Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Catxalot
El catxalot Physeter macrocephalus és un cetaci gregari que basa la seva estructura social en l’harem, regit sovint per un únic mascle reproductor Un 70 % dels mascles sexualment madurs queden exclosos cada any de les manades reproductores i neden en solitari o formant petits grups Per alimentar-se, el catxalot fa capbussades de fins 45 minuts de durada i arriba a baixar a profunditats superiors als 1500 m Aquesta extraordinària capacitat d’immersió no ha estat ben explicada, però se suposa que l’òrgan d’espermaceti deu tenir una funció reguladora de la flotabilitat, de manera que permet al…
Els verms celomats: anèl·lids i afins
Sangonera Hirudo medicinalis fixada a les tiges dels helòfits, esperant l’arribada d’un possible hoste, en una bassa d’aigües eutròfiques on van a abeurar-se els ramats La sangonera, com els cucs marins, els cucs de terra i moltes altres menes de cucs, fa part del gran fílum dels anèllids, al qual hom pot acostar altres fílums de verms, la posició taxonòmica dels quals ha estat i és encara molt discutida A i Jacques Six / Firo-Foto La possessió d’un tub digestiu complet, la boca del qual deriva del blastòpor embrionari, i d’una cavitat general del cos esquizocèlica celomà permet de reunir…
Els sipúnculs
Sipúncul de l’espècie Phascolosoma granulatum , fotografiat en el seu ambient natural, en un fons tou litoral de la nostra costa Josep M Gili Els sipúnculs o sipuncúlids agrupen aproximadament unes 300 espècies de verms exclusivament marins que viuen als fons marins sorrencs Són metazous protostomats, amb simetria bilateral i desproveïts de metamerització, característics per la forma del cos, cilíndrica, i acabada per davant amb una trompa Formen un grup molt homogeni i probablement tenen un origen molt antic Morfologia Presenten l’aspecte d’un verm, però d’una gran varietat de formes de sac…
Els solífugs
Característiques del grup L’aspecte i la vivacitat dels solífugs és espectacular, principalment pel fet que, en general, són aràcnids d’unes dimensions considerables entre 1 i 7 cm de llargada del cos Tal vegada són els aràcnids més ben adaptats a les condicions extremes de les zones àrides El seu aspecte extern és força homogeni cos allargat, hirsut, ample i àgil, i quelícers en pinça, molt desenvolupats i orientats cap endavant, caràcter que els dóna un aspecte ferotge També en són característics els cinc parells d’òrgans en raqueta o mallèols, que porten els artells basals del quart parell…
Els heteròpters: bernats i xinxes o escarabats xinesos
Característiques del grup Els heteròpters són insectes hemimetàbols proveïts d’un aparell bucal picador-xuclador en forma de rostre o bec lliure i situat gairebé sempre davant del cap, i amb el cos de forma variable i acolorit diversament És característica la pudor que desprenen algunes espècies com a estratègies advertidores i de defensa Dins del grup, hi ha, tanmateix, una gran varietat de morfologies Actualment hom coneix unes 40 000 espècies d’heteròpters a tot el món, distribuïdes especialment per les regions càlides del planeta Al voltant d’unes 1200 espècies habiten als Països Catalans…
Els peracàrides
Els peracàrides constitueixen un grup de crustacis molt diversificat i abundant Només cal dir que, dins d’ells, els amfípodes i els isòpodes junts reuneixen més del 25 % de totes les espècies de crustacis que es coneixen actualment Són de petites dimensions i porten el tegument poc calcificat Tots tenen cefalotòrax, el qual inclou, almenys, el primer metàmer del perèion La closca és molt desenvolupada en els grups primitius, mentre que en els més evolucionats fins i tot arriba a desaparèixer, com és el cas dels isòpodes i els amfípodes Parallelament a aquesta reducció de la closca, hi ha…
El domini càrstic
Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…