Resultats de la cerca

L’antiga canònica de Santa Maria de Manresa, un edifici bastit amb tanta ambició i magnificència que ha estat conegut des del segle XIV amb el nom de la Seu ECSA - GSerra Entre les creacions més belles i originals de l’arquitectura gòtica catalana hi ha algunes esglésies d’envergadura considerable que adoptaren la tipologia de tres naus, com les catedrals, però que no foren pas seus episcopals Amb tot, algunes són popularment conegudes com a seus o catedrals Santa Maria de Manresa, per exemple, que tothom denomina la Seu Semblantment, l’església de Santa Maria del Mar, a…

La recerca de testimonis pictòrics de la segona meitat del tres-cents en l’àmbit septentrional català dona resultats més aviat decebedors Costa de creure que la intensa activitat arquitectònica, escultòrica i d’orfebreria gironina no tingués la seva correspondència en les arts pictòriques Més aviat cal pensar en la pèrdua gairebé absoluta de les peces i recórrer a la documentació per evocar alguns noms i obres que decoraren els espais sacres gironins, abans que despuntés Lluís Borrassà a la darreria del segle Aquest mestre, tot i desenvolupar bona part de la seva activitat des…

Crucifixió, i santa Tecla i sant Pau, pintures que ornaven les sarges del reliquiari de santa Tecla, antigament sobre la tomba de Joan d’Aragó al presbiteri de la catedral de Tarragona Aquestes obres són una de les escasses mostres de pintura sobre tela que ens han pervingut MDT – JFarré La primera pintura tarragonina del gòtic s’ha de cercar al segle XIV A la vista del que s’ha conservat, no disposem d’antecedents romànics o de l’estil del 1200, de pintura mural o sobre taula Al segle XIII, en aquests territoris de la Catalunya Nova, aparentment molt més interessats en l’escultura, de fet,…

Data 29 i 31 de juliol de 1460 Els marmessors de Jaume Vergós I, mort dos dies abans, van fer l’inventari dels béns del pintor que eren a casa seva, al Carrer Ample de Barcelona En l’entrada o botiga del dit alberg trobam les coses següents primo , dos taulers d’obrar, antics, per l’ofici de pintor ítem, VIII moles, entre grans e poques, per molre colors ítem, un armariet petit per a tenir colors ítem, una caixota antiga dins la qual havia algunes mostres de poca vàlua ítem, un artibanc de dues cases en què està carbó ítem, un retaule complit traçat ítem, una caixa plana dins la qual ha…

1416-1417 El bisbe i el capítol de Girona demanen a diversos mestres d’obres la seva opinió sobre la millor manera de continuar la fàbrica de la catedral Escoltats el seu parer i el del mestre major Guillem Bofill, decideixen prosseguir amb una única nau la catedral gòtica començada a l’inici del segle XIV En nom de la santa i indivídua Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant Amén* Així com els fidels del Senyor erigeixen i construeixen habitatges i cases profanes destinades als usos mundanals, amb obra ornamentada, molt més els mateixos fidels que observen la fe ortodoxa haurien de fomentar amb…

Data v 15 de juliol de 1415 Els procuradors de la parròquia de Sant Andreu de Gurb Osona i Lluís Borrassà, pintor de Barcelona, pacten la realització d’un retaule dedicat a sant Andreu per a l’altar major de l’església parroquial En nom de nostro Senyor Déu sia e de madona Sancta Maria, amén Trachtats e avenguts són capítols entre los honrats senyors \mosèn Pere Bonell, prevere/, lo senyor en Masberenguer, Pere Domènech, Francesch Quer, Jachme de Camp-ras, procuradors de la paròquia de Gurp, del bisbat de Vich, de una part, en Luys Borraçà, pintor, ciutedà de Barchinona, de l’altre part, en e…

Façana nord, vista des del claustre, amb el campanar de la catedral romànica, anomenat torre de Carlemany, que s’aprofità com a contrafort en la nova construcció gòtica ECSA - FT Els precedents El referent principal de la imatge que defineix el perfil i la fesomia de Girona és la catedral de la ciutat, edifici que configura l’indret més genuí del nucli històric D’estil preferentment gòtic, la catedral ha estat bastida al llarg dels temps en l’espai de l’antic fòrum romà i és el resultat de la superposició i addició de diferents estils, des del romànic fins al neoclàssic Des de la fundació de…

Data del 23 de febrer al 15 de desembre de 1386 Els obrers i el capítol de la catedral i el vicari del bisbe de Girona demanen a diversos mestres d’obra la seva opinió sobre la millor manera de continuar la fàbrica de la catedral, amb una nau o bé amb tres Les consultes van ser convocades perquè alguns mestres van posar en dubte, en una reunió en què hi era present Pere el Cerimoniós, la viabilitat de construir l’església amb una sola nau Sàpiga tothom que els venerables barons, senyors Galceran de Vilanova, ardiaca de Besalú, i Pere de Carrera, prevere del capítol de l’església…

Aquesta estola es va trobar al sepulcre del bisbe Ramon d’Escales, a la catedral de Barcelona Aquest personatge, mort a la Ciutat Comtal el 1398, va ser abat del monestir de Vilabertran, bisbe d’Elna, de Lleida i de Barcelona 1386-98 i conseller del rei Pere III Va ser partidari del papa Climent VII durant el cisma d’Occident Protegí els jueus barcelonins en l’episodi de l’incendi del Call El seu sepulcre de la catedral de Barcelona, esculpit per Antoni Canet, es va obrir el 1936, en el moment en què la Comissió de Salvament del Patrimoni, dirigida per Joaquim Folch i Torres, va obrir també…

Al Museu de la Seu de Manresa es conserva, amb el núm inv 0001, un magnífic frontal obrat vers el 1357 a Florència Fa 90 cm d’alçada per 333 cm d’amplada Fou donat a la Seu per l’home de lleis manresà Ramon Saera en el seu testament del 1357 Frontal de la Passió de la Seu de Manresa El 1357 el jurista Ramon Saera donà aquest importantíssim llenç pintat i brodat al temple on encara es conserva És un exemple magnífic de la influència florentina en les arts catalanes d’aquesta època, ja que va ser manufacturat per Geri Lapi a Florència, segons consta en una inscripció a la part inferior de l’…