Resultats de la cerca

El cigne mut Cygnus olor , anomenat així per contraposar-lo al cigne cantaire Cygnus cygnus , és conegut de tothom gràcies a la seva fàcil domesticació Ocell de grans dimensions ateny un metre i mig, és característic en la seva positura típica, que recull la fotografia, amb el coll corbat i el bec apuntat cap avall Noteu el color taronja del bec i l’excrescència negra de la seva base, tocant al front, que el diferencia d’altres cignes Antoni Agelet Els cignes han estat de sempre uns ocells molt apreciats i, per la seva gran bellesa i elegància, recordats per escrit Així, ja a mitjan segle…

En els grans llacs miocens de la Cerdanya es desenvoluparen fitocenosis característiques, amb una gran diversitat funcional i qualitativa Entre les plantes de vida aquàtica, devia viure-hi la castanya d’aigua Trapa que veiem a la fotografia × 1, 3, procedent del Torrent del Pi, que acompanyava altres gèneres típicament aquàtics i també encara alguns de representats a l’actualitat, com ara Potamogeton i Salvinia Jordi Vidal / MIPS Els importants jaciments de vegetals fòssils de la Cerdanya són coneguts des de temps antic La darrera revisió sistemàtica de la flora que es troba a la conca…

Les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony 115, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’alineació Cadí-Moixeró-Mogrony, juntament amb altres muntanyes veïnes de menor entitat—Pedraforca 2497 m, Clotarons 2173 m, Cadinell 2112 m, etc—, conforma el conjunt orogràfic més alt i extens dels Pre-pirineus orientals La litologia, predominantment calcària, i el bon estat de conservació del paisatge, fan que sigui una de les zones de muntanya més notables de Catalunya Des del coll de Bacanella fins al de la Creueta, en uns 40 km de definida direcció E-W…

La vora meridional de la zona axial pirinenca presenta una estructura de làmines encavalcants, les superfícies d’encavalcament de les quals cabussen cap al S i donen lloc a geometries complexes En aquestes estructures d’edat alpina són involucrats tant els materials de la cobertora alpina com els del sòcol hercinià És justament en aquestes escates de terrenys del sòcol on, entre Rocabruna i Ribes de Freser, els terrenys de l’Ordovicià superior contenen abundants intercalacions de roques volcàniques Hi predominen les roques piroclàstiques, fet que indica el caràcter explosiu d’aquest episodi…

Els Pirineus centrals Crestalls pirinencs culminals, orfes de vegetació o a penes colonitzats per comunitats liquèniques o per petits prats rasos en els replanets i relleixos, constellats de llacs, congestes i petites glaceres permanents, a la vall d’Espot amb la Maladeta al fons Pallars Sobirà i Alta Ribagorça J Nuet i Badia Els Pirineus centrals constitueixen el fragment més alteròs i conspicu de la gran serralada pirinenca, aquell en què el relleu i el paisatge responen més inequívocament al concepte d’alta muntanya Els Pirineus centrals catalans equivalen a una quarta part, aproximadament…

Típic aspecte de les pedregoses planes que coronen les muntanyes del nord de la Cerdanya, en aquest cas vora el puig Pedrós Oriol Alamany Monturull-puig Pedrós 16, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’extrem sud-oriental dels Pirineus centrals és constituït per un extens sistema orogràfic situat a cavall de la Cerdanya, Andorra i l’Alt Urgell Cal distingir-hi, però, dues parts culminals separades per la Portella Blanca d’Andorra 2519 m, lloc on conflueixen les capçaleres del riu de la Llosa i del torrent de Campcardós La part més occidental, delimitada per la…

Els conceptes bàsics que permeten considerar els fenòmens sísmics són els de sismicitat, intensitat i magnitud S’entén per sismicitat la determinació de les característiques i de l’ocurrència de terratrèmols en una àrea determinada Altrament, la intensitat i la magnitud donen la mida dels terratrèmols Així, la intensitat és la força amb què es nota un terratrèmol en un punt de la superfície terrestre Aquesta força es calibra en funció dels danys causats als terrenys, persones i estructures La intensitat màxima és la força amb què se sentiria un terratrèmol al seu epicentre Existeixen diverses…

El rebliment dels estanys afavoreix la colonització de la vegetació aquàtica, com ara en aquest estany glacial de la regió de les Bulloses, que exhibeix extensos poblaments de càrex inflat Carex rostrata Michel Cambrony El massís del Carlit 17, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís del Carlit és vorejat a ponent per l’alta vall de l’Arieja, al sud-est per la petita vall del Querol afluent del Segre, al sud i a l’est per les planes de la Cerdanya i el Capcir, respectivament, i al nord es prolonga encara dins l’Arieja Occitània l’altitud varia entre els…

Durant el màxim glacial les glaceres del massís de la Maladeta vessaven cap a l’Artiga de Lin pel coll de Tòro de Barrancs, que veiem en la fotografia, el qual quedà modelat amb la forma característica d’un coll de transfluència glacial David Serrat Els refredaments de la Terra ocorreguts durant el Quaternari situaren el nivell altitudinal de les neus permanents un miler de metres per sota del nivell actual, és a dir, entre els 1900 i els 2100 m sobre el nivell de la mar, la qual cosa va fer que algunes de les nostres muntanyes que actualment no tenen glaceres quedessin a prop d’aquest límit…

L’alineació del puig d’Escotor i el pic de la Pelada, darrere del prat de gesp del primer terme, i al fons de tot, el Montcoronat És interessant de remarcar el dèbil port i la distribució esparsa dels pins negres situats a més altitud Jaume Orta El massís de Madres 18, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El massís de Madres cobreix prop de 30 000 ha repartides, en ordre d’importància decreixent, entre els departaments dels Pirineus Orientals, l’Aude i l’Arieja Situat a la zona axial de la serralada pirinenca i allunyat 70 km de la Mediterrània, constitueix un…