizocèlica celomà permet de reunir…