Resultats de la cerca

L’arquitectura dels ordes mendicants és molt rellevant en la gènesi d’una arquitectura gòtica al migdia de França, si bé no cal exagerar-ne la importància, com tampoc no seria just subestimar-la L’ús precoç dels procediments del gòtic septentrional i també la revaloració de la tipologia de la nau única es poden considerar dues aportacions essencials de l’arquitectura mendicant Tenint en compte la importància de Tolosa de Llenguadoc, antic centre dels corrents herètics de la primeria del segle XIII, aquesta ciutat també fou la primera gran fundació de l’orde dels predicadors, des d’on van…

Al voltant del 1500 les maneres artístiques que es difonen per les corts europees tenen un altre sentit que el de la renovació latent en les pintures del mestre o els mestres que treballen a Canapost, la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Perpinyà diferent igualment de la renovació del realisme profund, dramàtic i, alhora, majestuós expressat per Bartolomé de Cárdenas, el Bermejo, i distint també de l’eclecticisme que fan palès pintors locals com Gabriel Guàrdia o forans com Pere de Fontaines i Joan Gascó Són els pintors de procedència nòrdica que arriben a Catalunya al final del segle XV o al…

Làpida fundacional de l’actual edifici, on consta que la primera pedra de l’església va ser collocada l’1 de maig de 1285, amb Jeroni de Montoliu com a rector ECSA - GSerra D’ençà de la seva fundació, Vilafranca va estar molt vinculada a la Corona perquè el domini senyorial de la població va ser des d’aleshores del rei, el qual el 1191 li va concedir una carta de poblament El rei hi tenia sempre un batlle i fins i tot el 1217 hi celebrà unes corts Ramon Muntaner, en la seva Crònica , diu que el 1274 Vilafranca “… era ya una noble vila e bona…” I no és estrany, perquè durant el segle XIII…

Crucificat de la creu dels Esmalts Aquesta obra mestra, feta a Girona vers 1350-60, acredita l’ús de models italians de Siena BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras L’art de l’orfebreria de l’època gòtica ocupa, dins del conjunt de les arts de l’objecte, un lloc complex perquè, en les seves manifestacions més àlgides, inclou expressions de caràcter arquitectònic, escultòric i pictòric dins un mateix conjunt El gran valor sumptuari i pecuniari de la seva matèria primera l’or, l’argent i altres matèries preuades incorporades, les finalitats litúrgiques i de cerimonial cortesà o,…

Nau sud de l’església monacal, amb les capelles laterals afegides en època de l’abat Copons FBedmar Des del principi del segle XIV i durant tota la centúria s’emprengueren a Poblet un seguit d’obres que havien de transformar la fisonomia del conjunt cistercenc original, tot integrant-hi el gòtic de plenitud Aquest nou període arquitectònic en la història plurisecular de Poblet començà amb l’extensa obra feta sota Ponç de Copons, l’abadiat del qual 1316-48 –el més llarg, seguit de prop pel del seu tercer successor, Guillem d’Agulló 1361-93– fou el més ric en obres Fou, a més, el primer abat…

Introducció Campanar de la Seu Vella de Lleida, punt culminant del perfil de la ciutat ECSA - GS S’ha dit amb raó que la imatge més sobresortint que es percep de la ciutat en els temps del gòtic és la de la catedral, l’edifici principal que al llarg d’anys i de decennis ha estat i és encara avui dia, en molts casos, el centre i el símbol de la comunitat ciutadana L’estructura urbanística de la majoria dels centres històrics de les ciutats europees, i també la de molts pobles i viles, té el principal nucli i pol d’atracció en el centre religiós que aplega el conjunt d’edificacions…

Els antecedents Molt poc es pot dir dels objectes d’orfebreria pertanyents a l’època comtal a Catalunya a partir de les obres que han arribat fins a l’actualitat No obstant això, se’n tenen referències a través dels documents més antics de les esglésies catalanes, en donacions d’objectes d’or i argent fetes pels fundadors o restauradors del culte cristià, en particular de creus i calzes L’acta de dedicació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll, del 888, cita un calze i una patena d’or el testament de Riculf, bisbe d’Elna, atorgat el 915, dona notícia de dues creus d’or amb…

Ram de la reixa de la Figuera, d’autor anònim Catedral de Tarragona Una de les reixes més populars del gòtic català és la coneguda popularment amb el nom de “reixa de la Figuera”, que tancava el cor de la catedral de Tarragona per la banda del presbiteri Aquesta obra, quees pot datar al segle XV, segueix l’estructura tradicional de tres parts amb barres de secció circular coronades per un floró de lliri Les barres més properes a la porta, però, tenen un diàmetre més gran i acaben amb dos rams de figuera, fet del qual deriva el seu nom Es…

Introducció L’actual basílica de Santa Maria de Tortosa s’aixeca sobre l’antiga seu romànica bastida a la segona meitat del segle XII Aquesta edificació i el palau del bisbe han vertebrat des de l’edat mitjana la parròquia o el barri de Santa Maria, un dels més emblemàtics de la ciutat El sector es troba encaixat entre l’Ebre, el turó de la Suda i el barranc del Rastre Ha estat ocupat històricament pel fòrum de la Dertosa romana, la medina de la Turtūša musulmana i el centre administratiu i religiós de la ciutat cristiana baixmedieval Una característica de Santa Maria de Tortosa que la…

Introducció El convent de Santa Caterina ha estat el model –en molts aspectes encara l’és– que s’ha fet servir en la historiografia de l’art català per a explicar el procés d’implantació de l’arquitectura gòtica meridional al nostre país, amb l’aparició de formes que semblaven prou allunyades de la tradició i els models arquitectònics usuals Es tractava d’un exemple d’edificació singular i innovadora dins d’un paisatge tradicional de l’arquitectura medieval, que permetia entendre una revolució primerenca, dins de la primera meitat del segle XIII, que obria nous horitzons a l’arquitectura…