Resultats de la cerca

Els dos estanys principals d’Estanya vistos des de ponent Val la pena de remarcar l’intens ús agrícola de les terres que els envolten i l’estretor del cinyell de vegetació halofítica Ernest Costa Els estanys d’Estanya 217, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Els estanys d’Estanya, localitzats vora Benavarri Baixa Ribagorça, constitueixen uns dels rars exemples de llacs de tipus càrstic dels Països Catalans En relació amb d’altres estanys de la mateixa naturalesa, com ara Banyoles, el grau d’informació que hom disposa és malauradament força menor Són formats per…

Herbassars d’aiguamoll i plantacions de pollancres als terrenys de l’antic estany de Sils Ernest Costa Els estanys de Sils 21, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Aquest espai és constituït per una petita part de la depressió en què s’ubicava un extens estany —l’antic estany de Sils— que tenia unes dimensions de cinc quilòmetres de llargada per un i mig d’amplada L’estany, situat al bell mig de la plana de la Selva, fou dessecat de manera definitiva a mitjan segle XIX, després de força intents anteriors frustrats o incomplets Actualment, l’àrea està ocupada per…

El territ variant Calidris alpina és el més comú, al nostre país, dels escolopàcids Sobretot a l’hivern, és prou semblant al territ bec-llarg, bé que una mica més petit 16-18 cm L’exemplar illustrat procedeix del delta del Llobregat Ramon Torres És el territ més comú al territori estudiat Abunda durant les migracions, sobretot a la tardor, i a l’hivern és molt escàs i irregular, llevat del delta de l’Ebre i els marjals del migjorn valencià, on és comú La migració de primavera al delta de l’Ebre comença ja el febrer, però no s’observa a la resta del nostre litoral fins a la meitat de març La…

Mata en flor de seneci del Cap Ramon M Masalles Senecio inaequidens forma part del contingent d’espècies exòtiques que s’ha establert d’una manera molt eficaç al territori dels Països Catalans les últimes dècades Aquest seneci és un parent del xenixell S vulgaris , una herba anual comuna en horts i camins En el cas de S inaequidens , però, es tracta d’una mata perenne de fulles linears, irregularment dentades o lobades, amb una rabassa llenyosa curta, molt ramificada vers la part superior aquestes ramificacions produeixen nombrosos capítols amb lígules grogues d’uns 5 a 7 mm Floreix…

L’àguila pescadora Pandion haliaetus sol passar llargues estones dalt d’un mirador proper a l’aigua, des d’on es llança pesadament, de potes, sobre les seves preses A la fotografia, presa a les Balears, s’aprecia el color clar del cap, el mateix que el del pit, i el fosc del mantell, combinació distintiva d’aquesta àguila de dimensions mitjanes de 51 a 58 cm Jesús R Jurado És un ocell comú i regular en migració, tant a la costa com a l’interior, i sovint segueix els cursos d’aigua importants En l’actualitat hom coneix prou bé el transcurs d’ambdós passos La migració primaveral s’inicia cap…

El morell de plomall Aythya fuligula es distingeix pel color negre intens del dors i, sobretot, pel plomall negre, que ostenten tant els mascles com les femelles A la fotografia s’aprecia el diferent acoloriment dels flancs, blancs en el mascle a l’esquerra i marrons en la femella a la dreta Joaquim Gosàlbez Migrador i hivernant regular molt escàs i localitzat, preferentment, al litoral a la major part del territori Molt irregular a Mallorca, accidental a les Pitiüses i absent a Andorra Els primers exemplars arriben des de la segona quinzena d’octubre Quan el pas es fa més evident és al…

Juncàcies 1 Jonc articulat Juncus articulatus a aspecte general on es destaquen les fulles marcadament nuoses x 0,5 b detall de la inflorescència x V c esquema floral c’ peces del periant, c" estams i c’" pistil on s’observen els llargs estigmes coberts de papilles cristallines d fruit en càpsula presentat en secció per a fer visibles les nombroses llavors que conté x 6 2 Lúzula nutant Luzula nutans a aspecte general amb la inflorescència normalment pèndula i força densa x 0,5 b flor x 3 c pistil, amb només tres primordis seminals x 6 Eugeni Sierra És una família relativament…

El martinet blanc Egretta garzetta es diferencia de l’esplugabous per la seva silueta estilitzada i per la llargada del coll i la del bec Per les seves dimensions de 64 a 56 cm, es pot dir que dins dels ardeids és un ocell de mida mitjana José Damián Navarro El martinet blanc és un ocell freqüent als Països Catalans, llevat d’Andorra, on no és citat A la Catalunya Nord és abundant en pas, escàs a l’hivern i regular a l’estiu pels estanys del litoral A Catalunya i el País Valencià s’observa tot l’any, freqüent en migració i local com a reproductor i hivernant A les Balears és regular i comú…

Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…

L’ànec blanc Tadorna tadorna és un ànec corpulent que ateny 61 cm d’alçària, amb posat i vol més aviat d’oca Té el plomatge molt acolorit, amb el cap i el mirall verds i una característica faixa de color canyella que li envolta el cos a l’altura del pit, bé que, a distància, destaca solament el blanc i el negre El mascle a l’esquerra té una protuberància roja al bec que el distingeix de la femella exemplar de la dreta els polls són exclusivament blancs i negres, com s’aprecia en el dibuix, i els joves exemplar del fons, amb el bec rosat, mostren colors castanys al mantell i no tenen la…