Resultats de la cerca

Si bé els reis Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor havien escollit sepultura a Poblet, Pere el Gran, en el seu testament del 1282, va mostrar el desig de ser enterrat a Santes Creus Aquesta també va ser la voluntat de Jaume II, que va ocupar el càrrec essent rei de Sicília, després de la mort prematura del seu germà gran Alfons el Liberal el 1291 Santes Creus va viure per aquesta raó unes quantes dècades d’especial esplendor, fins que Pere el Cerimoniós, el 1340, va decidir installar el panteó de la monarquia a Poblet Tomba emmarcada en un arcosoli d’un membre de la nissaga dels Cervelló,…

El 1391 la producció de ceràmica a Paterna passava per un moment de crisi Com a conseqüència d’aquesta circumstància, alguns ceramistes paterners van haver d’emigrar, encara que no se sap, exactament, cap a on es dirigiren potser a Castella, a Catalunya i a altres viles valencianes No seria inversemblant, tampoc, que Barcelona hagués estat el lloc de destí final, atesa la importància de la ciutat i la seva antiga tradició terrissaire El context històric sembla explicar la hipòtesi de l’inici d’una tímida elaboració de pisa blava a la ciutat de Barcelona cap al final del segle XIV, tot…

En la introducció a Aragó de l’estil italogòtic –inspirat en els models creats pels pintors sienesos del segle XIV– s’ha de tenir en compte l’activitat pictòrica prèvia de Ferrer Bassa al palau reial de l’Aljafería, per encàrrec de la família reial, on va fer uns quants retaules que ja mostraven als saragossans les noves modalitats artístiques d’origen italià Per a la capella de Sant Martí, adossada a l’angle nord-est del palau, va fer els retaules de Santa Maria i Sant Martí, encarregats pel maig del 1339 Trens, 1936, pàg 165-166, doc VIII-XIII Amb tot i això, l’estil italogòtic es consolidà…

Joan de Tournai va ser un dels mestres arribats a Catalunya procedents del nord de França que va estar actiu als anys vint del segle XIV Sobre el seu origen, s’han apuntat diferents hipòtesis per tal de relacionar-lo amb artistes homònims que van treballar a les terres de Flandes, incorporades llavors a la Corona francesa, hipòtesis sense verificació fiable fins al moment Almenys des del 1323 va viure a Girona i hom sap que en aquesta ciutat va contraure matrimoni Consta que hi va tenir una casa llogada el 1325 i quan va contractar una de les seves obres conservades, el 1327, encara era…

Els grups del Sant Sepulcre o Sants Enterraments són una interpretació escultòrica de l’enterrament de Jesús que arriba a constituir una de les expressions més característiques de la imatgeria del gòtic tardà i de la pietat de la baixa edat mitjana Difosos arreu d’Europa –particularment entre França, els Països Baixos i l’Alemanya occidental– també tenen una presència força significativa a l’Europa meridional i particularment a Catalunya, on apareixen durant els segles del gòtic i persisteixen, amb diverses variants iconogràfiques i tipològiques, fins a l’època contemporània Es coneixen, al…

Els inventaris i els encants són els documents que bàsicament donen notícia dels tipus de vidres produïts en aquest període És fàcil observar-hi que la varietat de formes per a diferents usos és major al segle XV que a l’anterior, com també l’extensa presència d’objectes de vidre a les cases catalanes La confrontació entre la documentació d’arxiu i les peces que s’han conservat sovint genera alguns problemes d’atribució formal La utilització d’un ampli ventall de noms per a designar els vidres, probablement per les varietats dialectals, i el fet que molts d’aquests noms no han arribat fins…

Arnau Bassa fa aparició com una personalitat definida a mitjan dècada del 1340 Fill de Ferrer Bassa, nascut probablement entre el 1315 i el 1325, la seva aportació fou fonamental dins l’escola barcelonina Amb la seva pintura va saber revisar el discurs figuratiu del seu pare sense desaprofitar-ne alguns aspectes essencials La fidelitat d’Arnau als esquemes italians del taller familiar trobà un complement necessari en la nova escena internacional que, ja des del 1336, havia acollit el taller i les troballes de Simone Martini a Avinyó A partir d’aleshores el mestre de Siena i el seu equip…

Visitació de Maria a Elisabet i Dormició Taules procedents d’un retaule de l’església de Sant Feliu de Vilac Vall d’Aran, ara al Musèu dera Val d’Aran S’atribueixen al Mestre de Viella final del segle XV Enciclopèdia Catalana – FTur La pintura dels darrers dos terços del segle XV a Lleida i les seves terres, inclosos els Pirineus, no és en absolut d’una qualitat artística destacada, ni tampoc es presenta cohesionada per les directrius de cap individualitat reeixida que, des del seu obrador, hagués pogut incidir en els grans trets de les pautes creatives i estilístiques de l’esmentat àmbit…