Resultats de la cerca

El boix Buxus sempervirens és un dels arbusts perennifolis més estesos per la muntanya mitjana del nostre país Observeu a dalt una branca florida amb les fulles coriàcies i oposades i els glomèruls de flors axillars A baix es pot veure una càpsula tancada, amb les tres banyes característiques, i diverses d’obertes mostrant els tres cocs i un nombre de banyes doble Pau Renard / Lligabosc Prop d’un centenar de plantes llenyoses, agrupades en sis gèneres, constitueixen aquesta petita família distribuïda per les zones temperades, tropicals i subtropicals Un sol gènere Buxus és present als…

Característica dels pelecaniformes és la presència d’una membrana interdigital que uneix tots quatre dits, i que es pot observar en aquest exemplar jove de mascarell Sula bassana , ocell marí de la família dels súlids, cabussador i molt bon pescador, com suggereix la morfologia del seu bec Jordi Muntaner Els pelecaniformes Pelecaniformes són ocells pescadors —d’aigua dolça o salada, segons les espècies— de mida grossa, molt nedadors, cabussadors i excellents voladors malgrat el seu pes Anatòmicament, es defineixen per ésser l’únic ordre que presenta els quatre dits units per…

La fagina Martes foina és semblant a la marta, però se’n distingeix perquè té el color general menys rogenc i més de color de xocolata, i per la taca gular o pitet que és sempre blanca i, sovint, més extensa que la de la marta Té les plantes dels peus sense pèls Antonio Bea És d’estructura semblant a la marta La longitud del cap i tronc és de 420-560 mm, la de la cua 200-320 mm, la de l’orella de 31-48 mm i la del peu posterior de 71-95 mm Els mascles són una mica més grans que les femelles La fagina pesa de 850 a 1700 g Les fagines d’Eivissa, segurament extintes, devien de ser més petites…

Entre la flora trobada als jaciments mesozoics de Santa Maria de Meià, al Montsec de Rúbies, destaca per la seva abundància l’espècie de la fotografia, descrita amb el nom de Montsechia vicíale × 0,7, de la qual fins ara hom no ha pogut determinar el grup a què pertany No obstant això, és el fòssil més representatiu de la pedrera de Meià, on es troba pràcticament a totes les capes de sediments amb una gran abundància Jordi Vidal / MGB S’ha citat la presència de vegetals fòssils mesozoics en diverses localitats, principalment de Catalunya pedrera d’Alcover, a l’Alt Camp, massís de Garraf, etc…

Els acritarcs són organismes del microplàncton que tenen un gran valor cronostratigràfic, especialment per als sediments precambrians i paleozoics El de la fotografia, feta al microscopi òptic × 1000, és Solisphaeridium stimuliferum i procedeix dels sediments marins de l’Albià de les comarques tarragonines Noteu les projeccions en forma d’espines que caracteritzen el subgrup dels acantomòrfits al qual pertany Núria Solé El nom d’acritarcs acritos , incert, archae , origen fou proposat recentment 1963 per Evitt per designar certs microorganismes planctònics d’afinitat incerta, tots amb paret…

Els mistacocàrides constitueixen un petit grup de crustacis que viuen a les aigües intersticials de les platges sorrenques del litoral marí Han trigat a conèixer-se perquè, pel seu hàbitat especial, no es detectaven en els estudis del litoral marí La millor manera de trobar-los és fer un clot a la sorra de la platja, en una zona pròxima a la línia de les onades, i filtrar l’aigua que l’omple amb un colador Se’n coneixen únicament 9 espècies, totes del gènere Derocheilocaris Les característiques que el defineixen més bé són les grans dimensions del cap i dels seus apèndixs, el poc…

El gat mesquer Genetta genetta , també anomenat geneta, és un vivèrrid de dimensions mitjanes, pell amb punts negres i cua llarga i anellada de negre i blanc Té el cap estret i llarg, acabat en un musell fi El seu disseny facial és característic hi destaquen unes taques blanques infraoculars limitades per taques de color negre Antonio Bea És inconfusible Pel seu aspecte, el gat mesquer o geneta recorda un gat domèstic, però en proporció té les potes molt més curtes, el musell més punxegut i la cua més llarga D’altra banda, sobre la capa es disposen taques negres que tendeixen a formar línies…

Àrea de distribució de l’almesquera Galemys pyrenaicus als Països Catalans IDEM, a partir de dades dels autors L’almesquera Galemys pyrenaicus és un tàlpid d’hàbits semiaquàtics, endèmic de la meitat nord de la península Ibèrica des del centre de Portugal fins als Pirineus orientals Viu sobretot en zones d’influència atlàntica, en les quals es pot trobar gairebé al nivell del mar, mentre que en àrees d’influència mediterrània sol estar relegat a les muntanyes Als Països Catalans és present en bona part de les capçaleres fluvials pirinenques, on té el límit nord-est de distribució global…

Les dades disponibles sobre l’evolució precenozoica indiquen, malgrat l’escassetat i el caràcter local, que l’estructuració alpina fou condicionada per l’estructuració mesozoica prèvia Així, les grans unitats estructurals compressives alpines se superposen a les conques mesozoiques, amb una disposició geomètrica similar En aquest sentit, els estudis estratigràfics fets als materials mesozoics demostren que la Cadena Ibèrica estructurada, com hem vist, en uns sistemes d’encavalcament NW-SE i E-W durant el Paleogen coincideix amb una regió on, durant el Mesozoic, es van desenvolupar un seguit…

Als Països Catalans s’han trobat jaciments importants de la flora oligocena Es destaquen sobretot els que s’han trobat a la conca sannoisiano-estampiana dels voltants de Cervera Segarra, conjunt de jaciments que es poden comparar amb els més rellevants del continent pel que fa a aquest període Jaciments de Son Fe i de Selva Mallorca En alguns dipòsits lacustres que contenen lignits pertanyents al complex Eocè superior-Oligocè a les zones de Son Fe i de Selva, s’hi han recollit, principalment a la mina de lignit de Son Fe Alcúdia, restes de vegetals, en general en estat de conservació…