Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Les eleccions generals durant la Segona República
Les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 Figura 5a- Resultats de les eleccions legislatives del 28 de juny de 1931 a Catalunya * L’orientació del vot s’ha calculat sobre el total de vots ** L’ordre dels candidats s’estableix de més a menys segons el nombre de vots obtinguts El 14 d’abril de 1931, dos dies després de celebrarse les eleccions municipals, va ser proclamada la Segona República Es desfermà l’eufòria popular i el govern provisional va disposar d’un marge d’actuació ampli Ràpidament promulgà un Decret sobre la reforma electoral al maig i convocà eleccions generals a Corts…
Tendències electorals
Les constàncies i la lògica de la polarització La síntesi cartogràfica que proposem en aquest apartat dedicat a analitzar les tendències electorals és una simplificació del mapa de la ciutat a fi d’aconseguir imatges noves dels resultats electorals per les diferents candidatures al llarg de tot el període republicà Per aproximar-nos a una visió de la distribució territorial del vot distinta dels quatre tipus de representació de l'article Les consultes Resposta política de l'electorat urbà , tenim en compte únicament els percentatges obtinguts per les forces polítiques sobre el cens i no sobre…
Evolució de la participació i del vot
L'orientació del vot d'esquerres o de dretes Per comprendre l’escrutini des de l’electorat, i no des de la perspectiva del repartiment d’escons als partits, hem sumat els vots obtinguts per les candidatures de 1931 a 1936 entorn de dos pols que denominem «esquerres» i «dretes» Considerem vots d’esquerres o de dretes els d’aquelles candidatures o personalitats independents correlacionades respectivament, de manera positiva o negativa, amb el Front d’Esquerres de 1936 Hem procedit així sempre, amb la sola excepció del Partit Radical, tal com explicarem més endavant El PRR constitueix…
La vila de Terrassa
Art gòtic
L’escut de la vila en el Llibre de Consells de la Universitat de la Vila i Terme de Terrassa , de 1414-21 AHT La vila de Terrassa, a la plana vallesana, és solcada per torrents i rieres que defineixen en els seus interfluvis petits aturonaments Sobre un d’ells, entre la riera del Palau i el torrent del Palau, se situà el castell palau de Terrassa i la vila medieval La primera referència documental al topònim Terrassa es troba en el capitular atorgat per Carles el Calb el 844 a favor dels habitants del “ Terracium castellum” , dins el comtat de Barcelona El poblament al voltant de les…
L'hàbitat urbà. Variacions internes de l'espai social
La densitat electoral Densitat de població segons el cens electoral de 1934 Homes i dones de més de 21 anys d’edat 1013891 habitants i 585425 electors 57,7% de la població municipal Les subdivisions dels districtes durant el primer terç del segle XX es van fer amb un criteri d’homogeneïtat quantitativa, que fins l’any 1913 distribuïa la població en grups de 400 electors barons, sostre que s’havia elevat a 500 el 1930 i a 600 homes i dones l’any 1932 Sempre eren electors reunits per la proximitat del seu domicili Cadascuna d’aquestes agrupacions territorials s’anomenava secció electoral i la…
Les esportelles, els getons i els pesals
Art gòtic
Alguns objectes metàllics d’ús quotidià comparteixen amb les monedes algunes característiques físiques, de tal manera que, tradicionalment, ha estat la numismàtica la que s’ha ocupat d’estudiar-los i documentar-los Aquest és el cas, per al període que ens ocupa, de les esportelles, els getons i els pesals Les esportelles Esportelles o medalles de record que adquirien els pelegrins en visitar el monestir santuari de Montserrat Daten dels segles XIV-XV Crusafont M Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la corona catalano-aragonesa s XV-XX , Societat Catalana d’Estudis Numismàtics,…
La mitra abacial de Santa Maria de l’Estany
Art gòtic
Aquesta peça va pertànyer als abats del monestir de Santa Maria de l’Estany Bages, d’on procedeix Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, amb el núm inv 374 Fa 28,5 cm d’alçada per 30 cm d’amplada Data del segle XIV El teixit exterior és de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca El teixit interior és de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i argent daurat El folre és de lli, lligadura plana, amb ordit i trama de lli color cru Tots tres teixits són fets en teler de llisos i pedals No es coneix el lloc exacte de fabricació dels…
La cartoixa de Montalegre
Art gòtic
Vista aèria d’aquesta gran cartoixa, a Tiana, l’única que resta amb vida a Catalunya Destaquen les celles dels monjos a redós de dos grans claustres ECSA - JTodó Montalegre, a Tiana Maresme, és una de les cases de l’orde cartoixà d’època gòtica més ben conservades entre les de l’antic territori de la Corona d’Aragó La simplicitat constructiva que exigia l’orde i la necessitat de dotar l’edifici d’uns espais comunitaris que estiguessin amb harmonia amb els espais privats de la vida eremítica dels monjos fa d’aquest conjunt un dels més interessants de Catalunya A banda d’això, l’edifici és…
La il·lustració de manuscrits en temps de Bernat Martorell
Art gòtic
Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores , atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell ©AHCB, ms A-398, foli 15v – PParer En el transcurs del segle XV el llibre illustrat a Catalunya va anar perdent la importància de què havia gaudit en etapes anteriors L’escola valenciana es mantingué molt activa, i encara forní un nombre considerable d’obres de qualitat vinculades al taller dels Crespí El rei Alfons el Magnànim, com havia fet Martí l’Humà en temps anteriors, es refià dels miniaturistes de València i els encarregà la…
Els murals veterotestamentaris del carrer de Lledó de Barcelona
Art gòtic
En el decurs dels treballs de restauració del palau Pallejà aparegueren, a l’octubre del 1997, les restes d’un important conjunt de pintures murals Aquest edifici, situat al carrer de Lledó, 4, ha estat esmentat ocasionalment i de manera errònia amb el nom de palau Fiveller, tot suposant que Joan de Fiveller i de Santcliment, conseller de la ciutat de Barcelona, hi havia viscut L’estança que acollí aquestes pintures havia tingut una alçada de 7,25 m La paret oest feia 5,10 m d’amplada, i la paret orientada a nord, més de 14 m A la paret sud, quatre grans arcades obrien aquest espai al pati…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina