Resultats de la cerca
Es mostren 385 resultats
L’estructura professional, familiar i social dels artífexs
Art gòtic
La jerarquia professional Els oficis i les confraries La necessitat d’estructurar i regular la pràctica dels oficis es va fer evident ben aviat, però els camins per a arribar a aquestes associacions, més o menys organitzades i reglamentades segons els llocs, van ser diversos Aquesta diversitat la trobem fins i tot en la denominació i en la definició mateixa d’aquestes associacions La terminologia depenia molt del fet que el factor religiós tingués o no un paper en la seva vida corporativa A Catalunya, aquestes associacions es coneixeran gairebé indistintament com a associacions menestrals ,…
El Mestre de Soriguerola
Art gòtic
La taula de l’església de Sant Miquel de Soriguerola Cerdanya MNAC/MAC, núm inv 3901 va permetre aplegar sota un mateix nom una sèrie important de pintures sobre suport de fusta bàsicament les taules de Toses, Vall de Ribes i Sant Cristòfol que, estilísticament relacionades, trenquen amb les formes que dominaren entorn del 1200 i la primera meitat del segle XIII Cap de les taules que s’hi relacionen té associada una data precisa, fet que ha portat a fixar-ne cronologies molt variades, que van dels voltants del 1260-75 fins al 1350 Tot i així, a l’hora de datar aquestes obres cal tenir en…
L’arquitectura religiosa gòtica del segle XVI
Art gòtic
Arquitectura “gòtica” en l’època “renaixentista” A Catalunya, com en tantes altres regions o territoris nacionals d’Europa, el segle XVI fou un període de canvis de model artístic, a causa de la irrupció i difusió del nou estil renaixentista nascut a Itàlia Però, malgrat la designació habitual d’“època del Renaixement” i malgrat que en aquell temps la producció artística del país registrà un seguit formidable de transformacions en sentit renaixentista, fou també una etapa fronterera i d’aiguabarreigs, de vacillacions i de contradiccions, de mescles i d’hibridació En qualsevol cas, a l’hora d’…
El primer italianisme: Catalunya sota el signe de Giotto
Art gòtic
Per a interpretar la lliçó de Giotto a Catalunya, cal fer-se càrrec de la intensa transformació de les maneres de pintar que, amb conseqüències múltiples i diverses, repercutí en la majoria de les escoles italianes i també en algunes de les europees El nou paradigma artístic que Giotto representa esdevingué en termes generals, i també en el nostre territori, la conditio sine qua non per a l’evolució de les arts del color al llarg del tres-cents Bellosi, 2004, pàg 116 Com és obvi, la trobada amb Giotto ha de ser valorada i ajustada cas per cas El florentí, a l’aixopluc d’un taller i un cercle…
Els cicles murals de la catedral de la Seu d’Urgell
Art gòtic
Si la pintura pirinenca del segle XII se situa en una cota alta dins la qualitat general del país en funció de les coordenades històriques del moment, el desplaçament durant el segle XIII dels centres de gravetat ens allunya de les muntanyes i ens mena a capitals com Barcelona, Lleida o Tarragona, on no s’ha conservat, però, pràcticament res del revestiment cromàtic que pogueren adquirir al dos-cents els murs dels seus temples El que resta d’aquest temps són produccions excèntriques, sovint d’aspecte secundari, que devien derivar de conjunts perduts de més nivell Un cas singular dins d’aquest…
L’escultura decorativa a la catedral de Barcelona
Art gòtic
Després d’un breu parèntesi dedicat a la fàbrica del cadirat del cor 1394-99, es reprengué amb intensitat i constància la construcció de la seu, començant pels peus de l’església fins al claustre, i culminant el 1454 amb el tancament de la sala capitular Posteriorment, i fins al final del segle XV, només es documenten treballs molt esporàdics i d’importància menor vegeu el capítol “La catedral de Barcelona”, dins el volum Arquitectura I , pàg 274-301, de la present collecció En aquestes obres arquitectòniques, l’empremta dels imaginaires és patent en l’abundant escultura que les decora…
El taller de Lluçà i el seu cercle
Art gòtic
El conjunt de pintures sobre taula procedents de Santa Maria de Lluçà Pladevall, 1974 Pladevall – Benet, 1984 ha estat la base per a definir un mestre que, tot i seguir les tendències bizantines del 1200, contribuí a la seva revisió i adaptació Des de ben aviat en la seva figura es va veure una personalitat destacada, de la qual fer dependre una sèrie important d’obres probablement realitzades del 1200 al 1260 Els vincles del Mestre de Lluçà amb l’art europeu i la seva orientació vers un canvi que permeté la consolidació del gòtic a Catalunya són els aspectes que destacarem en aquest capítol…
Els banys públics
Art gòtic
L’arquitectura dels banys té la propietat d’haver estat completament estranya a les formalitzacions artístiques i especialment a les gòtiques Però no per això els edificis eren mancats d’una morfologia precisa, ans al contrari, aquesta era ben definida i afaiçonada, manllevada de les tipologies del ḥammām islàmic Els casals tingueren sempre caràcter públic i fora d’ells no hi ha constància d’altres fàbriques, perquè les installacions balneàries mencionades, esporàdicament, en palaus reials o rics habitatges urbans s’han d’entendre com a arranjaments temporals, però no pas com a construccions…
Del frontal al retaule
Art gòtic
El pas del frontal al retaule és estretament vinculat a un canvi litúrgic de la celebració de l’eucaristia o de la missa de cara als fidels aplegats a l’església –com havia estat a la pràctica en els temps antics i alt medievals–, a la celebració de cara a orient o al mur que tancava l’església o el presbiteri Tot i que no es coneix cap decret o disposició oficial que reglamenti aquest canvi, se suposa que es començà a produir al pas del segle XI al XII i que esdevingué del tot habitual al final de l’època romànica El primer autor que s’ocupà una mica extensament d’aquest tema, Josep Gudiol i…
Les drassanes de Barcelona
Art gòtic
Vista aèria de les drassanes, un conjunt molt unitari, únic a Europa, que es va començar a bastir durant el regnat de Pere el Gran, al final del segle XIII ECSA – JTodó Una de les principals creacions del gòtic civil català són, sens dubte, les drassanes reials de Barcelona Gairebé totes les grans ciutats marítimes europees es van dotar, durant la baixa edat mitjana, d’un espai cobert on construir, reparar i aixoplugar les seves embarcacions Als Països Catalans van disposar de grada, a més de la Ciutat Comtal, Cotlliure, Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, València, Dénia i la Ciutat de Mallorca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina