Resultats de la cerca

L’evolució del poblament als Països Catalans durant el període 1960-80 tingué com una de les principals conseqüències l’accentuació de les tensions del mapa administratiu Fins a la fi d’aquesta etapa l’organització administrativa vigent fou la divisió territorial en vuit províncies a Espanya i un departament a França, que aplegaven més de 1 600 municipis Aquest model d’organització territorial de l’Estat, d’inspiració napoleònica, es caracteritzava, com és ben sabut, per la negació de les possibilitats d’autogovern de cada una de les regions Catalunya, País Valencià, les Illes…, l’…

Calligrama de l’Acadèmia dels Desconfiats dedicat a Carles II, Barcelona, 1701 RABLB / GS Al llarg del segle XVIII, van aparèixer a Barcelona tres associacions literàries amb el nom d’Acadèmia L’autodenominada dels Desconfiats, activa entre el 1700 i el 1703, va cantar en clau barroca les excellències del difunt Carles II Els seus membres s’inclinaren pel partit austríac durant la guerra de Successió, i potser per això la corporació va desaparèixer arran del triomf borbònic Una segona Acadèmia, sense nom especial, va començar a reunir-se el 1729 El 1752 aquest grup aconseguí la…

Ordinacions dels argenters de Reus, 1778 MCSVR / RM La Nova Planta de govern va significar, entre altres aspectes, la neutralització política dels gremis, que perderen la seva presència en el govern de les ciutats catalanes L’evolució econòmica i intellectual de la divuitena centúria anava contra els gremis, que arreu d’Europa eren acusats de ser un obstacle al progrés Basant-se en les idees dels illustrats espanyols, un historiador francès del segle XX atribuí als gremis barcelonins del XVIII un esperit mesquí i rutinari En canvi els economistes catalans de l’època foren grans defensors dels…

Rajoles d’eines d’oficis, València, segle XV MNCAS-GM / GC A les ciutats catalanes, les corporacions d’ofici naixeren amb el creixement econòmic del segle XII i es desenvoluparen durant els segles XIII i XIV amb la concentració i la diversificació de les activitats artesanals en l’àmbit urbà El corporativisme artesanal utilitzà el moviment associatiu parallel de les confraries i almoines de caràcter assistencial i religiós, però no s’hi identificà mai del tot Les estructures corporatives prosperaren, sobretot, pel suport i el consentiment que li prestaren els poders públics i per la…

Ramon de Penyafort escrivint les Decretals de Gregori IX, sepulcre de Rde Penyafort, segle XIV CB / RM Segons la tradició recollida en la seva biografia anònima, Ramon va dedicar-se de forma disciplinada a l’estudi des de la seva joventut, de manera que quan tenia uns vint anys ja estava tan format i instruït en les arts liberals, que les ensenyava gratuïtament a altres joves de Barcelona Hom creu que el seu aprenentatge del trivium i del quatrivium tingué lloc a l’escola catedralícia de Barcelona És probable que Ramon, per ampliar la seva formació, arribés a Bolonya el 1211 a fi de començar…

Portada de la revista “Construcción, Arquitectura y Urbanismo”, setembre-octubre del 1973 SB-UAB / GS Els fenòmens de creixement urbà accelerat i desordenat tingueren lloc en un context d’ineficàcia del planejament urbanístic Aquesta constatació és paradoxal, ja que tot just abans de l’inici del període estudiat la legislació urbanística espanyola havia estat profundament revisada i modernitzada En efecte, la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, en l’elaboració de la qual tingué un paper decisiu el jurista barceloní Manuel Ballbé i Prunés, promulgada el 12 de maig de 1956, fixava com…

L’alcalde de Barcelona, E Masó, i els nous regidors el dia de la presa de possessió, C Pérez de Rozas, 15-10-1973 AF/AHC La sessió del plenari de l’Ajuntament de Barcelona del 4 de març de 1975 adquirí en pocs dies una dimensió històrica que la majoria dels seus protagonistes eren ben lluny de preveure La convocatòria havia estat feta per a la discussió i l’aprovació dels pressupostos, activitat ben rutinària en les dècades anteriors Però aquell dia, el regidor Jacint Soler i Padró, que gaudia de fama de catalanista dins d’aquell darrer equip consistorial del franquisme, tenia a punt una…

El canvi de segle va ser escenari de profundes innovacions en les tecnologies per a la comunicació interpersonal i en els mitjans de comunicació Internet i la telefonia mòbil, nascudes unes dècades abans, però implantades comercialment a partir de mitjan dècada dels noranta, es van convertir aviat en eines per a enfortir i estendre les xarxes de relacions socials, en nous canals de distribució de notícies i en espais virtuals per a accedir a múltiples serveis des de qualsevol lloc i a qualsevol hora Les característiques socials, polítiques i culturals dels Països Catalans han dotat de…

“L’Avens”, Barcelona, 15-1-1882 BC Bona part de la literatura catalana del segle XIX es va publicar en edicions privades o de difusió limitada, per la xifra de les tirades que se’n feien i per les dificultats de distribució La majoria de la poesia romàntica catalana es feia conèixer en revistes i volums de miscellànies habitualment, no s’aplegava en llibre fins a la mort de l’autor o es recollia en publicacions de transcendència minsa Això s’esdevenia entre els patriarques de la Renaixença, fins i tot amb alguns dels que van escriure una obra relativament extensa, com Marià Aguiló La situació…

El període històric comprès entre el 1997 i el 2007, convuls i ple de canvis i transformacions, conforma un lapse de temps breu, però extraordinàriament important per al món de la comunicació i la cultura en l’àmbit dels Països Catalans La manca de perspectiva històrica dificulta l’anàlisi de l’abast d’aquests canvis en una època marcada per la confusió Com assenyala Manuel Castells Oliván, el fet de viure en plena era digital no significa que hagin desaparegut les formes econòmiques i culturals pròpies del món industrial En realitat, el model industrial i el «model informacional» conviuen i…