Resultats de la cerca

La Punta Prima —estret sortint rocós de la costa nord de Formentera— resta molt exposada a les ventades i la influència marina Al fons, l’illa d’Eivissa Yves Hennechar La costa de Formentera 28, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Gran part del litoral formenterí conserva encara avui les seves característiques naturals, per tal com el desenvolupament turístic es concentra en certs indrets Al nord, són rellevants els penya-segats de la punta Prima, refugi d’alguns ocells marins, i on va nidificar, anys enrere, una de les antigues parelles d’àguila pescadora de l’illa Malgrat…

Un indicador dels canvis florístics que s’han produït en qualsevol territori és l’evolució del nombre de tàxons Les primeres dades sintètiques sobre la flora del País Valencià es publicaren en el llibre Claves para la flora valenciana , de l’any 1990, actualitzades i revisades amb regularitat pels mateixos autors fins el 2009 Aquestes obres mostren un increment progressiu a partir del 1990, que en constaven 2607, fins a la darrera edició, en la qual en figuraven 3198 Aquestes dades no recullen algunes novetats publicades els últims anys i, no obstant això, representen un increment superior al…

Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions ecològiques…

Cariofillàcies 1 Arenaria serpyllifolia subespècie leptoclados a aspecte general d’aquest menut teròfit x 0,5 b calze fructífer seccionat, que permet veure els curts pètals i la càpsula ja oberta per dents apicals x 4 c llavor x 20 2 Morró Stellaria media a brot florit x 0,5 b flor seccionada, de típics pètals bífids x 3 3 Cerastium pumilum a planta sencera x 0,5 b càpsula parcialment seccionada per a mostrar la típica placentació central x 3 4 Scleranthus annuus a aspecte general x0,5 b flor x4 5 Aspecte general d’ Spergularia rubra x 0,5 6 Herniaria hirsuta a branca x 0,5 b flor x 5 7…

Gavines corses Larus audouinii a una de les illes d’Es Freus, on nien irregularment i en menor nombre que els gavians argentats L cachinnans Jesús R Jurado Es Freus 27, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Entre les illes d’Eivissa i Formentera es troba un conjunt molt notable d’illots de mida molt diferent, separats per canals d’aigua de corrents vius, fons baixos i de navegació arriscada Es coneix aquesta contrada amb el nom d’Es Freus, un mot mariner important Els illots d’Es Freus són formats per calcarenites quaternàries i dipòsits dunars consolidats sobre un sòcol…

Vessant obac de Sa Talaiassa el punt més alt de la serra de Sant Josep, cobert per pinedes de pi blanc Ernest Costa La Talaia de Sant Josep 24, entre els principals espais naturals de les Pitiüses La màxima altitud de les Pitiüses es troba al sud de Sant Josep la Talaiassa o Talaia de Sant Josep, amb una cota de 475 m Aquest espai és a la vegada muntanyenc i costaner, ja que comprèn el litoral del cap Pelat i del cap d’Es Jueu Aquesta és una costa abrupta, alta, tret del tram de cala d’Hort, una platja oberta cap al migjorn Són especialment notables els penyals dels Cubells i el cap de l’…

Els illots de la costa eivissenca destaquen per la seva riquesa en plantes endèmiques i aus marines, i per les particulars races de sargantana que hi habiten En la illustració, Ses Bledes Ernest Costa Els illots occidentals de les Pitiüses 25, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Possiblement, les illes més interessants de la costa pitiüsa a excepció d’Es Vedrà són les de la costa occidental al nord, a prop de Balançat, l’illa Murada, alta, amb la seva misteriosa paret perimetral davant de Ses Balandres just al migjorn d’Albarca, Ses Margalides, encastellades sobre dos arcs…

Són diverses les plantes superiors de distribució restringida als Països Catalans i, doncs, endèmiques de les nostres comarques, de vegades puntualment limitades a una raconada o bé a una petita zona, en altres casos esteses per tota una serralada o en localitats separades per moltes dotzenes de quilòmetres No cal dir, però, que els endemismes representen només una part molt petita de la nostra flora, i que les plantes considerades endèmiques ho són sempre en relació amb el grau de coneixement de la flora dels nostres països i de les terres veïnes així s’esdevé que Naufraga balearica ,…

L’estàquia marítima Stachys maritima , protegida legalment, és una de les espècies vegetals més amenaçades dels Països Catalans Recentment s’han començat a prendre mesures per a recuperar aquest tàxon, com ara el reforçament poblacional en una de les poblacions naturals platja de Pals, el manteniment d’un viver amb un centenar d’individus i la conservació de llavors al Jardí Botànic Marimurtra de Blanes Jordi López-Pujol La biologia de la conservació és una disciplina científica recent que té com a objectiu l’estudi de la biodiversitat per tal de proporcionar les eines necessàries per a la…

L’acció de l’home, modificant o destruint els ecosistemes naturals, posa en perill la supervivència de nombroses espècies vegetals d’àrea molt reduïda, i també de les poblacions extremes d’espècies d’àrea dispersa, malmetent així el patrimoni genètic i biològic En alguns casos s’ha arribat ja a l’extinció total d’alguna d’aquestes espècies o poblacions La causa més comuna és la destrucció de l’hàbitat on viu la planta, però en altres ocasions la desaparició d’una espècie pot ser deguda a causes que poden semblar més inofensives, com és l’acció indiscriminada de colleccionistes i botànics…