Resultats de la cerca

Làpida fundacional de l’actual edifici, on consta que la primera pedra de l’església va ser collocada l’1 de maig de 1285, amb Jeroni de Montoliu com a rector ECSA - GSerra D’ençà de la seva fundació, Vilafranca va estar molt vinculada a la Corona perquè el domini senyorial de la població va ser des d’aleshores del rei, el qual el 1191 li va concedir una carta de poblament El rei hi tenia sempre un batlle i fins i tot el 1217 hi celebrà unes corts Ramon Muntaner, en la seva Crònica , diu que el 1274 Vilafranca “… era ya una noble vila e bona…” I no és estrany, perquè durant el segle XIII…

La gran nau única de la catedral d’Albí, en construcció a partir del 1282 ECSA - JMa L’església amb nau única i sense transsepte ha estat sovint interpretada –i no pas sense raó– com una particularitat específica del gòtic meridional, sobretot a la Provença, al Llenguadoc i a Catalunya En efecte, dins aquesta tipologia, hi ha solucions arquitectòniques molt importants que en altres regions gairebé són inexistents Les grans naus úniques de les catedrals de Tolosa, d’Albí i de Girona, o també de l’església abacial de Montpeller i de l’església prioral de Montfavet, demostren la importància d’…

Els primers temps del recorregut dels dominicans, orde fundat l’any 1215 per sant Domingo o Domènec de Guzmán a Tolosa de Llenguadoc, no van tenir cap incidència per a la història de l’art L’orde havia estat creat per a combatre les heretgies populars del moment, d’una manera especial el catarisme, amb les armes de la predicació de l’ideal evangèlic de la pobresa, de l’estudi i de l’exemple a través de la pràctica d’una vida humil i senzilla, inicialment segons el model dels canonges regulars augustinians Aquarella romàntica de Joaquín de Mosterín del moment de l’enderroc del claustre gòtic…

La zona de les actuals comarques de la Segarra i l’Urgell era, als segles XI i XII, un espai de frontera entre cristians i musulmans, i no fou fins a la caiguda de Lleida i Tortosa a mitjan segle XII que aquests territoris es pogueren repoblar amb total seguretat La noblesa feudal cristiana comptà amb els ordes religiosos per al procés de repoblament d’aquestes zones insegures El mateix comte de Barcelona hi confià plenament Per tot això, no ens ha d’estranyar que en un espai molt concret de la Catalunya Nova es concentri el major nombre de monestirs del nou orde cistercenc de tot el país, en…

Interior de la nau única de la catedral mirant vers la capçalera RESOL - MJounou La conclusió de la nau gòtica de Santa Maria de Solsona, començada als segles XIII-XIV, fins a cobrir el presbiteri amb un nou absis, no es va fer efectiva fins al primer quart del segle XVII, en què l’antiga canònica ja havia esdevingut catedral El 29 de desembre de 1622 es va signar un contracte entre el capítol i el mestre de cases barceloní Claudi Casals –que també treballà a Calaf–, en compliment del qual ho havia de portar a terme Casals havia de fer, en primer lloc, “los dos pilars de la iglésia”, és a dir…

S’ha dit que Granollers, al centre del Vallès Oriental, és una “vila oberta” per a referir-se, entre altres aspectes, a la condició de cruïlla de camins, espai de trobada entorn del mercat, lloc d’acollida per al qui hi arriba Tots aquests trets tenen un clar significat històric des de l’època romana i es consolidaren a partir de la baixa edat mitjana El pas d’importants vies romanes configurà un nucli de poblament de característiques singulars L’activitat comercial esdevingué identificadora de la vila fins al punt de condicionar-ne l’estructura urbanística L’emmurallament, a partir del segle…

Figura d’un porter de la casa en la clau d’una porta del carrer de Sant Honorat ECSA – GSerra La definició inicial de l’edifici La casa de la Diputació del General o palau de la Generalitat a Barcelona es va constituir ben al principi del segle XV a partir d’uns albergs de l’extingit call jueu Passats nou anys de l’assalt del 1391, els diputats hi adquiriren una finca força notable, producte de transaccions i agregacions El conjunt que sorgia de la reparcellació de l’aljama tenia portal al carrer de Sant Honorat o de la Font del Call, on termenava pel sud-oest Al nord-est limitava amb el…

Traceria calada d’un finestral del claustre de la catedral de Vic En època del gòtic, la catedral de Vic es va renovar només parcialment L’església romànica a penes va patir remodelacions En canvi, el 1318 el bisbe i els canonges van decidir ampliar el claustre romànic, afegint-hi a sobre quatre galeries gòtiques Hem d’atribuir-ne la traça al mestre d’obres Ramon Despuig, el mateix que es feu càrrec, juntament amb Berenguer de Montagut, de la construcció de la nova església de Santa Maria del Mar BV - GS Introducció A l’inici del segle XIV, la ciutat de Vic va viure una etapa de tensions i…

Per a poder comprendre les connexions entre l’arquitectura gòtica catalana i l’aragonesa en la baixa edat mitjana, cal tenir present el paper de mecenatge cultural dut a terme pels diferents prelats d’origen català que ocuparen seus aragoneses al llarg dels segles XIII, XIV i XV D’altra banda, convé no oblidar que fou precisament durant aquesta època que a la Corona d’Aragó es van implantar els dos grans ordes monàstics dels predicadors i els franciscans, que des del començament gaudiren del suport de l’episcopat i que alguns dels prelats aragonesos, pel fet de ser parents més o menys propers…

Els límits històrics de la diòcesi de Tortosa, configurats arran de la reconquesta dels segles XII i XIII, comprenien l’actual regió de Castelló de la Plana i també un sector aragonès de parla catalana, al límit meridional de les actuals províncies de Terol i Saragossa Algunes parròquies i comarques d’aquests sectors li foren segregades entre el 1957 i el 1960 a causa de l’intent d’adaptar les demarcacions eclesiàstiques al mapa provincial espanyol En aquestes parts històricament de la diòcesi tortosina, com també a la zona castellonenca que encara hi roman vinculada, hi ha importants…