Resultats de la cerca

Al Baix Ebre i al Baix Maestrat hom troba un conjunt de fosses d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures compressives anteriors, d’edat paleògena, de la Zona d’Enllaç L’estructura Les unitats pliocenes de la fossa del Baix Ebre Dipòsits de l’aflorament pliocè entre Mont-redó i l’Aldea, en un mapa geològic a dalt i en un tall A-A’ fet en el mateix sector Els conglomerats fluvials quaternaris jeuen discordantment sobre els dipòsits pliocens marins, predominantment argilosos, que tenen a la base un nivell de conglomerats amb ostrèids Biopunt, a partir d’originals de R Julià i P…

Les formacions neògenes del Cabriol i del Xúquer a baix, mapa de les principals unitats diferenciades a dalt, tall transversal de la vall del Cabriol, que mostra la disposició de les unitats neògenes El rebliment de la conca del Cabriol és format per un conjunt de materials detrítics d’origen fluvial i per calcàries, margues i guixos dipositats en medis lacustres La vall del Cabriol té a Fuente Podrida la successió més completa de la conca La unitat de calcàries del Viso enllaça cap al SW amb les unitats de la conca de Xúquer Biopunt, a partir d’originals d’E Moissenet i altres…

Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per exemple a…

La falla de la Val de la Sabina Racó d’Ademús, d’orientació N-S, posa en contacte les calcàries vallesianes aixecades a l’esquerra, en la fotografia i els materials detrítics vermells del bloc enfonsat a la dreta, que hom considera del Vallesià superior o Turolià Pere Anadón La conca del Racó d’Ademús, la part S de la depressió de Terol, és d’orientació NNE-SSW, condicionada per una falla normal d’aquesta orientació la falla de Torre Baja, que s’estén entre Libros Aragó i Casas Altas, amb una extensió de 14 km i un salt vertical de pocs centenars de metres D’aquí que sigui una conca clarament…

La conca de Sinarques, d’uns 30 km 2 d’extensió, és envoltada per relleus de materials mesozoics La travessa el barranc del Regajo, que hi ha produït una profunda incisió que permet observar una successió neògena de més de 200 m de gruix un bon tall és el de la pista forestal de Sinarques a Las Pinadas Es divideix en dues unitats La inferior, constituida per margues, lutites, calcàries i guixos, ha donat restes de mamífers fòssils que permeten atribuir-la al Miocè inferior Orleanià inferior La superior, predominantment conglomeràtica, amb intercalacions de lutites i gresos, no ha…

Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…

La percepció del concepte de comunitat vegetal és haguda intuïtivament per la saviesa popular, sobretot quan els agrupaments vegetals són fisiognòmicament distints en aquest cas de la vall de Boí, tothom diferencia l’avetosa bosc, l’avellanosa matoll alt o el prat dallador prat J Nuet i Badia La distribució de les plantes sobre la superfície de la Terra no obeeix a un atzar capriciós Tampoc, per a una contrada determinada, llur distribució sobre un relleu concret el cim, el raiguer de la muntanya, la cinglera rocallosa, el fons suau de la vall Una rigorosa estratègia competitiva ha afaiçonat…

La fossa de Cofrents-Aiora és una depressió d’orientació aproximadament N-S, limitada per falles, que s’estén des dels voltants de Cofrents, on enllaça amb la conca del Cabriol, fins a prop d’Almansa, on pren una orientació NW-SE Almansa - la Font de la Figuera Duu associades nombroses fossetes o «graben» menors satèllits, d’orientació E-W, és a dir perpendiculars a la fossa principal fosses del Xúquer, de Carcelén, de Xarafull, de Zarra i del Pinar de Meca la darrera enllaça amb la fossa d’Alpera, de direcció NNESSW És una depressió de fons diapíric, reblerta de materials neògens A la part N…

Unitats neògenes de la depressió de Ribesalbes-l’Alcora A dalt, el mapa mostra la disposició estructural complexa de la conca, amb petits «horste» i «gräben» a l’interior A baix, tres talls de la part occidental de la depressió, que mostren la disposició de les unitats inferiors que rebleixen la conca el tall C-C’ mostra la successió estratigràfica més completa d’aquestes unitats Els límits actuals dels afloraments neògens rarament coincideixen amb falles normals, sinó que solen ésser per discordança d’aquests materials sobre els mesozoics Biopunt, a partir d’originals d’E…

Els nivells baixos del Carbonífer són ben observables en diferents punts del Montnegre, principalment al turó del Montagut, a prop de Malgrat, i als voltants del coll d’Hortsavinyà Al mateix cim del turó del Montagut es poden veure les lidites amb nòduls de fosfats que formen la base de la successió carbonífera Aquestes lidites es troben molt replegades, formant plecs de longitud d’ona curta El nivell que s’hi superposa és format per calcàries que també es poden observar a la mateixa localitat, immediatament al N de les lidites, principalment baixant el turó del Montagut, cap a l…