Resultats de la cerca

Àrea de nidificació del lluer Carduelis spinus als Països Catalans Maber, original dels autors El lluer, reproductor escàs relegat en una estreta franja dels Pirineus, i hivernant d’aparició comuna, però fluctuant a la major part del nostre territori, incloses les Illes, és una de les espècies més fortament caracteritzades per l’oportunisme Així, per exemple, si hi ha abundant menjar, la reproducció pot avançar força, i començar fins i tot el març o abans, o pot niar a zones bastant allunyades de la seva àrea normal de nidificació, i trobar-se, com ja ha passat, criant als Ports de Beseit L…

La condició de migrador estival molt comú i abundant a tot Europa, llevat dels països mediterranis, fa que aquest mosquiter sigui un dels migradors més nombrosos que travessen les nostres terres Ens visiten dos cops l’any, en el decurs dels seus viatges des de les seves àrees de cria europees cap a les d’hivernada, situades al S del Sàhara, i a l’inrevés És així com es coneix a tots els Països Catalans, sense excepció El pas primaveral normalment s’inicia cap a mitjan març i finalitza dos mesos després, amb un flux màxim l’abril i la primera quinzena de maig a les Illes, on igualment és molt…

La mola d’Ares, de 1318 m, és la màxima altitud de l’Alt Maestrat Ernest Costa L’Alt Maestrat 22, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric L’Alt Maestrat, situat a la part interior del nord del País Valencià, comprèn els municipis d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, Culla, Serratella, Tirig, Torre d’En Besora, Vilafranca del Maestrat i Vilar de Canes La comarca és drenada principalment per l’espectacular rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu Montlleó, que s’hi uneix prop de Torre d’En Besora, i dona lloc a la rambla de la Viuda, afluent del riu…

L’únic jaciment important que s’ha descobert en terrenys pertanyents al Quaternari és el de les proximitats de Crespià Gironès, uns 10 km al N del llac de Banyoles A més d’aquest, hi ha altres punts de jaciments però molt menys importants i que no han donat restes fòssils en quantitats apreciables A continuació, la llista presenta els cormòfits fòssils quaternaris, trobats al jaciment de Crespià Gironès, amb dades elaborades per l’autor Jaciment de Crespià Gironès Després d’un període fred esdevingut en iniciar-se el Pleistocè Pretiglià, en el qual desaparegueren moltes de les espècies de…

Àrea de distribució a Catalunya de les sureres afectades per Lasius brunneus , superposada a la distribució de la surera i a les parcelles estudiades IDEM, a partir de dades de l’autor Lasius brunneus és una espècie força estesa a Catalunya, així com a l’Europa central És una formiga arborícola que es troba en arbres vells amb esquerdes o cavitats, on s’estableix la reina en iniciar la seva vida És de dos colors, amb el cap i el tòrax marró clar, en contrast amb el gàster negrós La seva alimentació, típica del gènere Lasius , es basa principalment en les excrecions de melassa…

Les falgueres o filicates del Paleozoic mostren una gran diversificació de les frondes des de les més primitives, pràcticament reduïdes al raquis ramificat, fins a formes d’amples «limbes foliars» Aparegudes al Devonià, tingueren un gran desenvolupament durant el Carbonífer i el Permià i començaren a decaure en iniciar-se el Mesozoic És comuna la troballa en jaciments paleozoics de restes fòssils com la de la fotografia procedent d’Ogassa, on es reuneixen fragments de diverses falgueres × 0,3 Jordi Vidal / MGB Es caracteritzen perquè són totes isospòries, amb la paret de l’…

Cala Barques, una mostra dels trams inalterats de la costa de Manacor Yves Hennechart La costa de Manacor 26, entre els principals espais naturals de Mallorca El sud del litoral manacorí és format per una costa rocosa, en esglaó o discrets penyals, tallada per un conjunt de cales que han arribat al final de segle intactes Una fallida operació immobiliària de gran envergadura va estalviar algunes grans propietats de la pressió urbanística quotidiana, i la llei de protecció ha estat promulgada sobre més de 620 ha intactes Es tracta d’un paisatge litoral característic de les «marines» del…

Cist d’una tasmanàcia, Tytthodiscus , amb la paret formada per elements cilíndrics distribuïts regularment per tota la superfície, i proveïts d’un petit canal central La mostra de la fotografia, feta al microscopi òptic × 900, procedeix del Miocè i del Pliocè del nostre país Núria Solé Les tasmanàcies són fòssils unicellulars, d’una grandària compresa entre 60 i 600 µ , proveïts d’una paret gruixuda de naturalesa orgànica, travessada totalment o parcialment per nombrosos i fins canals radials El seu nom deriva del dipòsit de tasmanita, d’edat permiana, trobat a Tasmània i compost en gran part…

El liró gris Glis glis acumula fulles verdes, que talla del mateix arbre on hi ha la caixa, per a preparar el niu on criar Les femelles poden compartir una mateixa caixa niu per a criar i alletar conjuntament els petits sense cap problema de convivència En la fotografia, cries de liró gris entre fulles de roure dins una caixa niu al Parc Natural del Montnegre i el Corredor Antoni Arrizabalaga Els petits mamífers compleixen una funció rellevant en tots els ecosistemes, pel gran nombre d’interrelacions que estableixen amb altres grups depredadors, productors, etc i per la seva ràpida…

Exemplar juvenil de falcó de la reina Falco eleonorae marcat amb un emissor per satèllit a les illes Columbrets Malgrat la mida aparentment gran representa un 3% del seu pes, l’emissor no interfereix en el seu comportament i permet estudiar l’intercanvi d’exemplars entre les diferents colònies de cria de la Mediterrània, un aspecte molt poc estudiat fins ara Vicente Urios El seguiment d’ocells per satèllit és una tècnica que permet la localització de l’exemplar al qual s’ha collocat l’emissor, a qualsevol punt del planeta i al llarg de tota la vida de l’individu El conjunt d’ocells que es…