Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
De la vela al vapor
Vapor General Armero, SFarriols, sd MMB El darrer terç del segle XVIII representà l’inici d’una nova etapa per a la navegació, esperonada pel desenvolupament de les relacions comercials amb Amèrica Això és particularment palès en el cas de Catalunya En efecte, la fixació de contactes amb els mercats colonials de la Península Cadis i Gibraltar, essencialment facilità l’avenç d’una flota adreçada a connectar els mercats català i ultramarí, la qual cosa incrementà notablement els efectius navals Les dades són clares segons Josep Maria Delgado, al voltant del 1765 la flota catalana…
1840-1868: L'era del vapor
Catalunya, la fàbrica d'Espanya Quadre 31 Producte interior brut de l'economia catalana, 1850-1870 El període del 1840 al 1868 ha conegut una forta acceleració dels processos d’industrialització i de modernització de l’economia catalana que l’han dut, i per molt de temps, a ocupar el lloc més destacat en l’àmbit de la indústria de l’estat espanyol Catalunya ha esdevingut la fàbrica d’Espanya Les dades més agregades reflecteixen bé aquest dinamisme, com es pot veure en el quadre 31 El PIB català augmentà regularment a un ritme superior al del conjunt espanyol, de manera que incrementava…
Energia per a les màquines
L’energia és un element que va indissolublement unit a l’activitat humana Sense ella, el treball de l’home difícilment hauria produït més béns que els estrictament indispensables per a la subsistència de l’espècie Per això, l’home sempre ha cercat l’energia suficient que li permetés de rendibilitzar al màxim el seu treball Els animals, el vent i l’aigua han estat tradicionalment les fonts d’energia utilitzades i han proporcionat l’energia fonamental de les economies preindustrials Aquest tipus d’energies foren suficients mentre el treball era bàsicament…
La metal·lúrgia: de les reparacions mecàniques a les construccions metàl·liques
La segona edat del ferro Reparació i construcció de maquinària Anunci de la fàbrica de màquines de cosir Escuder, publicat a "Indicador General de Barcelona", 1987 El 1833, la fàbrica Bonaplata inicia la mecanització dels processos industrials el 1834, el paquebot “El Balear”, de la Companyia Catalana, enceta la modernització del transport marítim a Espanya el 1848, la línia ferroviària entre Mataró i Barcelona revoluciona el transport terrestre a la Península L’adopció del vapor va significar l’adopció del maquinisme De cop i volta, la indústria de maquinària emergeix, també per als catalans…
La indústria nova
El cotó, “un nou invent que no es coneixia en aquest regne” Aquesta frase de la Junta de Comerç de Barcelona resumeix perfectament l’opinió que, a mitjan segle XVIII, tenien els contemporanis del que era la manufactura cotonera Es tractava d’una indústria nova, però no tant pel tipus de fibra que treballava —la fabricació de teixits de cotó blauets i barrejats amb lli fustanys tenia una llarga tradició a Catalunya— com per la manera d’organitzar la producció que havia adoptat i pel gènere final que elaborava, la indiana Sorgida a Barcelona al final dels anys trenta del segle XVIII, es…
El cotó, el rei del tèxtil
Alimentar i cobrir el cos són les dues primeres necessitats de l’home Les feines que s’hi remeten han tingut sempre un pes determinant dins l’activitat humana Des del Neolític fins a la Societat de Consum, la mòlta dels grans i el tissatge de les fibres s’han situat regularment en el centre mateix de les preocupacions socials Històricament, el moliner i el teixidor han estat l’expressió més pregona de l’Homo Faber Un home tip ha de parar de menjar Una persona ben vestida pot omplir els armaris de roba sobrera Mentre l’elasticitat-renda dels aliments és sempre baixa, l’elasticitat-renda del…
El “casino dels senyors”
Gran Casino, dit el “casino dels senyors”, Terrassa, L Muncunill, 1923 La installació del vapor com a energia de producció industrial l’any 1833 va ser l’inici de la transformació en profunditat de l’estructura productiva de Terrassa Una classe social de procedència agrària va utilitzar l’acumulació de capital per a organitzar i gestionar el procés d’industrialització de la ciutat La mentalitat d’aquesta nova classe dirigent urbana va mantenir molts dels seus trets, i l’endogàmia en el control de les fàbriques i en els càrrecs institucionals fou el sistema de govern de l’aparell…
El paper cabdal de l’aiguardent
Alambí, sd MCSVR / RM L’aiguardent esdevingué una de les primeres fonts de riquesa a la Catalunya del segle XVIII La seva producció augmentà ràpidament gràcies al major consum de begudes alcohòliques entre els catalans, sobretot de licors, però bàsicament per la demanda colonial i també nord-europea, incrementada pel consum creixent dels exèrcits i les armades D’altres raons de tipus pràctic afavoriren aquesta producció en primer lloc, la baixa qualitat de bona part dels vins catalans els feia poc competitius en el comerç atlàntic en segon lloc, l’elaboració de l’aiguardent permetia superar…
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…
1868-1891: Una decidida obertura exterior
Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda, promotor de l’aranzel del 1869 Banc d’Espanya La revolució de setembre del 1868 inicia un nou període a la història econòmica de Catalunya i d’Espanya que es presenta inicialment determinat per les reformes realitzades pels liberals sota la pressió del dèficit públic L’acció al Ministeri d’Hisenda de l’economista progressista català Laureà Figuerola, amb el suport gairebé incondicional del general Joan Prim, president del Consell de ministres fins que fou assassinat el 27 de desembre de 1870, dóna contingut i nom a les línies bàsiques de la nova…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina