Resultats de la cerca

Els pancàrides són crustacis molt petits de menys de 4 mm de llargada, que es troben formant part de la fauna hipogea i també de la de les aigües termals La característica morfològica més conspícua d’aquests organismes és l’existència, a les femelles, d’una cambra incubadora en posició dorsal, que no és més que una prolongació posterior de la closca El seu descobriment i la seva caracterització taxonòmica és relativament recent l’any 1927 se’n trobà per primera vegada un exemplar, que rebé el nom de Thermosbaena mirabilis i, vistes les seves característiques peculiars, fou inclòs dins d’un…

Els fillocàrides constitueixen el grup més antic dels malacostracis i alhora el que en presenta els caràcters morfològics més primitius Malgrat que és un grup molt reduït, se’n coneixen fòssils des del Cambrià inferior Se suposa que a partir d’ell s’originà, segurament a començament del Devonià, la resta de grups dels malacostracis Això fa que el grup dels fillocàrides tingui una importància molt superior a la que, per la seva abundància, caldria suposar D’entre les característiques més conspícues d’aquest grup, destaca la presència d’una closca bivalva que cobreix tota la part anterior del…

Els sincàrides constitueixen un petit grup de crustacis que, en molts aspectes, han estat considerats com a "fòssils vivents" Pel que sembla, es desenvoluparen a final del Paleozoic i arribaren a assolir una gran diversificació, de la qual són prova les nombroses restes fòssils que se’n troben en dipòsits sedimentaris del Carbonífer i el Permià De fet, se’n conegueren representants fòssils 50 anys abans de descobrir la primera espècie vivent, Anaspides tasmanie Actualment hi ha descrites al voltant de 115 espècies, que hom agrupa en uns 30 gèneres La majoria viuen a les aigües intersticials…

Els hoplocàrides són crustacis bentònics marins, d’una àmplia distribució geogràfica, freqüents a les mars càlides i temperades com la Mediterrània Algunes de les espècies que viuen a les nostres costes, conegudes amb el nom de galeres Squilla , són comestibles Això fa que siguin, al costat dels decàpodes, uns dels crustacis més ben coneguts que hi ha Els hoplocàrides reuneixen una curiosa combinació de caràcters primitius i especialitzats que, en conjunt, els dona una morfologia força peculiar Són de dimensions mitjanes o grosses de 20 a 30 cm de llargada i tenen una closca curta i estreta…

Els peixos cartilaginosos o elasmobranquis fòssils Les dents dels peixos són les peces més mineralitzades i més dures del seu esquelet i fossilitzen molt bé La constància de la seva forma els dóna un gran valor diagnòstic en els elasmobranquis mostren una cúspide principal i una o més de secundàries, i es troben sempre aïllades La dent de la fotografia × 1, provinent del Miocè de Muro Mallorca, pertany a Carcharodon megalodon , un selaci que probablement arribà als 20 m de llargària Jordi Vidal / MIPS Els elasmobranquis més antics trobats a Catalunya pertanyen a la subclasse dels…

Hom considera els insectes dins del subtipus de mandibulats o antenats, grup que es caracteritza pel fet de presentar antenes i peces bucals En aquesta obra hom segueix el criteri monofilètic en la classificació de tots els artròpodes Alhora, els insectes es relacionen estretament amb els miriàpodes Tot fa pensar que els insectes o hexàpodes s’originaren a partir d’una forma protomiriapoide, que tindria una certa semblança amb els símfils actuals La classificació dels insectes La classificació dels insectes ha variat molt al llarg del temps en funció dels criteris filogenètics considerats a…

Diferents adaptacions del peu dels artiodàctils al medi muntanyenc En el cas de la cabra A, A’ , el peu s’adapta al medi rocós presenta soles toves i elàstiques, que permeten una gran adherència, i amb els voltants durs per apuntalar el peu a les anfractuositats de la roca 1 no té membrana interdigital, la qual cosa li permet d’obrir independentment els dos dits i que actuïn com de pinça i presenta unglots rudimentaris en els dits segon i cinquè, que poden fer de taló de fre accessori en el descens 2 En el cas de l’isard B , el peu té un septe o membrana entre els dos dits 3 que li permet…

Els elasmobranquis hipotremats o batoïdeus tenen les fenedures branquials a la cara ventral del cos En la fotografia veiem la rajada clavellada Raja clavata Aquesta espècie fa vida bentònica i pot enterrar-se al fons i fer servir els espiracles per a respirar Josep M Gili L’ordre dels raïformes juntament amb els dels pristiformes, els torpediniformes i els miliobatiformes formen el superordre dels batoïdeus La característica comuna de tots aquests grups de condrictis és la fusió de les aletes pectorals amb els marges del cap i la situació de les fenedures branquials a la…

Els eufausiacis són un grup de crustacis planctònics, exclusivament marins, que viuen a les aigües oceàniques i nerítiques de tot el món Neden en grans moles i són importants per a la dieta de molts peixos i, més característicament, dels cetacis Són petits, de menys de 70 mm de llargada, transparents i moltes vegades luminescents gràcies als fotòfors que porten a diferents parts del cos Morfològicament, són semblants als crustacis decàpodes del tipus gamba Bàsicament, es caracteritzen pel fet de tenir les brànquies situades als coxopodis, per la manca d’apèndixs transformats en maxillípedes i…

Els edrioasteroïdeus formen l’única classe totalment fòssil dels eleuterozous Suspensívors de vida sèssil, tenien els solcs ambulacrals protegits per plaques, un periprocte format i una estructura bucal definida L’exemplar de Krama devonica que veiem a la fotografia, del Devonià de Luanco, Astúries, és l’únic trobat fins ara a la península Ibèrica El disc fa uns 19 cm de diàmetre Andrew Smith Lethaia 20/1 Oslo / Dept Geol, Oviedo Els eleuterozous són equinoderms de teca globular, discoïdal o estellada, amb la superfície dorsal igual o més petita que la ventral, i gairebé mai prolongats en una…