Resultats de la cerca

L’ànec capblanc és molt rar solament 6 citacions entre el 1915 i el 1979, totes de la tardor i l’hivern Se’n capturà a Elx un exemplar el desembre de 1959 l’albufera de València, 2 mascles cap al 1915 i 2 mascles i una femella morts el setembre del 1940 o el 1941 al delta de l’Ebre, una femella caçada a l’estany de l’Encanyissada el novembre de 1935 i una altra observada a l’illa de Buda el 160179 finalment, el 280179, un mascle fou vist en uns cultius inundats a pocs quilòmetres al S de Sant Carles de la Ràpita

Àrea de nidificació de la merla cuablanca Oenanthe leucura als Països Catalans Maber, original dels autors La merla cuablanca és un ocell sedentari i nidificador, molt rar a la Catalunya Nord, més aviat local i escàs a la resta del Principat i més estès i relativament comú al País Valencià A les Balears és excepcional És una espècie pròpia de les zones mediterrànies àrides, pedregoses, amb poca vegetació i molt de sòl nu Viu a les àrees litorals rocoses, a les serralades mediterrànies que són predominantment calcàries, molt rocoses i amb nombrosos cingles En aquestes se situa a les carenes…

L’orca falsa Pseudorca crassidens és d’aspecte general semblant al cap d’olla, però se’n diferencia pel seu cap de silueta més esvelta i la seva natació ràpida i àgil Tant l’orca falsa com l’orca Orcinus orca són rars visitants de les nostres costes Eduardo Saiz L’orca falsa és un cetaci de talla mitjana, coloració negra, a excepció d’una taca ventral de color blanc, i aspecte general semblant al del cap d’olla però amb una silueta més esvelta És una espècie típica d’aigües càlides que només penetra a la Mediterrània de manera ocasional La majoria de les citacions referents a aquesta mar…

Exemplar d’ Opeatogenys gracilis que mostra la coloració rosada i verdosa típica de l’espècie Robert Patzner El gobiesòcid Opeatogenys gracilis té el cos molt prim i lleugerament deprimit a la part davantera El cap té forma triangular vist des de dalt i és clarament aplatat Una espina molt aguda a la part inferior de l’opercle el diferencia de la resta de gobiesòcids Les aletes dorsal i ventral es troben simètricament oposades, són curtes i presenten 3-4 i 4 radis respectivament Les aletes pelvianes estan unides formant la potent ventosa adherent característica de la família El cos pot ser…

Hivernant poc comú, el morell d’ulls grocs ha estat citat 22 cops, dels quals 12 són al delta de l’Ebre, que corresponen a 15 hiverns d’un període que va des d’abans del 1877 fins al 1983 Els darrers hiverns sembla que arriba quasi regularment 12 temporades de 15 entre 1970-71 i 1984-85 encara que ho fa en un nombre molt baix sempre es tracta d’exemplars solitaris o grups de menys de 6 El morell d’ulls grocs es presenta des del final de novembre 241175, data extrema fins al començament de febrer 060276, data extrema i amb el fort al mes de gener Semblantment a d’altres cabussadors, aquí…

Àrea de distribució de la ratapinyada pipistrella muntanyenca Pipistrellus savii , punts vermells i de la ratapinyada pipistrella falsa P nathusii als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest quiròpter té el tragus més curt que la meitat de l’alçada del pavelló de l’orella i la seva amplada màxima és igual a la longitud de l’extrem anterior La cua sobresurt de l’extrem de l’uropatagi de 2 a 5 mm El polze és curt La part dorsal del cos presenta una coloració fosca, mentre que la ventral és més clara La dentició s’assembla molt a la de la ratapinyada de vores clares P kuhlii ,…

Àrea de nidificació de la verderola Emberiza Citrinella als Països Catalans Maber, original dels autors La verderola és present tot l’any als Països Catalans Nia a les comarques pirinenques de Catalunya i Andorra i a la resta del territori es presenta només durant els mesos hivernals i els períodes de pas, i rareja vers el S Al País Valencià i a les Balears és un ocell molt rar o excepcional a l’hivern Amb l’arribada de l’estació freda, normalment des del final d’octubre fins a l’inici de la primavera, el març, les verderoles s’apleguen en estols, sovint barrejades amb altres emberízids i…

Impossible de confondre amb cap altre peix mediterrani per la seva silueta estilitzada, Fistularia commersonii s’ha escampat ràpidament per tota la Mediterrània Xesco Riera La família dels fistulàrids Fistulariidae és integrada per peixos amb un aspecte que pot recordar el d’alguns singnàtids agulletes, mules, que són del mateix ordre Syngnathiformes Es tracta de peixos molt allargats, cilíndrics, sense escates tot i que alguna espècie pot presentar algunes plaques òssies i amb una boca molt característica situada a l’extrem d’un llarg musell tubular Les aletes dorsal i anal són iguals,…

El falciot pàllid Apus pallidus és de la mateixa mida que el falciot negre, i sol associar-s’hi, ja que té els seus mateixos costums se’n diferencia, però, bé que no fàcilment, pel color del plomatge, no tan fosc, i per la taca blanca de la gola, que s’aprecia a l’exemplar de la fotografia En els falciots, el mascle i la femella tenen el plomatge molt semblant Albert Montori Àrea de nidificació del falciot pàllid Apus pallidus als Països Catalans Maber, original dels autors El falciot pàllid és un migrador transsaharià que ve a les nostres latituds per niar La seva semblança amb el…

Exemplars mascles de mufló Ovis musimon fotografiats a Fontviva, a l’Alta Cerdanya S’hi pot veure la bona adaptació d’aquesta espècie al substrat rocós Observeu les banyes grosses i circulars i la taca blanca al dors, característiques dels mascles Oriol Alamany L’aspecte del mufló, espècie introduïda al nostre país recentment, recorda lleugerament el de l’ovella, que té en ell el seu origen Els mascles posseeixen banyes grosses i en espiral i el seu pelatge hivernal presenta una característica taca blanca al dors Les femelles no tenen banyes o les tenen molt petites Biologia Viu a totes les…