Resultats de la cerca

La Noguera Pallaresa s’eixampla a la part baixa de la Conca de Tremp en l’embassament de Cellers, que té la seva presa just part damunt del congost de Terradets Oriol Alamany L’embassament de Cellers 218, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquest embassament del riu Noguera Pallaresa és al sud de la conca de Tremp, just per sobre el pas de Terradets El seu nivell constant i el descens molt gradual de fondària a la cua han permès que en aquesta zona s’hagi establert una extensa massa de canyissar que n’afavoreix l’ús com a punt de refugi i cria de la fauna…

Braç lateral del Segre, a la Mitjana de Lleida Juan M Borrero La Mitjana de Lleida i l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Ribagorçana 23, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Els cursos fluvials baixos del Segre i de la Noguera Ribagorçana, en penetrar a la depressió de l’Ebre, formen un dels ambients riparis més extensos i ben conservats de Catalunya A part dels seus valors biològics, cal destacar-ne la importància paisatgística, car contrasten fortament amb les zones circumdants, intensament conreades Això no obstant, l’extensió abusiva dels conreus…

La façana meridional de la serra del Cis és caracteritzada per cingleres conglomeràtiques que s’hi alcen molt vigorosament En primer terme, brolla de coixinets espinosos de Genista horrida Oriol Alamany La serra de Cis 24, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La serra del Cis, continuació occidental de la serra de Sant Gervàs, es localitza entre les valls de l’Isàvena i la Noguera Ribagorçana, i pren una orientació general nord-sud, parallela a aquests rius El relleu és espectacular, especialment a la part meridional, on la muntanya forma vertiginosos penya-segats…

L’Argenteria —el més gran dels dipòsits de travertí del congost de Collegats— es veu ornada a l’hivern per bells conjunts d’estalactites de gel Juan M Borrero El congost de Collegats 27, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Noguera Pallaresa s’obre pas a través dels Prepirineus interiors gràcies a un congost força bell i singular, molt notable des del punt de vista geològic A banda i banda, els contraforts de les serres de Peracalç i del Boumort queden així incisivament separats al llarg de 4 km Litològicament, hi predominen els conglomerats de color vermell que…

Illa fluvial, sota Móra d’Ebre La intensa explotació de les fèrtils terrasses i vores del riu ha fet que les millors mostres de vegetació de ribera es localitzin bàsicament a les illes i els bancs de sediments de formació recent ECSA El tram Riba-roja-Amposta de l'Ebre 26, entre els principals espais naturals del sistema litoral català L’Ebre se singularitza pel fet de ser l’únic gran riu dels Països Catalans, i això es manifesta tant en el paisatge que afaiçona com en les comunitats biològiques que acull Entre la presa de Riba-roja i Amposta, on comencen les terres deltaiques,…

El paisatge de Picancel és bàsicament definit per un mantell forestal dominat per les pinedes de pi roig i per l’alineació d’espadats conglomeràtics que se succeeixen d’est a oest Oriol Alamany La serra de Picancel i la riera de Merlès 214, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Picancel és una petita serra, situada al límit entre els Prepirineus del Berguedà i l’altiplà del Lluçanès, que pertany a la Depressió Central Catalana És un espai representatiu de la muntanya mitjana submediterrània de l’interior de Catalunya L’acompanyen els contraforts de la serra de la…

La rata d’aigua o rat buf Arvicola sapidus és un rosegador que ha sofert una de les regressions més dràstiques en la seva distribució als Països Catalans com a conseqüència de la degradació dels ambients fluvials, tant per efecte de la contaminació com per la substitució de les comunitats vegetals naturals Antonio López Espècies de mamífers terrestres presents als Països Catalans excepte els quiròpters * assenyala les espècies no citades abans a la Història Natural dels Països Catalans És el cas de la llebre ibèrica Lepus granatensis , que només s’esmentava amb relació a problemes…

La solana del Matagalls ha sofert una intensa desforestació i actualment els prats i les landes de bruguerola hi són les formacions vegetals dominants Jaume Orta El Montseny 13, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El Montseny, màxima altitud de la Serralada Costanera Catalana, és un massís molt individualitzat que destaca de manera accentuada en el paisatge S’aixeca majestuosament per sobre la plana del Vallès al sud, la de la Selva a l’est, i la plana de Vic al nord-oest per la banda occidental queda separat de les muntanyes del Bertí i el Moianès pel riu Congost…

El congost de Fraguerau, que separa les serres del Montsant i de la Llena, és particularment atractiu per les espectaculars formes erosives de les roques conglomeràtiques Vegeu com el bosc de ribera ressegueix fidelment el curs del riu Montsant Jaume Orta La serra del Montsant 110, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Situat dins el sector occidental de la Serralada Litoral Catalana, el Montsant forma un bloc molt individualitzat i característic que s’estén en direcció E/NE-W/SW al llarg de gairebé 20 km El seu vessant meridional s’aixeca altivament sobre el Priorat…

El coneixement sobre els carnívors als Països Catalans s’ha ampliat molt aquests darrers vint-i-cinc anys A excepció d’espècies com ara la mostela i potser el turó que pràcticament s’ha extingit, la resta han estat objecte de treballs ben diversos És difícil fer aquí una relació detallada de tot allò que es coneix i de tot allò en què s’ha avançat Per això s’ha dedicat un espai a aquelles espècies que han estat detectades o reintroduïdes durant aquest lapse de temps és el cas de l’os bru, el llop o el visó europeu i a aquelles altres que han experimentat un gran canvi pel que fa a l’estatus,…