Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
La Universitat Autònoma de Barcelona
Inauguració del curs acadèmic 1931-32, JDomínguez, Barcelona, 1-10-1931 ANC-Fons Macià Amb l’adveniment de la República es va poder realitzar una de les màximes aspiracions del catalanisme que la Universitat de Barcelona estigués vinculada a la realitat del país, tal com ho havien reclamat el Primer i el Segon Congrés Universitari Català, celebrats els anys 1903 i 1918, respectivament Ja el mateix 14 d’abril de 1931, la Generalitat nomenà un Comissariat, integrat per prestigiosos professors Eduard Fontserè, August Pi i Sunyer, Jaume Serra i Húnter, Enric Soler i Batlle i Josep…
La propaganda de guerra
Grup davant del camió d’Impremta i Cinema i del cotxe de Ràdio Associació de Catalunya al front d’Aragó, sd ANC-Fons Comissariat de Propaganda Des d’una perspectiva general dels Països Catalans, i deixant de banda la rutinària propaganda desplegada pel bàndol franquista a Mallorca, subordinada a la centralitzada i militaritzada propaganda franquista de tots els territoris controlats, el pes de l’acció propagandística durant la Guerra va centrar-se a Barcelona i a València Barcelona, capital de creixent importància en esdevenir la seu de governs i representacions polítiques diverses, era també…
Inquietud científica i societat
A la fí del segle XIX es va produir la segona fase de la Revolució Industrial, durant la qual protagonitzaren un paper capdavanter l’electricitat i la indústria química Aquesta segona onada industrialitzadora va arribar a Catalunya amb un desfasament molt reduït respecte als països avançats, tot palesant que l’esperit modernitzador tornava a animar la burgesia catalana És ben sabut que la industrialització catalana s’havia recolzat en el sector tèxtil En canvi, la indústria pesant que, a les acaballes de segle feia esforços per a assentar-se, no ho aconseguí de manera satisfactòria, en part…
Retrat de família
Com eren els catalans i la seva terra durant la segona meitat del segle XIX O, amb un plantejament més correcte de la qüestió quina imatge desprenien i com era captada Les possibilitats de resposta ajustada a la realitat són molt limitades La preocupació sociològica és relativament recent i els testimonis que es poden aportar són els sorgits de llibres de viatges o de novelles i per tant, en tots els casos, esbiaixats pel pintoresquisme O els provinents de quadres i gravats, on la voluntat de vendre imatge o d’accentuar les arestes caricaturitzables o idealizadores, deformen també la realitat…
La República fins l’any 1936
L’historiador que intenta fer un balanç dels èxits i dels fracassos de la Segona República espanyola, i de la Generalitat catalana que es trobava embarcada en el mateix vaixell, no pot oblidar que l’Estat espanyol no restava al marge de les grans crisis —econòmica, social, política, ideològica— que es van iniciar a la darreria dels anys vint i que esclataren amb tota la seva força els anys trenta La crisi dels anys trenta La victòria dels aliats el 1918 semblava haver consolidat els règims democràtics parlamentaris, però a partir de la crisi econòmica del 1929, l’atur forçós, la inflació, la…
Una cultura interferida per la política
La literatura catalana encetava, el 1939, un procés en el qual no solament quedava desarticulada la seva xarxa de difusió pels canals habituals, sinó que fins i tot tingué gravíssimes dificultats per a moure’s entre els més restringits Les mesures franquistes obligaren tota la literatura catalana a passar a la clandestinitat més estricta La possibilitat d’acció pública dels escriptors que eren a l’interior havia quedat totalment eliminada per imposicions de tota mena, però sobretot per les lingüístiques La seva capacitat de reacció, de resposta, depenia de molts factors edat, trajectòria…
Sota el signe de la Mancomunitat
Un dels trets que va caracteritzar l’evolució dels països occidentals a la darreria del segle XIX i el començament del XX va ser l’esforç que van realitzar per tal d’adaptar la maquinària administrativa a la nova societat de masses i a la creixent competitivitat internacional que s’imposava En l’àmbit català es va deixar sentir la influència del model de la prestigiosa Alemanya Aviat es va contestar la tendència espanyola a centralitzar i a uniformitzar l’administració amb la tendència a la descentralització i al reforçament del municipalisme, en part gràcies a l’estímul exercit pel…
El miratge de la capital: de poble gran a ciutat
Vista panoràmica de Sabadell des de la torre de Joan Baqués, 1890 AHS Al llarg de la segona meitat del segle XIX, una part poblacions dels Països Catalans van continuar experimentant canvis profunds en la forma, en el nombre d’habitants i en les activitats econòmiques que s’hi produïen Mentre que els nuclis rurals situats a les àrees muntanyoses i allunyats de les noves vies de comunicació van sofrir pèrdues de població per l’emigració de la gent jove, les viles que estaven al costat de les noves carreteres, que tenien estació de ferrocarril i que experimentaven un augment de les activitats…
El lleure a l’abast de tothom
Trenta anys de rutina musical Orquestra Pau Casals, cartell, A Gual, sd ITB / RM Un dels efectes més beneficiosos del moviment modernista sobre la música va ser el de crear la necessitat del concert, com a punt d’encontre entre el creador i l’oïdor Abandonat, doncs, el model del concert-sorpresa que servia per a mostrar les habilitats amagades d’un virtuós precoç, la ciutat i, per extensió, tota la seva zona d’influència directa o indirecta, començà a exigir la presència de grups orquestrals i de cambra estables que li permetessin un contacte regular amb les composicions noves i amb els…