Resultats de la cerca

Aquesta família és àmplia i s’estén per bona part del món, llevat de la quasi totalitat de la regió australiana Tenen el cos rabassut, la seva cintura pectoral és arcífera, és a dir, no soldada, el maxillar no té dents, i les seves vèrtebres són procèliques Les espècies europees tenen la pell berrugosa, les glàndules paròtides molt grosses i la pupilla horitzontal Mostren el timpà visible, la llengua piriforme o ellíptica, lliure a la vora posterior i projectable Tenen els dits anteriors lliures, la pota posterior els és relativament curta i amb els dits a penes palmats més aviat caminen que…

Aquesta subclasse comprèn només cinc famílies, però arriba a les 5600 espècies, més de la meitat de les quals pertanyen a l’ordre de les arecals, que inclou la gran família de les palmeres arecàcies Són herbes, arbusts o arbres, amb la particularitat que les espècies llenyoses no presenten creixement secundari en gruix Les fulles tenen sovint el limbe ample i són basals o bé formen una corona terminal, com és el cas de les palmeres la nervadura pinnada i la palmada són molt freqüents És força corrent, també, que el limbe foliar inicialment enter es vagi dividint durant el desenvolupament de…

Gastròtric de l’espècie Chaetonotus laroides , vist al microscopi a dalt, i detall de les espines i escames dorsals d’una espècie germana, Ch chuni a baix Ambdós exemplars, de menys d’1 mm de llargada, procedeixen de les sorres i llims del riu Daro, on s’alimenten de bacteris, protozous i algues unicellulars David Masalles Els gastròtrics Gastrotricha són organismes microscòpics, molt comuns en les aigües dolces i a la sorra de la platja, i molt característics per la seva forma de locomoció i de fixació al substrat generalment s’hi desplacen lliscant gràcies als cilis ventrals el nom del…

Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i deuterostomats, i per…

Sangonera Hirudo medicinalis fixada a les tiges dels helòfits, esperant l’arribada d’un possible hoste, en una bassa d’aigües eutròfiques on van a abeurar-se els ramats La sangonera, com els cucs marins, els cucs de terra i moltes altres menes de cucs, fa part del gran fílum dels anèllids, al qual hom pot acostar altres fílums de verms, la posició taxonòmica dels quals ha estat i és encara molt discutida A i Jacques Six / Firo-Foto La possessió d’un tub digestiu complet, la boca del qual deriva del blastòpor embrionari, i d’una cavitat general del cos esquizocèlica celomà…

Quatre espècies d’estomatòpodes de les costes catalanes Pseudosquillopsis cerisii 1 , una espècie d’aigües somes molt poc comuna, probablement associada als alguers de posidònia, que es reconeix fàcilment pel rostre punxegut Parasquilla ferussaci 2 , de mida semblant a Squilla mantis , que viu en fons de fang de la plataforma fonda i del talús superior, encara que és poc comuna Rissoides desmaresti 3 , una petita galera de coloració marronosa, present, tot i que poc abundant, en fons de fang a la plataforma continental poc profunda Rissoides pallidus 4 , també petita, i de coloració marró…

Saxifragàcies 1-3 i grossulariàcies 4-6 1 Saxifraga tridactylites a planta sencera, menuda i feble i de fulletes trilobades x 0,5 b flor x 3 2 Corona de reina S paniculata a aspecte general, amb diverses rosetes de fulles a la base i una tija ben florida x 0,5 b detall d’una fulla, voretada de petites dents calcificades x 2 c petita porció d’un pedicel floral, cobert de pèls glandulars x 9 d flor x 3 e i e’ fruit capsular, encara immatur i ja obert, respectivament x 3 3 Fetgera blanca Parnassia palustris a planta sencera, de fulles basals i flor solitària x 0,5 b flor ben…

La classe liliates inclou unes 65 000 espècies que representen aproximadament la quarta part de les angiospermes s’anomenen també monocotiledònies, perquè tenen un sol cotilèdon a l’embrió Han derivat, molt possiblement, de magnoliates primitives i se separen de les dicotiledònies per diversos caràcters la rel primària, embrional, dura molt poc temps, i és substituïda per un grup de rels caulogèniques morfològicament equivalents que conformen un sistema radical fasciculat Les fulles són típicament parallelinèrvies, sense estípules i sovint sense pecíol el limbe, generalment enter, sol ser…

Els cinorincs, microscòpics i de vida marina, al nostre país no han estat estudiats a fons fins ara, tot i que es consideren molt comuns a totes les mars El seu aspecte extern recorda molt el de les larves dels dípters, sobretot per la cutícula dividida en anells i per les setes terminals del cos L’exemplar de l’esquerra, de l’espècie Echinoderes dujardini , fou trobat en mostres d’aigua procedents dels fons de posidònia dels voltants de Tossa de Mar, a 5 m de profunditat hi podem distingir perfectament els caràcters externs d’aquests animals A la dreta, un detall dels anells del mateix…

Aquest ordre fou establert per a separar aquests peixos dels gadiformes Els caràcters que els atorgà són, entre d’altres de 5 a 10 radis branquiostegals acinaciformes, l’epihial i el ceratohial suturats el ceratohial sense foramen i amb projeccions sota dels hipohials i els operculars complets, que poden ésser sense espina o tenir-ne fins a 3 Els ofidiformes tenen característiques pròpies dels acantopterigis, com ara el nombre, l’ordenació i la forma dels radis branquiostegals, la presència d’espines operculars en un nombre important dels seus gèneres i la mandíbula superior protràctil El fet…