Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Desfeta política i embranzida econòmica. Segle XVIII
L’Onze de Setembre, pintura a l’oli sobre tela d’Antoni Estruch 1909
Bancs i caixes
Edifici de Banca Catalana, Barcelona ECSA El 1982 va esclatar la crisi de Banca Catalana, just quan CiU acabava d’assolir la seva primera majoria absoluta al Parlament de Catalunya i el PSOE començava a fer seus tots els ressorts del poder polític i, en bona part, econòmic Intencionalitats polítiques i personals a banda, la desaparició del grup Banca Catalana com a entitat financera autòctona va representar la desfeta de tota una manera d’entendre les finances com a mecanisme de suport i de promoció del teixit productiu a través de participacions accionaríals i d’una implicació…
Un feudalisme sense homes: el baró de Maldà
Tot i que no mancaren pas aristòcrates illustrats, n’hi hagué d’altres que ignoraven o fingien ignorar el perill real que amenaçava l’Europa de l’antic règim Rafael d’Amat i de Cortada Barcelona, 1746-1819, baró de Maldà, constitueix un bon exponent autòcton d’una aristocràcia que contemplava, amb miopia volguda o inconscient, un món setcentista feixugament estamental, clerical i escolàstic, els fonaments del qual arrossegaven segles d’existència, i que semblava, per això mateix, eternament immutable Calaix de sastre , Rd’Amat, 1769-1816 AHC El baró és autor d’una prolixa i monumental crònica…
La historiografia catalana: de Soldevila a Vicens
Retrat de J Vicens i Vives, A Ollé Pinell, sd AF/AHC La desfeta del 1939 havia de significar un gravíssim retrocés per a la historiografia catalana, no solament pel fet que la major part dels historiadors estaven compromesos amb la causa dels perdedors, sinó perquè el seu objecte mateix, la història de Catalunya, esdevenia subversiu i illegítim en l’òptica dels vencedors Grans figures de la recerca històrica catalana, com Pere Bosch i Gimpera o Ferran Soldevila, havien emprès el camí de l’exili, mentre que la generació més jove que restava al país trobava dificultats…
El món rural a Mallorca
Treballadors d’una possessió mallorquina, sd AB El món rural mallorquí dels primers trenta anys del segle XX estava immergit en una etapa de grans transformacions en l’estructura de la propietat Aquestes transformacions es manifestaren en l’accés dels jornalers a la propietat i en la consolidació d’una classe pagesa de petits propietaris Els canvis ja s’havien iniciat a les darreres dècades del segle anterior El sistema general de venda de parcelles fou l’establiment a cens aquest consistia en el pagament d’una quantitat d’entrada, i la resta es constituïa com una hipoteca sobre la terra que…
“Quina cosa és lo rigor de un rey!”
Campament militar, Barcelona, abril del 1706, P Decker, sd Coll part / GS Amb motivacions de tipus social diverses, els països de la vella confederació catalano-aragonesa van fer reviure els seus vincles el 1705 en oposar-se conjuntament a Felip V d’Espanya Projecte que, inicialment, tingué simpaties entre els catalans del Rosselló i la Cerdanya en iniciar-se la revolta del 1705 La repressió, fonamentada en el derecho de conquista , fou implacable arreu desfeta de les institucions de govern catalanes i implantació d’una nova estructura política piramidal, amb notable presència militar a la…
Vicent Rojo i Lluch, un general valencià
El general V Rojo acompanyat d’I Prieto en una visita al front d’Aragó, 1937-38 BNM Vicent Rojo va néixer a la Font de la Figuera, la Costera, el 1894 Va ingressar a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo el 1911, d’on sortí, tres anys després, amb el grau de segon tinent i el número quatre de la promoció La seva primera destinació va ser Barcelona, després el Marroc i, posteriorment, va passar a l’Escola de Guerra, on es va diplomar en Estat Major Durant la Dictadura de Primo de Rivera era capità professor de tàctica a l’Acadèmia de Toledo, on, juntament amb el seu company Emilio Alamán Ortega,…
La batalla d’Almansa
La batalla d’Almansa , VLigli, 1707 PB / GC El triomf de les sublevacions dels territoris de la Corona d’Aragó, al llarg dels anys 1705 i 1706, no fou acompanyat d’uns resultats equiparables a la Corona de Castella Ans al contrari, el fracàs de l’intent aliat per a consolidar l’ocupació de Madrid a l’estiu del 1706 feu que l’arxiduc Carles d’Àustria es vera obligat a retirar-se cap a València Per aquest motiu, l’exèrcit borbònic concentrà els seus efectius a la zona fronterera entre Castella i Múrcia, d’una banda, i el País Valencià de l’altra Al llarg de l’hivern del 1706 es produïren…
La profecia política: “ratpenats” i “encoberts”
El ratpenat humilia els infidels, MAOrtí, València, 1640 BC La profusió de la literatura profètica i escatològica fou una de les característiques de l’Europa occidental durant la baixa edat mitjana i l’edat moderna Els temes escatològics podien ser utilitzats amb orientacions diferents i podien servir com a arma eficaç de propaganda Els reis podien manipular les profecies per tal de donar un prestigi sobrenatural a la seva gestió, amb vista a possibles faccions dins la corona, al papa —de qui volien limitar les exigències polítiques i financeres—, o a d’altres sobirans per a legitimar l’…
Les expressions constructives
L’arquitectura catalana de la baixa edat mitjana segles XIII-XV configura una de les etapes constructives més genuïnes, personals i importants de tota la història dels Països Catalans Creix parallelament a la creació d’una progressiva consciència nacional i, al seu torn, és l’oferta arquitectònica més estesa i acceptada entre els nous regnes creats, sobretot el de Mallorca i el de València Difícilment es produirà un altre moment històric de tanta amplitud geogràfica, amb signe català, amplitud que d’altra banda és consensuada per una adhesió, coherència i militància social absolutament…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina