Resultats de la cerca

La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns…

Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…

Els flamencs, presents al llarg de tot l'any al Delta de l’Ebre Fototeca / MC

Les comunitats de crustacis estan molt relacionades amb la climatologia, de la qual depenen estretament Al País Valencià, amb unes variacions climàtiques molt importants, hi ha unes comunitats de crustacis que s’estableixen a les basses de les zones més humides, mentre que unes altres ho fan a les de les zones àrides A més, hi ha un petit nombre de basses especials amb unes comunitats molt riques en espècies d’interès biogeogràfic i que representen sistemes antics i singulars amb una biodiversitat de gran valor IDEM, a partir de dades de les autores Les basses mediterrànies són…

A la Serralada Costanera catalana, entre les fàcies buntsandstein —que localment podrien haver començat a dipositar-se durant el Permià terminal— i els materials hercinians hi ha, en alguns llocs, uns dipòsits poc potents —no presenten gruixos superiors als 15 m— que, en una primera aproximació, es poden atribuir al Permià superior i, per tant, correlacionar amb la unitat Roja Superior definida als Pirineus Del Priorat cap al S s’incrementa la potència d’aquests materials i els terrenys rojos situats per sota del Buntsandstein superen, al País Valencià, el centenar…

A les àrees emergides dels marges NW de la conca Catalano-balear també anomenada solc de València i pròximes golf del Lleó, el registre sedimentari neogen es conserva, principalment, en les depressions litorals Esquema sintètic del registre sedimentari neogen a les àrees emergides del domini catalano-valencià Les característiques dels sediments de cada depressió són variables a causa de les particularitats estructurals de cadascuna i també de la influència diferent que reberen de les transgressions i regressions marines, més importants a les zones properes al litoral que no a les més l’…

L’esplugabous Bubulcus ibis , tal i com el veiem a la fotografia, en plomatge hivernal, és gairebé tot ell blanc, amb el bec ben groc i les potes fosques Oriol Alamany L’esplugabous és un ocell que s’ha estès cap al N durant aquest segle, per la qual cosa ha augmentat molt el seu nombre als Països Catalans en els darrers anys A la Catalunya Nord hiverna regularment, però en un petit nombre, des dels anys setanta, i escasseja a l’estiu A Catalunya i el País Valencià, actualment és sedentari i localment abundant A les Balears és un hivernant gairebé regular, encara que molt escàs a Menorca i…

L’oca salvatge és una espècie rara 15 citacions entre el 1912 i el 1985, que apareix entre el novembre i el febrer, amb una freqüència més gran el desembre i el gener, i sempre en estols petits d’una màxima de 10 exemplars De tot el territori, presenta una certa tirada pel sector dels aiguamolls empordanesos, on al final del segle passat deia Vayreda que era més comuna que l’oca vulgar A Catalunya es coneix també de Dosrius Maresme desembre del 1970 i del delta de l’Ebre 220161 Tenint en compte que al baix Aragó apareix amb una relativa regularitat, pot especular-se una freqüència més alta a…

Nòmada i migrador, el decrement de la població reproductora de l’ànec canyella a l’Àfrica i Europa ha estat molt manifest al llarg d’aquest segle, principalment durant la segona meitat Abans hivernava a les salines de la gola del Guadalquivir, però darrerament és molt rar Als Països Catalans és raríssim, amb 4 citacions, de les quals les corresponents a la dècada dels 80, atesa la raresa general de l’espècie, fan sospitar que siguin exemplars escapats de captivitat Les citacions concretes són al País Valencià, el setembre de 1954 o de 1955, un mascle adult caçat als arrossars de Sollana i un…

Formació de territs tresdits Calidris alba deambulant apressadament, com és típic de l’espècie, pels sorrals costaners Destaca el to general blanquinós del seu plomatge hivernal i, sobretot, l’absència del dit posterior Arriba a atènyer els 20 cm Xavier Ferrer Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor al litoral del continent, i més escàs a les Illes A l’hivern és molt local i escàs, i es troba regularment només en uns pocs indrets de Catalunya i el País Valencià, tot i que també es coneixen algunes rares dades hivernals a les Balears La…