Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
El prat de Lluriac
El bernat pescaire Ardea cinerea no és un ocell reproductor a Menorca, per bé que s’hi pot tot observar freqüentment a l’hivern i en les èpoques de pas, fins i tot a les zones humides de menor entitat Yves Hennechart El prat de Lluriac 21, entre els principals espais naturals de Menorca Sa Tramuntana de Menorca és la contrada amb els materials més impermeables de les illes, grans i vells dipòsits argilosos generats pels terrenys silicis del Paleozoic i Mesozoic No és gens estrany, doncs, que sigui favorable a l’embassament de torrents i a la formació d’aiguamolls extensos De fet, va ser l’…
Les resedàcies
Resedàcies 1 Pebrots de ruc Reseda phyteuma a planta sencera, de fulles enteres o pinnatisectes i llargs raïms terminals x 0,5 b flor x 3 c pètal, curiosament retallat en lacínies x 3 d fruit capsular, que recorda un petit pebrot x 3 e llavor x 15 Eugeni Sierra Les resedàcies són en total vora de 70 espècies, la majoria incloses en el gènere Reseda En aquest cas i en general a tota la família, es tracta d’herbes i de mates més o menys xerofítiques, pròpies sobretot de les zones mediterrànies —al nostre país n’hi viuen vuit espècies—, bé que algunes són americanes o sud-africanes Fan fulles…
Guineu
La guineu Vulpes vulpes és de grandària mitjana no arriba als 90 cm entre el cap i el cos i té un pes màxim de 9 kg Té la cua caracteristicament poblada i, almenys, tan llarga com la meitat de la longitud del cap i el cos La pupilla dels ulls és oval Marta Dòria La guineu és un cànid de grandària mitjana La longitud del cos cap inclós és de 55-85 cm, la de la cua de 28-46 cm, la de l’orella de 7-11 cm i la del peu de 11-18 cm el seu pes és de 4-8 kg, excepcionalment més Els mascles són una mica més grans que les femelles El pelatge és llarg i brillant, habitualment de color vermellós, la…
L’arxipèlag de Cabrera
Perspectiva cap al sud a través de l’arc natural de Na Pobra, el segon illot més septentrional de l’arxipèlag de Cabrera Na Plana i l’Esponja queden en primer terme Na Rodona, Cabrera i l’illa dels Conills, en la llunyania Jesús R Jurado L’arxipèlag de Cabrera 15, entre els principals espais naturals de Mallorca Deu quilòmetres al sud del cap de Ses Salines —a l’extrem meridional de Mallorca— es troba la primera de les illes de l’arxipèlag de Cabrera, Na Foradada El grup d’illes s’estén cap al sud, sobre una latitud també d’uns 10 km Cabrera Gran és, de fet, l’extrem meridional del grup, per…
Els Columbrets
El Montcolobrer, màxima altitud de l’arxipèlag, és situat a l’extrem septentrional de l’illa Grossa la imatge ha estat presa des del braç del migjorn de l’illa, on s’aprecia el recobriment arbustiu dels salats Ramon Dolç Els Columbrets 110, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aproximadament a 60 km a l’est de Castelló de la Plana, els Columbrets formen un arxipèlag d’origen volcànic aparegut al Plioquaternari, fa prop de 5 milions d’anys Es poden distingir tres agrupaments d’illots septentrionals Columbret Gran o Illa Grossa, Mascarat, Senyoreta i Montcolibre…
Montdragó
Platja de cala Montdragó En primer terme, restes de posidònia Posidonia oceanica acumulades per causa de l’onatge Oriol Alamany Montdragó 13, entre els principals espais naturals de Mallorca Al sud-est de l’illa de Mallorca es troba un dels conjunts de cales més bells de la costa mallorquina, conegut sota el nom genèric de Montdragó i integrat per les cales de S’Amarador i la Font de N’Alis, els calons d’En Burgit i de Sol-i-Mina, i altres entrades o llocs menors L’espai natural està format doncs per tot el litoral entre Sa Barca Trencada i la Punta des Niu de S’Aguila, i també pels…
Els loculomicets
Hom anomena loculomicets aquells ascomicets que produeixen un tipus d’ascocarp especial ascostroma, format per un estroma pseudoparenquimàtic que allotja un o més lòculs, dins els quals s’obren pas els ascs El dibuix representa la formació d’aquests ascocarps, per lisi d’una part de l’estroma provocada pels ascs A tipus Dothidea i B tipus Pleospora Hom hi ha indicat 1 estroma pseudoparenquimàtic, 2 perífisis, 3 pseudoparàfisis, 4 ascs Biopunt, a partir d’E Moore - Landecker El grup dels loculomicets, sense categoria taxonòmica, reuneix famílies diverses d’ascomicets que es caracteritzen pels…
L’ecosistema dunar
L’estructura zonal és una de les principals característiques de l’ecosistema dunar i, al mateix temps, és una conseqüència del procés de sedimentació de la sorra, de les possibilitats de colonització del substrat per les plantes i dels gradients de variació dels factors segons la proximitat de la línia de costa La fotografia, presa a la zona de Guardamar Baix Vinalopó, permet distingir aquesta estructura Les dunes de Guardamar, formades a la plana deltaica del Segura, foren fixades artificialment per mitjà de la plantació de pins, eucaliptus i palmeres Jordi Vidal L’ecosistema dunar a les…
Els ambients aigualosos
De manera semblant a allò que succeeix a la franja litoral, els cursos d’aigua, aiguamolls i llacs generen condicions ecològiques locals que esdevenen tant o més determinants que el clima general Els factors determinants són, en aquest cas, l’abundància, i fins l’excés, d’aigua i la relativa frescor ambiental que aquesta assegura A les ribes i rabeigs dels rius i rieres, dins l’aigua de les llacunes, als mulladius que s’estenen al voltant dels estanys, arrelen o suren diverses espècies vegetals particulars, amb un elevat grau de dependència del medi aquàtic N’hi ha que viuen submergides…
Aspectes històrics dels estudis geològics als Països Catalans
Els coneixements actuals de la geologia de les diferents unitats dels Països Catalans són el resultat de l’acumulació d’informació i de successives i millorades interpretacions des de, pràcticament, el naixement de la geologia al nostre país fins avui, això és, des de fa més de 150 anys, tant per part de geòlegs catalans com forans En la història d’aquests coneixements podem distingir, fins a final dels anys seixanta, tres grans etapes La primera comprèn des dels primers estudis naturalistes amb aportacions geològiques dels temps de la Illustració fins a la formació dels primers geòlegs a…