Resultats de la cerca

Els camins dels segles XVI i XVII El mapa de camins adjunt s’ha elaborat a partir de la informació viària de quatre guies de camins dels segles XVI i XVII Es tracta dels repertoris del valencià Pero Juan de Villuga 1545-46 i d’Alonso de Menese 1576, de l’ Itinerario d’Ottavio Cotogno 1608 i de la Guia de Giuseppe Miselli 1684 L’obra més significativa és el Repertorio de todos los caminos de España hasta agora nunca visto , de Villuga, que pot ser considerada com la primera guia de camins dels Països Catalans i d’Espanya, vigent més d’un segle El Repertorio de Menese és menys original però…

Anunci de lloguer de carruatges, sd MHCB / GS El tret més destacat de la xarxa de camins dels Països Catalans al segle XVIII fou la vigència de l’esquema viari configurat amb les vies romanes És a dir, un eix parallel a la costa, de Salses a València l’antiga via Augusta, a partir del qual arrencaven les diverses vies de penetració a l’interior, adaptades al joc d’obstacles i passadissos que imposava el relleu Podem assenyalar-ne les següents a Catalunya, la que unia Perpinyà amb Lleida, a través de les valls de la Tet i del Segre les que convergien al rerepaís de Barcelona, procedents de Vic…

L’home dels segles X i XI era plenament conscient de la fragilitat de la seva existència terrenal Sabia que el pas del temps el conduïa inevitablement a la mort, perquè “ningú que ha estat posat en la carn pot evadir la mort” La mort inevitable no deixava d’inspirar por, específicament “la mort sobtada”, aquella mort inesperada, causada per una malaltia imprevista o per les ferides rebudes a la guerra Posat davant la mort “torbat d’espant, amagat en el meu cor, meditava sobre la vinguda del judici etern” Així, la por de la mort no era tan sols la por d’assumir la finitud del “…

El Fòrum de les Cultures 2004 —l’adjectiu universal es va perdre pel llarg camí— és una creació genuïnament barcelonina És la denominada tercera via Ni Jocs Olímpics ni Exposició Universal o Internacional Barcelona, esperonada per l’èxit del 1992, va inaugurar el tercer format de gran esdeveniment, amb la cultura com a fil conductor i amb el protagonisme principal de les ciutats i no dels estats «L’experiència barcelonina en l’organització d’esdeveniments complexos, amb aportacions i protagonistes diversos i molt abundants, n’ha permès crear un de bell i excitant, innovador i…

Les característiques de cada indústria determinaven assignacions diferents dels factors de producció capital fix, treball, primeres matèries En la indústria paperera, per exemple, el capital fix tenia un pes molt rellevant i el procés productiu imposava la concentració de la força de treball en el molí En canvi, el capital fix era molt menys decisiu en les indústries tèxtils i el cicle productiu es podia fraccionar en un ventall molt ampli d’unitats de producció, predominantment domèstiques Per tant, la plasmació de cada indústria en el territori havia de ser diferent D’altra banda, i…

Carrer de l’estirp hebraica, Palma de Mallorca, 1788 AGS / AC Les tres illes majors de les Balears experimentaren un creixement urbà d’importància i característiques diverses al llarg del set-cents Per a Palma de Mallorca hom calcula un augment d’uns 5 000 habitants, passant dels 28 882 registrats l’any 1715 als 34 073 del 1787 Un curs irregular, amb les màximes taxes a la primera meitat del segle, una predominança del creixement rural per damunt de l’urbà, i una important densitat d’aquest, amb 134 habitants per km 2 , constitueixen alguns dels trets significatius a Mallorca D’altra banda,…

Historia de la vida y hechos de DJuan de Serrallonga , Barcelona, segle XIX AHC / RM Els dramaturgs castellans del Siglo de Oro cultivaren assíduament el gènere de la serrana o dona bandolera Aquestes serranas encarnaven un tipus prou peculiar de bandolerisme, és a dir, el que es dedicava a la depredació d’homes El desencadenant d’una conducta tan antisocial era sempre el mateix es tractava, en general, de dones enganyades o ultratjades per un galant falsari, i que, per despit, i fins i tot nimfomania declarada en alguns casos, no dubtaven de posar-se a l’aguait per camins i fondalades, a fi…

Itineraris de Tirant lo Blanc El Tirant lo Blanc és una novella viatgera Els viatges que fa el protagonista durant els onze anys en què transcorre la seva vida novellesca van articulant les successives etapes vers la seva plenitud cavalleresca, militar i sentimental A fi que Tirant arribi de cavaller errant a cèsar de l’imperi, Joanot Martorell li fa recórrer centenars de milles Anglaterra, Escòcia i part del nord de França, primer, i després tota la Mediterrània, per la qual Tirant navega entre orient i occident diverses vegades Alguns dels indrets europeus del Tirant foren visitats pel…

RLlull, mestre de Sant Francesc, segle XV BC Nascut a Ciutat de Mallorca 1235, Ramon Llull, de sobrenom el doctor illuminat, fou la viva encarnació de l’autodidacte que assimilà gran part de la cultura de la seva època Coneixedor de la cultura cristiana, se situà dins les tesis fonamentals de l’augustinisme medieval, més deutor de Plató que d’Aristòtil, amb influències dels victorins, però també ho feu voluntàriament en les tradicions hebraico-cabalística i islàmica En parlar de Llull no es pot oblidar que el missioner precedí el pensador i l’escriptor, a judici d’Eusebi Colomer, per a qui l’…

Vista de Flix, cavaller de Beaulieu, segle XVII BC Des de mitjan segle XIV i a causa de les cícliques crisis de subsistència que patia la ciutat, el proveïment de blat per a satisfer les necessitats de gra dels habitants fou una preocupació constant de les autoritats de Barcelona Una part important d’aquest blat procedia de Castella, l’Aragó i les planes interiors de Catalunya —principalment de la Segarra i l’Urgell— i arribava a la ciutat per via terrestre o bé marítima En el primer cas, el blat es transportava a bast, amb rècules de mules que seguien l’itinerari secular de l’antiga via…