Resultats de la cerca

La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori de Tortosa i…

El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…

La guerra civil catalana 1462-1472 L’època “de les torbacions” 1462-72, tal com la denominaren els contemporanis, va ser el procés final d’una crisi ben complexa i d’enfrontaments politico-socials, latents des de feia temps, que s’agreujaren al Principat a mitjan segle XV En el conflicte es dirimia el concepte de pactisme, que havia regulat la relació entre el sobirà i les institucions al llarg del darrer segle, i s’hi afegiren les bandositats entre la noblesa, l’oposició entre els remences i els senyors feudals, i a les ciutats, les lluites pel poder com, en el cas de Barcelona, entre la…

Portada del núm 43 de “Lletra de Canvi”, Barcelona, 1997 Image El canvi dels anys vuitanta Hi ha dos factors que han marcat clarament l’evolució de la literatura catalana d’ençà dels anys vuitanta la seva institucionalització arran de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya i l’evolució general de la societat catalana cap a uns determinats modes de producció i consum cultural que es poden qualificar de postmoderns La literatura catalana ha hagut de convertir-se en una literatura constituïda, a la qual s’ha demanat que ofereixi qualitat i prestigi a l’idioma, que fonamenti la…

Primer festival de L’Escala en Hi-fi celebrat a la Fuliola, 1968 AHCT-coll R Carrera La dècada dels anys seixanta fou, sens dubte, una etapa de gran confiança en el futur, malgrat les dificultats —que semblaven superables— Aquesta actitud fou especialment visible entre un sector social que adquirí un relleu particular, els joves del món desenvolupat, membres d’una societat immersa en un espectacular creixement econòmic Aquest món occidental, però, vivia en democràcia i, per tant, l’eclosió de grups que qüestionaven la pròpia societat —incloent-hi les formes polítiques de la democràcia formal…

Conservadors i liberals dels Països Catalans, enquadrats en els partits monàrquics, van ser puntals fidels de l’entramat polític de la Restauració mentre van tenir uns caps de partit amb autoritat suficient per a neutralitzar les discrepàncies i els personalismes Però a partir de la mort d’Antonio Cánovas del Castillo 1897 i de Práxedes Mateo Sagasta 1903, i sobretot amb la desaparició dels vells capitostos provincials de la seva generació, les forces dinàstiques es fraccionaren en tendències que no reconeixien cap direcció única Nouvinguts a la vida política o antics companys de partit…

El context "Ha arribat el moment en què els homes no faran allò que les màquines poden fer" Karl Marx Usos del temps El 1983 l’escriptor Lluís Racionero va obtenir el XI premi Anagrama d’assaig amb un llibre que esdevingué un autèntic best-seller Del paro al ocio La reflexió de l’autor —conegut llavors per les seves obres sobre urbanisme i filosofies de l’underground — arribava en el moment oportú aprofitant l’augment galopant de l’atur, que al principi dels vuitanta havia assolit taxes espectaculars, i reprenent les reflexions postmarxistes entorn la fi del treball d’André Gorz Adéu al…

El context La societat mancada de distraccions que descrivia Josep Coroleu i Inglada a Memorias de un menestral de Barcelona començà a canviar a partir del 1840 El cens del 1847 d’aquesta ciutat registrà 174 746 habitants, la qual cosa representava un increment de població del 47,7% en només dotze anys, i aquest tant per cent es disparà de mitjan segle en endavant fins que arribà als 450 000 al final del vuit-cents El creixement era fruit de la industrialització, que imposava una nova dinàmica social La indústria…