Resultats de la cerca

Gerra d’aiguamans de cos globular, envernissada de color verd La decoració és formada per rosetes estampades i segells de roses i casetes en relleu Les nanses tenen forma d’animal És una obra barcelonina del segle XV Collecció privada – JACerdà La terrissa baixmedieval catalana, entesa com a tal la realitzada a partir del segle XIII fins al XVI, no fou motiu d’interès per la investigació arqueològica fins la darrera dècada del segle XX, ja que fins aleshores només s’havien dut a terme estudis de la ceràmica grisa d’època altmedieval De fet, la primera taula tipològica de formes de terrissa…

Rajola rectangular, pintada amb colors verd i morat, decorada amb la representació d’una llebre o conill entre branquillons de pi Manufactura de Barcelona del segle XIV, va ser trobada en un mas proper a la necròpolis paleocristiana de Tarragona ©Museu de l’Enrajolada, Martorell, Collecció Faraudo, núm inv 1591 Actualment es diferencia perfectament el que és la pisa de la terrissa, però històricament el terme pisa ha tingut un significat més imprecís No es pot descartar que allò que la documentació anomena obra de Pisa fos ceràmica totalment o parcialment recoberta d’un vernís metàllic…

Els objectes de ceràmica, per al seu estudi, presenten dos avantatges respecte a d’altres elaborats amb materials diferents la seva perdurabilitat en el temps i la impossibilitat de reciclar-los Se sap del cert que part dels atuells de metall o de vidre, un cop fets malbé, es recollien, es refonien i se’n feien de nous, de manera que moltes peces antigues han desaparegut reconvertides en objectes diferents Els materials orgànics són peribles, és a dir, es descomponen si no es conserven en unes determinades condicions ambientals Una peça de ceràmica es pot fragmentar, pot perdre la decoració,…

El substrat històric i el seu contingut Pere II atorga privilegis a la ciutat de Barcelona, vinyeta dels Usatges de la paeria de Lleida El còdex s’illuminà en dues etapes Aquesta miniatura pertany a la primera, entre 1321-28, d’estil lineal AML, ms 1375, foli 121 – LMelgosa Abordar l’anàlisi i la descripció del corpus d’aquesta tipologia de còdexs manuscrits demana, d’antuvi, preguntar-se per les raons del seu caràcter essencialment concentrat en el temps dins el primer terç i com a màxim fins a mitjan segle XIV, que es correspon als regnats de Jaume II, Alfons III i els primers anys de Pere…

Els inventaris i els encants són els documents que bàsicament donen notícia dels tipus de vidres produïts en aquest període És fàcil observar-hi que la varietat de formes per a diferents usos és major al segle XV que a l’anterior, com també l’extensa presència d’objectes de vidre a les cases catalanes La confrontació entre la documentació d’arxiu i les peces que s’han conservat sovint genera alguns problemes d’atribució formal La utilització d’un ampli ventall de noms per a designar els vidres, probablement per les varietats dialectals, i el fet que molts d’aquests noms no han arribat fins…