Resultats de la cerca

El lliri groc Iris pseudacorus , una planta força atraient de les zones humides de la pineda de Vila-seca Oriol Alamany El cap de Salou 29, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquest espai és un deplorable exemple de degradació d’una bella àrea costanera per causa d’un turisme desenvolupista portat a l’extrem Així i tot, encara conserva alguns valors naturals que caldria preservar El cap de Salou, un dels accidents geogràfics més sobresortints de l’anomenada Costa Daurada, és al sud de la ciutat de Tarragona, entre la Pineda i el poble de Salou En l’aspecte…

Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…

La bellesa d’aquest racó, pròxim a Aiguablava, permet d’imaginar l’estat originari de la Costa Brava, lliure de la profunda desfiguració a què s’ha vist sotmesa en tota la seva geografia Ernest Costa La Costa Brava meridional 25, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Amb aquest nom s’entén el tram costaner comprès entre Blanes i la platja de Pals Constitueix un sector litoral prou caracteritzat i uniforme, ben diferenciat tant de la costa predominantment baixa i arenosa del Maresme com de la dels sectors empordanesos més septentrionals, de caràcter més divers La…

De la relació dels condrostis amb els actinopterigis primitius es desprèn una determinada problemàtica Algunes de les línies evolutives d’aquest grup de pisciformes es van diferenciar en un passat primerenc és per això que actualment es fa difícil de conèixer la posició exacta d’algunes formes fòssils en relació amb els grups actuals Les principals característiques que defineixen aquest grup són la presència d’una cua heterocerca i d’un notocordi que es prolonga al llarg del seu lòbul superior, l’espiracle i les escates ganoides, grosses i proveïdes d’una capa de ganoïdina Els ossos…

Esqualiformes pertanyents a diverses famílies 1 porc marí Ocynotus centrina , 2 agullat ver Squalus acanthias , 3 agullat xato S blainvillei , 4 gutxo brut Centrophorus granulosus i 5 agullat negre Etmopterus spinax Aquest ordre comprèn els esquals típics, de dimensions moderades, mancats d’aleta anal i sovint amb una espina a les aletes dorsals Quan són joves són difícils de distingir D’adults, els tipus de dents, els denticles dèrmics que els recobreixen la pell molt característics, per exemple, en l’agullat negre, el nombre d’espines que duu cada aleta dorsal, i de vegades…

Els cefalocàrides Aspecte del cefalocàride Hutchinsoniella macracantha, l’espècie que motivà la creació d’aquest nou grup de crustacis Noteu la llargada dels filaments caudals, l’elevat nombre de segments del cos, la forma de l’escut toràcic i la natura fillopodial dels pereiopodis Eduardo Saiz Els cefalocàrides es consideren els crustacis més primitius de tots els actuals i mostren clares afinitats morfològiques amb grups fòssils ancestrals i amb d’altres formes actuals poc evolucionades Per aquest motiu, constitueixen un grup d’un gran interès per a comprendre la filogènia de tots els…

Localització dels espais naturals del litoral català i valencià IGA, original dels autors A tot arreu on l'espècie humana exerceix el paper d'espècie dominant, definir el que és natural i el que no ho és resulta una qüestió menys òbvia del que podria semblar I encara és més complicat a zones tan humanitzades com el continent europeu, especialment si, com és el cas dels Països Catalans, ens situem a l'àrea mediterrània, on pràcticament tot el territori ha patit un procés més o menys intens d'artificialització o, si més no, una intervenció humana important Amb tot, els elements de caràcter…

Els hirudinis són anèllids desproveïts de quetes, peculiars per la presència de dues ventoses, una a cada extrem del cos Interiorment, tenen la cavitat celomàtica reblerta de teixit connectiu i muscular, travessat per canals i llacunes que són un vestigi d’aquella cavitat Són hermafrodites i es reprodueixen sexualment i per fecundació interna Comprenen més de 300 espècies, la majoria de les quals aproximadament un 75% són d’aigua dolça Hom creu que aquest és el medi on evolucionaren, i que posteriorment passaren a ocupar el medi terrestre i el marí La majoria són de règim carnívor Morfologia…

Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos fluvials representa un valor…

Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i…