Resultats de la cerca

Un exemplar mitjà de manetes arrissades Sparassis crispa , una espècie comestible que creix sobretot a la base dels pins, les arrels dels quals ataca l’himeni es troba a la superfície que mira a terra Josep Ribot Són fongs semblants als peus de rata, però sempre lignícoles i amb les ramificacions denses i aplanades, en forma de ventall més o menys ondulat, que només porten himeni a la cara externa El peu de rata reina o manetes arrissades Sparassis crispa forma fructificacions 10-25 × 35 cm molt denses, que fan ramificacions aplanades, arrissades i entrellaçades, primer de color crem i…

La Noguera Pallaresa s’eixampla a la part baixa de la Conca de Tremp en l’embassament de Cellers, que té la seva presa just part damunt del congost de Terradets Oriol Alamany L’embassament de Cellers 218, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquest embassament del riu Noguera Pallaresa és al sud de la conca de Tremp, just per sobre el pas de Terradets El seu nivell constant i el descens molt gradual de fondària a la cua han permès que en aquesta zona s’hagi establert una extensa massa de canyissar que n’afavoreix l’ús com a punt de refugi i cria de la fauna…

Un dels penyals que dominen la vall de Gallinera Ramon Dolç Les valls de Gallinera i Alcalà 27, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Enmig de les serres que caracteritzen l’accidentada comarca de la Marina Alta hi ha valls recòndites que trenquen la feréstega aspror del paisatge muntanyenc Gallinera i Alcalà en són bons exemples La presència morisca perviu com un fantasma en aquestes valls Els musulmans, desplaçats de les zones més fèrtils per la conquesta cristiana, es van veure obligats a poblar i conrear aquestes dures terres, fins a la seva expulsió El nom i l’aspecte…

Els penya-segats marins, combinats amb les pinedes de pi blanc, donen lloc a trams litorals molt bells en la costa del sud-oest de Menorca Ernest Costa La costa meridional de Ciutadella 24, entre els principals espais naturals de Menorca El ponent menorquí és baix, ja que la gran plataforma miocena s’enfonsa sense pendent dins de la mar La costa és un simple esglaó d’erosió, de pocs metres d’alçada, o s’obre en platges, més o menys grans, arenoses i clares La zona més occidental es caracteritza per la manca de relleu a l’est les alçades són menys modestes i arriben, suaument, fins a uns vint…

Nombre d’observacions de piula gola roja Anthus cervinus realitzades als Països Catalans, segons dades recollides de diversos autors i compilades en períodes de deu dies És manifest un pas primaveral molt compactat entre les dues darreres desenes d’abril i la primera de maig, i una presència minsa, gairebé simbòlica, en el pas de tardor SFFB/Román Montull, original dels autors La piula gola-roja és una espècie àrtica que fins fa molt poc era considerada molt rara al territori estudiat En els darrers anys, però, el gran increment de la prospecció ornitològica ha mostrat que aquest ocell és…

L’agró blanc Egretta alba és un ocell gran i esvelt ateny 89 cm mancat del plomall que caracteritza molts dels altres ocells del seu grup A l’hivern, que és quan el solem veure a les nostres terres, té el bec groc Oriol Alamany Abans del 1977 l’agró blanc era catalogat com un ocell accidental molt escàs als Països Catalans actualment la seva situació ha canviat i ara és un hivernant regular, però molt escàs al delta de l’Ebre, i s’observa ocasionalment en migració per la Catalunya Nord i la resta del Principat, mentre que encara és excepcional a les Balears, on no s’ha vist els…

L’astor Accipiter gentilis és de dimensions mitjanes, superiors en les femelles entre 48 i 61 cm, d’ales arrodonides i vol molt ràpid, característic pel ratllat del pit i la cua, que comparteix amb l’esparver Accipiter nisus Al dibuix s’aprecia la ratlla clara del damunt de l’ull i la llargada de la cua Marisa Bendala L’astor, anomenat també falcó perdiguer, és sedentari als Països Catalans, a excepció de les Illes, on és accidental A l’hivern és comú en algunes planes del Principat, com per exemple el Bages i el Vallès, i també al País Valencià s’observen migradors a les costes de la…

Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles…

Àrea de nidificació del pinsà comú Fringilla coelebs als Països Catalans Maber, original dels autors La nostra població sedentària de pinsans es veu reforçada cada any per una importantíssima població hivernal procedent del NE d’Europa, de forma que llavors passa a ser un dels ocells més importants en efectius del nostre país Aquests hivernants, que apareixen en diferents onades des del final de setembre o començament de novembre, amb una màxima de la segona desena d’octubre fins al final de novembre, semblen retornar any rere any a la mateixa zona Aquests hivernants se’ls pot…

L’envergadura del voltor negre Aegypius monachus és palesa en aquesta imatge d’un voltor eixugant-se les ales al sol a la serra de Tramuntana Mallorca Noteu la forma de la cua, en ventall, que és un caràcter distintiu de l’espècie en vol, a més del color fosc de dessota les ales i del collar Jordi Muntaner Als Països Catalans continentals, el voltor negre és un ocell excepcional un individu immatur, segurament un divagant en dispersió postgenerativa, resta installat als ports de Beseit des del gener de 1976, juntament amb els voltors comuns que hi viuen a més, se’n capturà un exemplar a l’…