Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Josep Xifré i l’hospital d’Arenys
Hospital d’Arenys de Mar, 1844-48 RM La construcció de l’hospital d’Arenys de Mar i de les cases als terrenys de la muralla de mar de Barcelona són obres emblemàtiques de la capacitat econòmica d’un dels indians més acabalats del segle XIX català Josep Xifré i Casas El seu interès està sobretot en les dates de construcció, els anys quaranta, abans de l’eclosió de l’arquitectura d’indians més característica, més pròpia de la segona meitat del vuit-cents El fet té una explicació prou senzilla En efecte, Josep Xifré pertanyia de ple a l’onada de catalans que marxaren a Amèrica al segle XVIII,…
Observacions finals
El període que s’analitza aquí s’allargassa des de la darreria dels anys cinquanta i els primers dels seixanta fins als anys 1901-2 La data inicial és marcada per la inflexió definitiva del règim de la Unió Liberal en el territori espanyol la guerra d’Àfrica, iniciada el 1859 marca el darrer moment de simpatia compartida per Isabel II Per a la Catalunya del Nord el referent polític equiparable és el cop d’estat de Lluís Napoleó del 1851 En el camp cultural, el 1859 fou l’any de la reinstauració dels Jocs Florals el 1858 es va publicar la segona edició del Gaiter , el 1862 les dues de L’…
L’evolució de la natalitat a Catalunya
Aniversari dels quadrigèmins Cañizares, Barcelona, CPérez de Rozas, 22-10-1969 AF/AHC Les desigualtats tradicionalment observades entre Catalunya i Espanya pel que fa a les taxes de natalitat traduïen una diferència ben real d’actituds reproductores, iniciada amb el notable descens del nombre de fills per família observat a Catalunya des del darrer terç del segle XIX La transició d’un model tradicional de fecunditat cap a pautes modernes es donà a Catalunya amb dècades d’anticipació sobre la resta d’Espanya i fins i tot abans que a molts altres països d’Europa Així, abans del 1960, la…
La indústria naviliera
Rajoles amb vaixells, sd MHCB / RM El segle XVIII presencià el ressorgiment d’una marina mercant catalana endormiscada durant tres segles en el record de passades glòries baix-medievals A primera vista, l’eclosió d’aquesta nova època daurada de la navegació a vela tingué lloc sobtadament en només un quart de segle, entre el 1750 i el 1775, la flota catalana es convertí en la més nombrosa de l’Estat espanyol, extrem ja destacat per la inspecció de matrícula del 1765, i, especialment, en la més eficient a l’hora d’oferir un servei als usuaris del transport marítim El desenvolupament de la…
El wagnerisme
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, F d’ASoler, 1845, JO Mestres i M Garriga, 1845-47, i J Mirabent, 1861-62 ECSA / GC-P Els ambients musicals catalans a mitjan vuit-cents desconeixien qualsevol proposta operística que no fos el lleuger belcantisme arribat de mans de Gioacchino Rossini al final de la segona dècada del segle XIX, continuat per compositors com Ramon Carnicer 1789-1855 i Vicenç Cuyàs 1816-1939, i consumit per directors i públic en general Aquesta constant reiteració de les òperes italianes d’autors com Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Saverio Mercadante, Luigi Ricci i les…
Una nova època daurada dels castells
Cinc de nou amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la diada de Santa Úrsula, 27-10-1996 AVUI La majoria d’estudiosos coincideixen en el fet que el 25 d’octubre de 1981 és la data en què va començar la segona època d’or dels castells Aquell dia, en l’actuació corresponent a les festes de Santa Úrsula, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va fer el primer castell de nou del segle XX, el quatre de nou amb folre, que també va descarregar Les construccions de nou pisos d’alçària eren el gran emblema de la mítica primera època daurada dels castells, enquadrada en el…
Creixement salvatge i enriquiment fàcil en la construcció
L’edificació i les obres públiques 1960-1981 L’activitat de tipus secundari que va experimentar un creixement més intens en el conjunt dels Països Catalans en l’època de l’anomenat “miracle econòmic” fou la construcció Segons les dades del Banc de Bilbao sobre la distribució provincial de la renda, l’edificació i les obres públiques foren les úniques grans branques que pràcticament van doblar el seu pes relatiu dins el conjunt industrial entre el 1960 i el 1975 la construcció passà de generar el 8,6% del valor afegit brut de la indústria dels Països Catalans a representar-ne el 16,6% Si el…
L’èxit del cinema nord-americà
El cinema Cristina durant l’exhibició de Pandora y el holandés errante , C Pérez de Rozas, Barcelona, 8-2-1952, Coll part / GS L’expansió del cinema nord-americà és un dels fets més evidents que demostren la internacionalització dels referents culturals al llarg del segle XX En aquest procés, durant els anys quaranta i cinquanta es produïren dos fets notoris l’acceleració del paper del cinema com a referent ideologicopolític al servei de la conjuntura concreta, i l’increment del potencial del cinema nord-americà per sobre de les indústries cinematogràfiques d’altres països Aquestes…
El pacte federal de Tortosa
El daltabaix provocat per la Revolució de Setembre del 1868, la Gloriosa, va obrir les portes a l’eclosió d’un nou ambient collectiu L’elevat nivell de politització i un entusiasme social que s’alimentava de la sensació de provisionalitat van fer sortir a la llum tota mena de propostes de recomposició dels mecanismes d’articulació política, dels sistemes de representació i d’organització de l’Estat Fou en aquest context que, el 18 de maig de 1869, es va fer públic l’anomenat Pacte federal de Tortosa Caricatura de Pi i Margall, “La Flaca”, Barcelona, 9-7-1873 BC Inspirat per Valentí Almirall,…
La vida cultural al País Valencià
Asalto al Cuartel de la Montaña , de l’Equip Realitat, 1975 PMV / GS L’evolució social i econòmica del franquisme al País Valencià va comportar al llarg dels anys seixanta una progressiva obertura motivada per la industrialització i pel creixement del turisme, factors que van intensificar la ruptura de l’aïllament anterior i alhora van palesar l’anacronisme del règim Les diverses agrupacions polítiques incipients —primer, als anys seixanta, UDPV 1963, PSV 1964-70 i PCE reorganitzat arran del 1966, i després, ja als setanta, PSAN 1969, Germania Socialista 1970 i PSPV 1974— es van caracteritzar…