Resultats de la cerca

Talpó de Cabrera Microtus cabrerae Julio Gisbert i Rosa García-Perea El talpó de Cabrera Microtus cabrerae és un rosegador del grup dels talpons o arvocolins Arvicolinae És una espècie endèmica ibèrica Té el pelatge llarg i espès, de color gris tirant a marró, i una mida una mica més gran que la resta de talpons La característica més distintiva és que els ossos nasals són més llargs i més amples que el diastema, tret que li dona un aspecte robust Actualment, ocupa un territori fragmentat, que ressegueix la part central del Sistema Ibèric Valencià Viu en prats de muntanya…

El ratolí lleonat Apodemus flavicollis va ser citat per primer cop als Pirineus catalans per Jochen Niethammer l’any 1956 Aquesta citació no va ser reconeguda fins l’any 1999, amb la comprovació d’anàlisis genètiques d’exemplars del Montseny Ignasi Torre L’extensió dels estudis de petits mamífers de la darrera dècada del segle XX en molts espais naturals del nostre territori va permetre la identificació d’una espècie de rosegador fins aleshores desconeguda a Catalunya el ratolí lleonat Apodemus flavicollis La seva distribució al Principat, com a la resta de la península…

La marmota Marmota marmota es caracteritza perquè té el cap curt, de color negrós excepte el musell, que és clar, l’esquena fosca, els flancs groguencs i la cua curta i fosca a la seva tercera part distal Té les potes relativament curtes i fortes, amb ungles adaptades a l’excavació La seva dentició, com la de l’esquirol, és una de les més completes dels rosegadors Les dents incisives tenen la particularitat que són blanques el primer any, d’un groc llimona el segon i vermell viu el tercer Les mesures corporals són les següents 495-577 mm de cap i cos, 153-190 mm de cua, 79-94 mm de peu…

La rata d’aigua o rat buf Arvicola sapidus és un rosegador que ha sofert una de les regressions més dràstiques en la seva distribució als Països Catalans com a conseqüència de la degradació dels ambients fluvials, tant per efecte de la contaminació com per la substitució de les comunitats vegetals naturals Antonio López Espècies de mamífers terrestres presents als Països Catalans excepte els quiròpters * assenyala les espècies no citades abans a la Història Natural dels Països Catalans És el cas de la llebre ibèrica Lepus granatensis , que només s’esmentava amb relació a…

El talpó comú Microtus duodecimcostatus és un petit rosegador difícil de diferenciar dels altres representants del subgènere Pitymys presents a la península Ibèrica Cal recórrer a trets dentaris i morfomètrics Les mesures corporals són les següents 91-1 70,5 mm de cap i cos, 21-34,5 mm de cua, 15-18,5 mm de peu posterior, 7,5-10 mm d’orella el pes és de 19-32 g Xavier Palaus És un petit rosegador del subgènere Pitymys , de cos allargat, cap arrodonit i cua curta, que presenta determinades adaptacions a la vida subterrània, com, per exemple, ulls i orelles petits i…

És un rosegador mitjà, amb la cua coberta de pèl i més llarga que la meitat de la longitud del cap i el cos junts La coloració és variable En general, a l’estiu el pelatge és vermellós a la part dorsal del cos i la cua, i blanquinós a la part ventral A l’hivern, l’esquena és més grisosa Biologia Els esquirols poden viure només on hi ha llavors, independentment del tipus de bosc Més que la composició específica del bosc, és important l’edat dels arbres, ja que determina la presència de les llavors productivitat indispensables per a l’alimentació La base principal de la seva dieta, doncs, la…

La fauna paràsita de mamífers silvestres ha estat objecte d’estudis des de fa uns trenta-cinc anys Tres de les línies principals de recerca en parasitologia són els protozous paràsits, amb una atenció especial a l’estudi de les leishmaniosis els helmints paràsits de rosegadors, i els trematodes digenis i els seus cicles vitals Els protozous paràsits de mamífers Amastigots de Leishmania , protozou responsable de les leishmaniosis Cristina Riera i Roser Fisa Un ampli grup de mamífers, tant domèstics com salvatges, poden ser parasitats per diferents espècies de protozous, dels quals cal destacar…

Àrea de distribució mundial de l’ordre dels lagomorfs de la família dels lepòrids en verd i, sobreposada, la corresponent a la família dels ocotònids ratllat blau Maber, extret de Macdonald, 1985 Els lagomorfs constitueixen un ordre de mamífers relativament restringit, format per 58 espècies, distribuïdes per tot el món, ja sigui de forma natural o perquè han estat introduïdes Totes aquestes espècies s’agrupen en onze gèneres i dues famílies la dels ocotònids, que inclou les piques, i la dels lepòrids, que agrupa les llebres i els conills Les piques són lagomorfs petits, amb orelles…

El liró gris Glis glis acumula fulles verdes, que talla del mateix arbre on hi ha la caixa, per a preparar el niu on criar Les femelles poden compartir una mateixa caixa niu per a criar i alletar conjuntament els petits sense cap problema de convivència En la fotografia, cries de liró gris entre fulles de roure dins una caixa niu al Parc Natural del Montnegre i el Corredor Antoni Arrizabalaga Els petits mamífers compleixen una funció rellevant en tots els ecosistemes, pel gran nombre d’interrelacions que estableixen amb altres grups depredadors, productors, etc i…

Morfologia La morfologia d’aquest animal correspon a la d’un gripau petit i rabassut de 40 o 50 mm de longitud El cap presenta el musell afilat, amb uns ulls prominents, laterals, de pupilla vertical, i amb el timpà visible, lleugerament més petit que l’ull Les potes posteriors són relativament curtes, sense membrana interdigital i amb un tubercle metatarsià petit A la mà, hi té tres tubercles metacarpians, dels quals el més gran és l’exterior i el més petit el mitjà El dors presenta nombroses berrugues petites i disperses irregularment, encara que poden formar dos cordons…