Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Les incògnites del segle XXI
George W Bush, president dels EUA, Washington, 8-2-2008 B Smialowski-Getty Images El nou millenni s’està encetant amb molta més incertitud, perplexitat i contradiccions del que es preveia fa una dècada La fi de la bipolarització entre els Estats Units i l’URSS semblava donar pas a un temps ple de seguretat i coherència Així, un politicòleg nord-americà, Francis Fukuyama, l’any 1989 va parlar de «la fi de la història» com a resultat de la victòria total del model de societat del liberalisme econòmic, que acabaria consolidant-se arreu del planeta sota el lideratge indiscutible dels Estats Units…
Cap a una unió de corones?
L’any 1369, amb l’assassinat de Pere I de Castella a Montiel, la poderosa família aristocràtica dels Trastàmara va assolir la corona castellana a través d’Enric II i va encetar una etapa de reforçament feudal a Castella Simultàniament, la mateixa família va provocar una espectacular substitució nobiliària a Galícia i el reforçament del feudalisme eclesiàstic de la mitra de Santiago 1394 Entre el 1407 i el 1410, la branca menor d’aquesta nova dinastia castellana —que tenia interessos dins els ordes militars d’Alcántara i Santiago, i un sòlid patrimoni a Castella i Extremadura— va reprendre l’…
La promoció social
La vida pública Possibilitats de promoció social A la zona objecte d'estudi, la promoció social no va ser diferent de la del conjunt de les zones més romanitzades de l'Imperi Romà, i la variació de la seva estructura es va produir, per tant, més per evolució cronològica que per condicionaments locals La promoció social entre les diverses classes fou un fet que es va produir des d'època republicana en territori itàlic, si bé va arribar molt més tardanament a l'àmbit provincial, que té clars indicis d'aquest fenomen en època de Cèsar i una progressiva generalització a partir d'August L'escalada…
L’expansió mediterrània: un repte per als catalans
L’època de l’expansió catalana baixmedieval per terres peninsulars i per la Mediterrània se centrà al segle XIII, tot i que es prolongà fins al segle següent més exactament, abraçà des de la fi de la minoritat de Jaume I 1225 fins a l’inici del regnat de Pere el Cerimoniós, el qual aconseguí la reincorporació del Regne de Mallorca a la corona catalano-aragonesa 1344 Catalunya inicià l’etapa expansiva en el moment de l’afirmació de la pròpia identitat nacional i de la presa de consciència de la seva força, quan ja s’havia refermat el poder monàrquic Es coneixen els esdeveniments per l’…
Les dificultats polítiques a la baixa edat mitjana
Al final del segle XIII, fins i tot abans en algunes regions, va cessar abruptament el procés expansiu que de manera sostinguda havia afectat tot Europa durant els dos segles anteriors Era el primer símptoma de l’esgotament del sistema feudal, d’un model de desenrotllament Des d’aleshores, les grans fams i epidèmies dels segles XIV i XV van posar en evidència els desequilibris d’un sistema obsolet Era la crisi del feudalisme Es tractava d’una crisi generalitzada que afectà totes les estructures materials, socials i mentals Fams i epidèmies determinaren reajustaments dels sistemes d’explotació…
Secularització i creences
Els antecedents immediats Des del punt de vista de les creences i dels comportaments religiosos, la societat catalana de les acaballes del segle XX ha esdevingut una societat secularitzada i plural Però les dues darreres dècades d’aquest segle no han estat de grans canvis radicals, ans més aviat de consolidació i, fins a cert punt, de normalització, arran d’unes transformacions que en molt bona part s’havien produït ja en els decennis immediatament anteriors En l’àmbit religiós, en efecte, el gran punt d’inflexió que marcà un tombant decisiu, de conseqüències incalculables i relativament…
De la gran esperança a la gran ensulsiada
El primer volum d’aquesta Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans cobreix un període de molts milers d’anys Els tres següents, dedicats a l’edat mitjana, estudien cadascun uns quants segles El cinquè i el sisè, un segle cada un El setè, mig segle El vuitè, uns tres decennis El desè i l’onzè comprenen un període d’uns vint anys cadascun Aquest volum novè és el que abasta un període més breu pràcticament, només vuit anys els que van de l’abril del 1931 al mateix mes del 1939 I amb raó, perquè ni abans ni després no han passat en tan poc temps tantes coses que hagin marcat tan…
Les víctimes: persecució i repressió
El 6 de novembre de 1934, un mes després de la revolta del Sis d’Octubre, quan en un moment d’aldarull el president de les Corts intentava restablir la calma, José Antonio Primo de Rivera va cridar “Lo que tiene que hacer el señor presidente es dejar que nos peguemos alguna vez” Julián Besteiro, l’equànime president, no va pas donar permís per a fer-ho, però ni ell ni les poques persones serenes que hi havia aleshores a Espanya no van poder impedir que esclatés una guerra civil ferotge, molt més plena d’odis, venjances i violències que qualsevol guerra internacional Aquesta dolorosa realitat…
La República fins l’any 1936
L’historiador que intenta fer un balanç dels èxits i dels fracassos de la Segona República espanyola, i de la Generalitat catalana que es trobava embarcada en el mateix vaixell, no pot oblidar que l’Estat espanyol no restava al marge de les grans crisis —econòmica, social, política, ideològica— que es van iniciar a la darreria dels anys vint i que esclataren amb tota la seva força els anys trenta La crisi dels anys trenta La victòria dels aliats el 1918 semblava haver consolidat els règims democràtics parlamentaris, però a partir de la crisi econòmica del 1929, l’atur forçós, la inflació, la…
El llarg segle d’expansió als Països Catalans
“Oh foll què fas Per què menysprees lo meu manament Lleva e fe ço que jo t’he manat e sàpies que si ho fas, que tu e tos infants e tots tos parents e amics n’hauran bon mèrit de Déu per l’afany e treball que tu ne passaràs encara n’hauràs mèrit de tots los senyors qui són eixits ne són en l’alta casa d’Aragó” Davant de la segona aparició del vell home vestit de blanc que l’increpava enmig d’un fantasmagòric somni, Ramon Muntaner, l’antic almogàver ja seixantí i aburgesat en la seva alquería de Xilvella —prop de València—, difícilment podia dir que no Cap al 1325 i després d’haver servit…