Resultats de la cerca

Cap als anys vuitanta del segle passat, l’evolució demogràfica i el ritme de la industrialització van crear, sobretot a les grans ciutats, unes condicions de vida molt dures Aquestes produïren problemes higiènics de gran envergadura i unes situacions de tensió social extrema que no semblava que els poders públics volguessin suavitzar Fou en aquestes condicions que es produí l’inici de l’exercici professional d’uns quants metges i higienistes als quals preocuparen les deplorables condicions sòcio-sanitàries de la població de Barcelona Començaren a treballar a l’Institut Municipal d’Higiene…

Làpida cristiana de Theodora, necròpoli de l'estació, Lleida, segle IV MAIEI / AP Els textos d'Hidaci Hydat olymp CCCVII, 142 i de sant Isidor de Sevilla Isid Historia Gothorum Vandalorum Sueborum , 87 referents a la presa d'Ilerda pels bagaudes de Basili i pels sueus de Requiari, el 449, difereixen molt poc entre ells De fet, en la seva brevetat, ambdós textos constitueixen un exemple illustratiu de la difícil situació d'una zona concreta on la inseguretat, la violència, l'absència d'autoritat o les efímeres aliances feren que representés a la perfecció, a manera de reflex local, allò que…

Escena de la bullanga de Barcelona del 1842 BC L’any 1840, Jaume Balmes començà a baixar amb certa assiduïtat de Vic a Barcelona per tal d’eixamplar relacions literàries i professionals En una d’aquestes ocasions, mentre s’estava a Barcelona cercant editor per a una obra d’estricte significació política, les Consideraciones sobre la situación política de España , presencià l’aixecament dels liberals progressistes del 18 de juliol contra el govern moderat interí que s’havia desplaçat a Barcelona acompanyant les reines Al darrere del conflicte hi havia la qüestió de la llei municipal, una peça…

Port de València, sd GC Encara que l’Estat espanyol es va situar al marge del conflicte, la Primera Guerra Mundial alterà profundament les bases de l’economia catalana Arran de la contesa, es va ensorrar la competència que des de feia dècades exercien els productes europeus En conseqüència, determinades indústries i activitats conegueren un ràpid procés d’expansió que en circumstàncies normals difícilment s’hauria sostingut En altres àrees, com a Mallorca, fou la indústria del calçat la que va viure una etapa de prosperitat a causa, concretament, dels encàrrecs de l’exèrcit francès D’altra…

Els moviments cristians de base van significar per a molts intellectuals el primer pas cap a una presa de consciència que sovint els abocà cap a una militància d’esquerres Aquest itinerari guanyà força, sobretot, amb la decisiva convocatòria per Joan XXIII del concili II del Vaticà, 1962-65, d’on sortí molt malmesa la ideologia essencialment conservadora i antidemocràtica de l’església espanyola del moment Des de llavors fou possible identificar una altra mena de cristianisme no aliat al franquisme i fins i tot contundentment opositor L’escissió entre l’estructura oficial i les bases…

Allegoria de la proclamació de la Primera República, “La Flaca”, Barcelona, 6-3-1873 BC Com totes les cultures polítiques modernes que intenten articular-se en moviments d’opinió, la democràcia i el republicanisme van tendir a fer, al llarg del segle XIX, un procés de selecció dels materials que els facilitava el passat, a construir, a partir d’una herència de referents compartits amb el conjunt de la societat on es movien, una genealogia pròpia que fes les funcions de tradició legitimadora de les seves particulars aspiracions La literatura de canya i cordill, la novella de fulletó conreada…

El daltabaix provocat per la Revolució de Setembre del 1868, la Gloriosa, va obrir les portes a l’eclosió d’un nou ambient collectiu L’elevat nivell de politització i un entusiasme social que s’alimentava de la sensació de provisionalitat van fer sortir a la llum tota mena de propostes de recomposició dels mecanismes d’articulació política, dels sistemes de representació i d’organització de l’Estat Fou en aquest context que, el 18 de maig de 1869, es va fer públic l’anomenat Pacte federal de Tortosa Caricatura de Pi i Margall, “La Flaca”, Barcelona, 9-7-1873 BC Inspirat per Valentí Almirall,…

Sant Vicent Ferrer, JReixac, segle XV MCDV / GC En el concili IV del Laterà 1215 la jerarquia assumí la iniciativa de la predicació, que s’havia intensificat a partir del segle XI en el context de la reforma gregoriana i que presentava casos de predicadors lliures, fins i tot laics, com Valdo i altres, que donaren peu a moviments que es van anar marginalitzant de grat o per força, com els càtars La prescripció conciliar ordenava que els bisbes cuidessin la predicació, feta per ells mateixos o per altri A partir d’aquest moment i de la fundació dels mendicants —dominics, el nom dels quals és…

En termes generals, la qüestió de la collaboració amb el règim del catolicisme polític valencià al llarg del decenni dels quaranta, protagonitzada en la dècada anterior quasi exclusivament per la Dreta Regional Valenciana DRV, queda palesa força clarament en l’evidència, no pas unívoca però sí majoritària, dels fets Tant per als “catòlics” valencians com per a la seua jerarquia i per a la major part del catolicisme polític espanyol, no actuar ni intervenir en tots els àmbits de la vida pública amb la finalitat d’aconseguir la màxima influència possible era, doctrinalment, una aberració total…

Els Jocs Florals al Saló de Cent, Barcelona, “El Museo Universal”, Madrid, 23-5-1868 BC / RM La Renaixença fou el moviment vuitcentista català de més àmplia implantació i influència sociocultural, especialment important en el camp literari, que es proposà en primer lloc de promoure l’ús poètic i, més limitadament, l’ús literari i culte en general de la llengua catalana en segon lloc, es proposà també de redescobrir i definir les altres característiques, diferents de la llengua, d’identificació de Catalunya com a país amb personalitat pròpia i diferenciada Aquest moviment, originat al si de la…