Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
El pacte de Gènova
Capella de Sant Sebastià al terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona RM En l’estat de revolta latent contra Felip V que vivia Catalunya a l’estiu del 1705, un fet cabdal va donar el tomb decisiu als esdeveniments que cada vegada eren més favorables al partit austriacista el 20 de juny, Antoni de Peguera i el doctor Domènec Parera, ambdós exiliats a conseqüència de la repressió exercida pel virrei Velasco, amb plens poders conferits pel grup de vigatans —Francesc Macià Bac de Roda, Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, Josep Moragues i Mas,…
Les revistes en català: una premsa impossible
Dibuix de M Martí del 1947 a “Ariel”, núm 17, Barcelona, maig del 1948 Coll part / GS En la conjuntura del 1951, davant les pressions d’editors i d’agents culturals catalans, el franquisme considerà oportú donar a entendre que les coses podien canviar, fins al punt que aquells cregueren que la liberalització potser aniria més enllà d’on a la pràctica es va quedar, i així van plantejar novament la qüestió de la premsa en català Se sap que existia la iniciativa d’un diari o, si aquest no s’acceptava, d’un setmanari, i que estava relacionada amb Joan Estelrich i Artigues i amb Josep Janés i…
La repressió lingüística i cultural
No es pot fer res més que esmentar els documents més notables que sortiren de París i de Madrid, al llarg del segle XVIII, i que constitueixen la mostra més clara de la imposició, als territoris de llengua catalana, de la llengua de l’estat És a la Catalunya del Nord on es registraren les primeres mostres de repressió lingüística La primera acció es produí a les escoles en l’ensenyament secundari, encarregat als jesuïtes Però ben aviat les mesures polítiques foren explícites L’any 1672, l’intendent Carlier publicà una ordenança per la qual s’establien a Perpinyà escoles primàries on els…
Les noces del comte
En la prodigiosa expansió territorial dels comtes de Barcelona, les armes van tenir una funció secundària en comparació amb l’eficàcia que tingueren les estratègies matrimonials La major part dels nous comtats foren adquirits gràcies als matrimonis Mentre que en el passat els casaments havien aportat sobretot aliances i xarxes de clientela, al llarg del segle XII aquests proveïren comtats sencers i, fins i tot, un regne L’abast d’aquesta política fou enorme les noces del comte mai no s’havien mostrat tan conqueridores Escriptura de donació per la qual Bernat III de Besalú cedeix…
Autogovern i administracions autonòmiques
No sembla un mal moment, ara que ens acostem a les dues dècades d’existència de les autonomies a Espanya, per preguntar-se fins a on s’han complert els objectius que van provocar la seva creació El que sembla evident és que les coses han canviat, i molt, en aquests més de disset anys Un primer balanç de govern autonòmic Previsió pressupostària de les administracions catalanes 1983-1995 L’any 1980, el 88% de la despesa pública era gestionat per l’administració de l’Estat i el 1 2% restant per les administracions locals Dels més d’un milió i mig d’empleats públics, només 350 000 ho eren dels…
Sota el signe de la Mancomunitat
Un dels trets que va caracteritzar l’evolució dels països occidentals a la darreria del segle XIX i el començament del XX va ser l’esforç que van realitzar per tal d’adaptar la maquinària administrativa a la nova societat de masses i a la creixent competitivitat internacional que s’imposava En l’àmbit català es va deixar sentir la influència del model de la prestigiosa Alemanya Aviat es va contestar la tendència espanyola a centralitzar i a uniformitzar l’administració amb la tendència a la descentralització i al reforçament del municipalisme, en part gràcies a l’estímul exercit pel…
Autogovern i finançament
Els límits de la confluència entre política i economia són sovint imprecisos Però això no hauria de portar a pensar que es pot pretendre resoldre amb l’economia i els seus tractaments més instrumentals allò que és estrictament polític, com són les bases de la convivència plurinacional i altres objectius polítics substantius Erròniament, molt sovint es busca en el debat sobre autogovern i finançament trobar, en les solucions provinents de les formulacions del federalisme fiscal, una via tècnica a allò que no s’ha resolt en el camp polític constitucional D’aquesta manera es confon la finalitat…
La dinàmica política i electoral
Cal començar subratllant una evidència per a Catalunya, el País Valencià i les Illes, l’etapa d’autogovern limitat iniciada entre el 1980 i el 1983 constitueix l’experiència d’institucionalització política més sòlida i més llarga —a les terres balears i valencianes, l’única experiència— des del principi del segle XVIII, des dels decrets de Nova Planta Tanmateix, aquesta etapa no va arrencar als tres països en les mateixes condicions polítiques, socials ni ambientals Mentre que al Principat el procés constituent de l’autonomia 1977-79 s’havia desenvolupat en un clima de consens bàsic procedent…
De la unió imperial a la Unión de Armas
El context De “senyor emperador de Spanya” fou saludat Ferran II pel seu batlle general a València, Dídac de Torres, en un parallelisme més que tancat amb la salutació del notari arxiver Pere Miquel Carbonell —“senyor Rey e príncipe de las Spanyas”—, alhora que el canonge de Girona Andreu Alfonsello creia veure en el nou regnat l’inici de “l’imperi de les Espanyes”, i fins i tot el cardenal Joan Margarit i de Pau, en la dedicatòria del Paralipomenon Hispaniae libri decem , recordà en l’esdeveniment de la unió de corones del 1479 els vincles de les dues Hispànies —Citerior i Ulterior— Els…
El règim franquista als Països Catalans
La historiografia que s’ha dedicat a l’estudi del període franquista als Països Catalans ha superat, sortosament, l’etapa en la qual predominà l’assaig amb pretensions polítiques, el reportatge anecdòtic o la síntesi elaborada sense recerca Durant molt de temps, dues temàtiques van prevaler en l’interès dels estudiosos la repressió franquista i l’actuació resistent de l’oposició Aquest fet responia al desig de palesar, després d’anys de prohibicions dictatorials, el caràcter antidemocràtic i violent que sempre havia tingut el règim franquista, reflectit prou bé en la magnitud i la diversitat…