Resultats de la cerca

Al Museu de la Seu de Manresa es conserva, amb el núm inv 0001, un magnífic frontal obrat vers el 1357 a Florència Fa 90 cm d’alçada per 333 cm d’amplada Fou donat a la Seu per l’home de lleis manresà Ramon Saera en el seu testament del 1357 Frontal de la Passió de la Seu de Manresa El 1357 el jurista Ramon Saera donà aquest importantíssim llenç pintat i brodat al temple on encara es conserva És un exemple magnífic de la influència florentina en les arts catalanes d’aquesta època, ja que va ser manufacturat per Geri Lapi a Florència, segons consta en una inscripció a la part inferior de l’…

L’arquitectura civil gòtica a Barcelona té unes característiques, quant als materials constructius i al projecte arquitectònic, que la identifiquen amb el panorama de l’arquitectura baixmedieval catalana i fins i tot continental Aquest fet s’origina, en part, per la proximitat de les pedreres de Montjuïc, però bàsicament per la tradició constructiva que, com a conseqüència, s’esdevé de l’ús sistemàtic de carreus en qualsevol tipus de construcció Altres materials del moment són el morter argilós de calç, probablement una de les principals aportacions d’aquesta arquitectura històrica la tàpia,…

Principals esglésies de Sardenya amb influències catalanes segles XIV-XVI R Coroneo i C Puigferrat El 1297, el papa Bonifaci VIII creà el regnum Sardiniae et Corsicae i el concedí en feu a Jaume II de Catalunya i Aragó Sardenya aleshores era dividida entre el jutjat d’Arborea, l’únic dels regnes medievals sards que pervivia, i els senyors pisans i genovesos El 1323, l’infant Alfons desembarcà a l’illa i es dirigí cap a la Càller pisana per posar-hi setge El 1326 el Castell de Càller es lliurà definitivament als catalans Amb tot, solament a Càller aquest esdeveniment clou el cicle de la…

Detall de l’antiga capçalera de Sant Feliu de Sabadell, temple consagrat el 1488 ECSA - GSerra La diòcesi de Barcelona, a semblança de les altres diòcesis més meridionals del país o properes al mar, va conèixer al llarg de l’època del gòtic una etapa de construcció de noves esglésies parroquials, generalment damunt l’emplaçament d’antics temples romànics En primer lloc, des de l’inici del segle XIV, a la ciutat de Barcelona, que és sempre un punt obligatori de referència en tractar del gòtic català, s’aixecaren de bell nou les parròquies de Santa Maria del Pi, Sants Just i Pastor i Santa…

Pere de Guines va ser un escultor francès que durant la primera meitat del segle XIV treballà a les obres reials del regne de Mallorca i de Catalunya La seva personalitat artística no ha estat encara gaire definida, tot i que sembla emmarcar-se en els corrents gòtics d’influència nòrdica que tanmateix registraren les modes toscanes La importància dels comitents revela la vàlua atorgada a l’artista El nom de Pere de Guines és conegut des de la segona dècada del segle XX a través de documents publicats per A Rubió i Lluch i J Rius, que relacionen l’escultor amb el rei Pere el Cerimoniós i la…

Els primers anys de la quinzena centúria, l’actual església parroquial de l’Assumpció de Traiguera Baix Maestrat, Castelló va gaudir de transformacions arquitectòniques significatives i, simultàniament, va enriquir el seu tresor litúrgic, en modernitzar-lo mitjançant les pautes del nou corrent internacional que impregnava les arts plàstiques a les ciutats de Barcelona i València Per aquest motiu, els jurats de la vila de Traiguera, en un moment de puixança econòmica i artística, desitjosos de contractar l’argenter més destacable d’aquell territori, es van decidir pel mestre morellà Bernat…

Sant Francesc de Girona El convent de franciscans de Girona era situat al Mercadal, en una extensa zona que avui és ocupada pels edificis del carrer Nou i de l’avinguda de Sant Francesc més propers al riu, i per l’espai de l’actual plaça de Josep Pla Per comunicar-se amb el nucli urbà, aquesta comunitat religiosa va sufragar les obres de construcció d’un pont sobre l’Onyar, que lògicament s’anomenà de Sant Francesc, el qual va ser aterrat a mitjan segle XIX per aixecar-hi l’actual pont de Pedra Girona és l’única ciutat catalana on s’ha pogut demostrar documentalment l’evidència d’una visita…

Santa procedent del monumental sepulcre d’alabastre del bisbe Bernat de Pau † 1457, a la capella de Sant Pau de la catedral de Girona, ara conservada al Museu de la Catedral ©R Manent L’estil internacional, que havia arribat a Catalunya cap al final del segle XIV, aconseguí evolucionar amb èxit i adaptar-se a les peculiaritats locals Havia estat la tendència artística dominant fins ben entrada la dècada dels cinquanta, tot i que en el seu darrer període alguns dels escultors que consten actius a Catalunya ja havien començat a experimentar puntualment amb les noves modes flamenques, com és el…

Les arquetes formen un dels conjunts més interessants del període A diferència de les caixes i els cofres, amb els quals alguns grups d’arquetes presenten parallelismes, no formen un conjunt homogeni pel que fa a solucions tècniques i formals El seu interès rau precisament en la varietat de materials i tècniques emprats per a la consecució de solucions formals diferents en cadascun dels grups, que d’antuvi poden semblar divergents, però que l’estudi revela d’una coherència extraordinària A grans trets, es poden agrupar en arquetes amb solucions similars als cofres, és a dir, arquetes ferrades…

Sant Antoni Abat, atribuït a Macià Bonafè, part de la tanca del cor o barana de la trona de la catedral de Vic Aquest baix relleu de fusta de noguera potser va formar part de la tanca del cor o de la barana de la trona de la catedral de Vic Entre el 1440 i el 1447 l’escultor barceloní Macià Bonafè va fer a la seu de Vic un nou cor, una trona i un “lligender” Sembla que la trona tenia una estructura semblant a la de la catedral de Barcelona, amb planta poligonal i una escala d’accés adossada al mur Museu Episcopal de Vic - JM Díaz Durant tot el segle XV, els temples dels països de la corona…