El falciot pàl·lid (Apus pallidus) és de la mateixa mida que el falciot negre, i sol associar-s’hi, ja que té els seus mateixos costums; se’n diferencia, però, bé que no fàcilment, pel color del plomatge, no tan fosc, i per la taca blanca de la gola, que s’aprecia a l’exemplar de la fotografia. En els falciots, el mascle i la femella tenen el plomatge molt semblant.
Albert Montori.
Àrea de nidificació del falciot pàl·lid (Apus pallidus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
El falciot pàl·lid és un migrador transsaharià que ve a les nostres latituds per niar. La seva semblança amb el falciot negre permet de conèixer-ne exactament la distribució; possiblement nia a moltes més zones de les que apareixen al mapa de la seva distribució. A més de l’estiu, també s’observen ocells en el decurs de les migracions, i en general és escàs. Als Països Catalans solament no ha estat citat mai a Andorra, mentre que al litoral del Rosselló, el Vallespir i la resta del Principat (on hi ha una nidificació al rerepaís) és un ocell localment comú, al País Valencià és encara més localitzat i es coneixen solament dos nuclis de cria, ambdós costaners, si bé és força probable que es trobi a més indrets; a les Illes es prou comú i abundant.
La fenologia i l’època de permanència d’aquest falciot a les àrees de cria és força interessant, puix que arriba abans i marxa més tard que el falciot negre. Els primers exemplars arriben el març, encara que a la península Ibèrica ja se’n detecten cap al final de febrer i romanen fins a l’octubre o, excepcionalment, fins al novembre, cosa que ha estat observada a la Catalunya Nord i a Menorca; per tant, els falciots que hom observa el març o entre mitjan agost i fins al novembre són pàl·lids. És ben segur que la cria s’inicia l’abril, malgrat la desconeixença de l’època exacta; en el decurs del maig s’observa una gran quantitat de colònies, cosa que també passa al juliol i, com que han estat trobats polls en nius a mitjan setembre, hom pot gairebé assegurar que realitzen dues postes, com a mínim.
Àrea de nidificació del falciot pàl·lid (Apus pallidus) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
És un ocell de distribució mediterrània que s’estima més la franja litoral. Solament es coneix una localitat de cria a l’interior de Catalunya (Baix Cinca). Preferentment, s’instal·len en penya-segats marins o molt propers al litoral i en edificis, generalment en pobles i ciutats, com és el cas de Banyuls i Cervera (Vallespir), Cadaqués, Maó i, molt possiblement, en moltes altres localitats del litoral. Dipositen dos ous en forats dels espadats i edificacions o sota les teules, formant colònies no gaire nombroses d’unes 30 parelles, encara que més cap al S poden ser més grans. Les colònies poden ésser situades al costat de les de la seva espècie bessona, el falciot negre, la qual cosa en dificulta la identificació.