Resultats de la cerca

Camins ramaders al País Valencià al segle XVII La transhumància fou una activitat important als Països Catalans durant tota l’edat moderna, però no se’n coneix bé l’evolució Tanmateix tot fa pensar que fou més gran el seu protagonisme en els temps medievals que no pas en els moderns Malgrat això, el nombre d’animals que es movien anualment entre les pastures estiuenques de muntanya i les hivernals del pla i de la costa continuà sent alt fins al segle XIX Els avenços de l’agricultura varen fer recular aquests moviments i, especialment al Principat, al final del vuit-cents, molts camins…

Marjal resultant del canvi climàtic del postglacial, Pego, la Marina Alta, i Oliva, la Safor JEA Els primers signes de l’important canvi climàtic que va marcar la fi del glacialisme quaternari es troben fa uns 16 000 anys, si bé fins al 8000 aC no es van consolidar unes condicions bioclimàtiques semblants a les actuals En aquesta última data s’inicià el període postglacial o Holocè El desglaç que li dona nom tingué un abast global, ja que la progressiva pujada de la temperatura i la humitat van modificar la distribució espacial de les associacions vegetals i faunístiques desenvolupades a l’…

El sistema de regadiu del riu Xúquer Les zones de regadiu al País Valencià foren durant el segle XIX un espai alhora reduït, singular i decisiu des del punt de vista econòmic i de la configuració social Es tracta d’una sèrie de territoris litorals, al voltant dels rius Segura, Serpis, Xúquer, Túria, Palància i Millars Aquests constituïen els grans sistemes irrigats Hi havia altres perímetres de regadiu a zones més o menys disperses, amb una importància menor Tot plegat, significava un percentatge clarament minoritari un 20% de la terra conreada al País Valencià cap a mitjan segle XIX Amb tot…

Treballadors d’una possessió mallorquina, sd AB El món rural mallorquí dels primers trenta anys del segle XX estava immergit en una etapa de grans transformacions en l’estructura de la propietat Aquestes transformacions es manifestaren en l’accés dels jornalers a la propietat i en la consolidació d’una classe pagesa de petits propietaris Els canvis ja s’havien iniciat a les darreres dècades del segle anterior El sistema general de venda de parcelles fou l’establiment a cens aquest consistia en el pagament d’una quantitat d’entrada, i la resta es constituïa com una hipoteca sobre la terra que…

Possessió mallorquina, JNadal, sd, coll part JG La producció agrària va créixer considerablement al llarg del segle XVIII, i aquest creixement es produí principalment perquè es posaren en conreu terres ermes És el que s’anomena un creixement extensiu La superfície conreada va augmentar de manera notable encara que sigui difícil de quantificar Els masos de la Catalunya Vella, que retenien bona part dels boscos i erms, van cedir a subemfiteutes i rabassaires petites parcelles de terra per ésser desboscades i posades en conreu Al Solsonès i al Berguedà, per exemple, es multiplicaren les rompudes…

El sector de la construcció i del PIB als Països Catalans 1996-2006 La construcció ha estat un autèntic revulsiu del creixement econòmic a l’inici del segle XXI De fet, no és possible entendre el creixement econòmic de la dècada 1996-2006 sense tenir en compte aquest sector que ha estat, conjuntament amb el sector exterior, un dels principals protagonistes El 2000, el sector de la construcció als Països Catalans es valorava en 13 861,3 milions d’euros i donava ocupació a 578 600 persones Els anys 1996-2006 van representar un cicle expansiu del sector de la construcció I no tan sols això…

Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…

Composició de la mà menor al Consell de Cent de Barcelona al final del segle XV A l’inici de l’edat moderna, la xarxa de pobles i ciutats de l’arc europeu al voltant de la Mediterrània continuava sent un mosaic de realitats polítiques, lingüístiques i culturals diferents, però en contacte directe les unes amb les altres La varietat es reflectia en les estructures de poder d’aquests països, implicats de segles en la conquesta i defensa d’un paper militar i comercial en un mar compartit Existia, doncs, un ampli ventall de models les oligarquies mercantils de Venècia i Gènova, el senat…

Membres del CADCI davant del seu local celebrant-ne la reobertura, Barcelona, CPérez de Rozas, 18-2-1936 AF/AHC A la primeria de març del 1903, al cafè dels Quatre Gats, es creà el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Els seus fundadors van promoure un projecte d’iniciatives que lligava perfectament amb les condicions i les expectatives dels treballadors mercantils de l’època la instrucció com a eina de promoció, el mutualisme, l’esport, l’excursionisme i el nacionalisme, dintre d’un estil unitari i pluralista Alhora, tal com afirmava el manifest fundacional,…

Fàbrica decorada per E Arranz i Bravo i RL Bartolozzi, Parets del Vallès, 1971-72 RM Entre l’estabilització endegada el 1959 i l’esclat de la primera crisi del petroli al principi dels anys setanta, l’economia dels Països Catalans va créixer més ràpid i de manera més sostinguda del que mai no ho havia fet Durant el període 1960-73 la taxa de creixement del producte interior brut PIB se situà al voltant del 8,2% anual Aquest ritme d’expansió comportà que, en els menys de tres lustres que seguiren el 1960, el valor real de l’activitat econòmica dels Països Catalans es tripliqués Si el ritme de…